Qui pot parlar en nom de les pimes?

dilluns, 25 de setembre del 2017

pimesLes institucions econòmiques i empresarials de major llinatge s’han manifestat. Davant la situació política que engoleix Catalunya les summitats patronals han estat poc sensibles amb els parers dels ciutadans. No han entès res del que està passant, segurament perquè leviten molt per damunt de la gent del carrer, entre la què també s’hi troben els empresaris i directius de les petites i mitjanes empreses, com també aquells que treballen pel seu compte.

Un té la sensació que la indolència palesa aquests dies per les entitats empresarials més poderoses -que no vol dir que siguin les més representatives- s’ha fet al dictat de les grans companyies o sota les influències dels interessos més abrivats. No tinc la impressió que s’hagi auscultat el pensament de l’empresariat de debò, sigui quina sigui la seva opinió. Les al·locucions i els comunicats de premsa han engrandit encara més l’abisme entre els portaveus i la gent d’empresa, la de veres.

Pensin d’una manera o d’una altra, potser a favor o potser en contra, bona part dels empresaris de la factoria, del taller, de la botiga, de l’obrador, de l’establiment i de l’oficina no se senten còmodes davant les asseveracions dels dirigents patronals, perquè no se senten representats. Vet aquí l’escletxa cada vegada més accentuada. Els moments polítics que estem vivint des de fa mesos no han estat aprofitats per la majoria d’organitzacions empresarials, que han perdut l’oportunitat de sintonitzar amb les bases i recollir el seu estat d’opinió, en tota la seva diversitat.

Si totes les associacions, les cambres i els cercles més influents s’haguessin manifestat favorables al dret a decidir l’efecte hauria estat molt contundent. Avui molt pocs discutirien el seu ascendent i la capacitat de representar el mosaic empresarial. Fins i tot haurien recuperat un cert lideratge, que a hores d’ara només es manté pel comensalisme d’alguns mitjans de comunicació que no acaben d’entendre que ja fa temps que les patronals antigues ja no representen l’empresariat modern. Cada vegada més les entitats territorials, com ara la FEGP, fem bona la nostra proximitat amb els polígons, els centres comercials i els negocis a peu de carrer per identificar-se amb els anhels i els renecs de l’empresariat.

Isidre Also
Secretari general de la FEGP
@isidrealso

Bitcoins, per què costa tant d’entendre

dissabte, 9 de setembre del 2017

Si vostè ha vist un reportatge sobre bitcoin i no ha entès res no es preocupi, és normal. No passa res i, si m’ho permet, intentaré esmenar-ho.

Bitcoin és una moneda 100% digital (no hi ha bitllets, només transaccions electròniques) que permet la compravenda de béns i serveis i la conversió a qualsevol altra divisa exactament igual que es pot fer amb euros o amb iens japonesos. Com totes les altres monedes, es basa en la confiança. Fins aquí és una moneda com totes les altres.

El que fa difícil entendre l’invent és que bitcoin és una moneda pelada i nosaltres estem acostumats a utilitzar el binomi moneda-banc. No hi ha bancs de bitcoins. Al meu entendre el principal dubte i font de confusió és entendre on carai són els diners si no hi ha bancs. Aquesta és la mare dels ous i té un nom: blockchain.

Blockchain és una forma de guardar la informació (coses d’informàtics) que al darrera té una xarxa de molts milers d’ordinadors particulars. La pertinença a aquesta xarxa és lliure i qualsevol pot participar-hi descarregant un software senzill, públic i gratuït. En aquesta xarxa cada ordinador fiscalitza els altres mirant que ho facin bé. El mecanisme de control (entre iguals) es fa simplement tenint a cada ordinador una còpia completa de les transaccions i dels saldos de tots els comptes (a l’engròs) i comprovant que aquesta còpia és idèntica a la dels altres nodes. La seguretat es basa en el fet que cada ordinador vigila que el contingut dels altres sigui igual al seu. On són els diners, doncs? Doncs a diferència dels bancs tradicionals, on els diners estan en un registre únic i centralitzat, a can bitcoin els diners estan replicats a milers d’ordinadors sincronitzats. Si m’he explicat bé, el més difícil ja està fet.

Ep! i què passa amb la discreció que els calés exigeixen? L’anonimat el garanteix el fet que la informació està fortament encriptada. Per això d’aquesta mena de monedes en diuen “criptomonedes”. Tenir a l’abast la còpia dels moviments i saldos de tots els comptes no vol dir tenir accés a la informació. Vol dir tenir accés a una cosa encriptadíssima de la què només podrem interpretar la nostra part. Pensi que ara mateix molts treballadors del seu banc tenen accés al seu compte i en Montoro també. No cal dir que això està generant recels al voltant de les criptomonedes i tampoc cal dir per part de qui.

Les transaccions amb bitcoins (compra-vendes o transferències) són operacions que es certifiquen mitjançant un complicat procés d’encriptació i desencriptació. Un cop certificades es sincronitzen a la totalitat de la xarxa. Certificar l’autenticitat de les operacions és la part més difícil i costosa i ho fan alguns nodes especialitzats que cobren per la feina. Tothom que vulgui participar en aquest procés de certificació (i cobrar) ho pot fer sempre que tingui una capacitat de càlcul suficient. És un negoci obert i el software és gratuït. Una altra cosa són les empreses de bitcoins que s’anuncien als mitjans. Són intermediaris, com una agència de viatges, que faciliten l’operativa a qui no hi estigui molt ficat.

Com és la convivència entre bitcoin i els bancs tradicionals? Bitcoin no és competència per als bancs que fan préstecs i hipoteques perquè no és un banc. Bitcoin només és una moneda i pot fer la competència només en la part que té a veure amb l’estricte moviment de diners. La competència forta és doncs amb “Money Transfer” o “Western Union”. La competència amb VISA és menor perquè VISA paga a crèdit.

Hi ha una altra qüestió que és com o qui genera els bitcoins. Costa d’explicar en dues línies per què no ho decideix ningú sinó que ho fa un “algorisme” (un programa). He dit abans que els ordinadors que certifiquen l’autenticitat de les transaccions cobren, bé doncs cobren amb bitcoins que no paga ningú sinó que es generen al moment. És més complicat del que dic però va per aquí. La xarxa d’ordinadors que fan funcionar blockchain es paga a si mateixa. Una idea genial. No cal dir que als bancs centrals no els agrada gens ni mica tenir competència en un punt clau per al control de l’economia i del poder com és la generació dels calés. No els agrada gens de gens i menys si ve d’un “algorisme” que al darrera no hi té ningú que pugui anar a la presó i, a la vegada, hi ha tothom. Aquesta és la revolució.

Per resumir, estem davant d’una nova manera de tenir informació personal a la xarxa de forma segura i anònima. Una manera de fer que no necessita gestors i basada en la col·laboració entre particulars que té potencial per emmagatzemar qualsevol mena de dades (contractes, documents, informació sobre salut, votacions electròniques, diners….) al marge del control dels estats i de les grans corporacions.

Si l’he ajudat a entendre una mica més tot això em dono per ben pagat. La satisfacció també és una moneda.

Conrad Rovira

Mirada turista tot l’any

dilluns, 28 de agost del 2017

Quan fem de viatgers, sigui en un lloc proper o llunyà, en una sortida d’un dia o de quinze dies, adoptem quasi de forma immediata el que podríem anomenar una “mirada turista”.

Detalls que passarien inadvertits en el nostre entorn habitual passen a ser objecte de la nostra atenció quan estem “modo viatge”.

Michael Michalko, un dels experts en creativitat més prestigiosos del món, diu “Canvia la forma de mirar les coses i les coses que mires canviaran”. I justament aquesta és la meva proposta en aquest post, un petit repte que no és altre que aconseguir mantenir la mirada turista durant tot l’any i en la nostra quotidianitat.

I de què parlo? Doncs de 10 actituds que poden ser molt i molt vàlides per aconseguir incorporar unes bones dosis de creativitat en el nostre dia a dia:

1-     Afrontar sense por allò que és desconegut. Justament amb la mateixa naturalitat amb què ho fem quan arribem a una nova ciutat, amb decisió i ganes de descobrir.

2-     Disposats a abandonar la rutina, a sortir-ne per experimentar i aprendre.

mujer-turista-usando-lupa-para-mirar-mapa_23-2147653031

3-     Deixar-se sorprendre per les petites coses, posant atenció en els detalls i en tot allò que crida la nostra atenció. Ja s’encarregarà el nostre cervell de fer associacions i aportar-nos noves idees.

4-     Actitud curiosa, de voler saber, de voler descobrir.

5-     Fixar-nos  i interessar-nos en com actuen les persones dels altres indrets. Com resolen problemes comuns i situacions senzilles o complexes.

6-     Immortalitzar els moments a través d’una fotografia (de fet de moltes fotografies)... de la mateixa manera que resulta molt convenient immortalitzar aquelles idees que de vegades apareixen de forma fugissera i que si no recollim, desapareixen.

7-     I molt sovint aquestes fotografies es comparteixen i és també aquesta una bona actitud a mantenir, la de compartir i explicar aquells projectes que emprenem i tirem endavant.

8-     Sovint la nostra sortida respon a un planificació. Aquesta capacitat d’anticipar-se al futur és també una actitud molt recomanable de mantenir perquè esdevé clau per millorar la nostra productivitat personal.

9-     Però les coses no sempre surten com les havíem previst i per tant la necessitat d’adaptació que cal en qualsevol sortida és la mateixa que necessiten en el treball dels nostres projectes.

10- I per últim afrontar els reptes amb una mirada il·lusionada que tanta energia i emoció positiva ens aporta.

Deia l’escriptor Arthur Koestler que res no és més trist que la mort d’una il·lusió. A veure si aconseguim, mantenint aquestes 10 actituds de la mirada turista, continuar amb  aquesta energia quan el treball més feixuc s’imposa.

Maria Batet
@mbatetr