Decidir amb responsabilitat

dilluns, 20 de novembre del 2017

decisionsL’empresari ha de prendre decisions i, en conseqüència, assumir riscos. La seva recompensa és el benefici empresarial si la seva gestió ha estat l’adequada o la pèrdua empresarial si no ho ha estat o no ha sabut realitzar-la correctament.

Ser empresari quan l’economia de la nació és de bonança, quan l’estabilitat política està assegurada, quan el mercat respon a les expectatives empresarials, és, diríem, gratificant i agradable. Però ser empresari quan hi ha crisi econòmica, quan l’estabilitat política no està assegurada, quan els mercats oscil·len en forma brusca i inesperada, resulta dur i inquietant. És en aquestes situacions quan es veu l’autèntica i veritable vocació empresarial dels gerents que estan al capdavant de l’empresa, en el moment de prendre decisions en situacions de rics o amb alts índexs d’incertesa.

Al llarg de la història, les decisions empresarials s’han pres sobre la base de criteris estrictament econòmics i en un horitzó de curt termini. D’aquesta forma, l’empresari assumeix el risc comercial de l’activitat, però no els riscos socials que genera en forma d’externalitats negatives.

Avui per avui, però, les empreses estan immerses en un procés d’entroncament amb la realitat social, no només de viure i conviure amb aquesta realitat sinó de formar-ne part activa; fins i tot de transformar-la positivament, incardinant el benefici empresarial amb la millora de la societat, la sostenibilitat i les persones.
Martí Sistané
President FEGP

El diàleg com a única solució

dilluns, 13 de novembre del 2017

dialegLes empreses són conscients que poden contribuir al desenvolupament sostenible orientant les seves operacions a fi d’afavorir el creixement econòmic i augmentar la seva competitivitat, alhora que garanteixen la protecció del medi ambient i fomenten la responsabilitat social, inclosos els interessos dels consumidors.

Sigui com sigui, una empresa depèn inevitablement de la relació que estableix amb l’entorn. Les empreses presten molta atenció al diàleg amb els seus clients i mercats i cada cop més atenció als entorns geogràfics on es produeix la seva activitat. Aquest nou model de governança a les empreses demana tenir molt més en compte aquests entorns geogràfics i sociològics en els què impacta la seva activitat. Esdevenen empreses més sensibles a l’entorn social i polític, més compromeses amb el territori, més dialogants amb els agents, tant interns com externs, de l’organització.

En aquest moment la pau social no s’imposa per la força ni amb privacions de llibertat per ideologies contràries ni legitimant unes ideologies en front de les altres ni forçant les lleis per obtenir mesures repressores. Cal prendre consciència que l’únic camí per la resolució dels conflictes és el diàleg i quan més oposades i allunyades es trobin les posicions el que cal és molt més diàleg.

Martí Sistané
President de la FEGP

El carreró del “Gato”

dilluns, 30 de octubre del 2017

Gato[1]

En el septenni i escaig de crisi econòmica ens hem llegit, uns i altres, tota mena de retrets i escarafalls en relació amb la praxi dels negocis; què passa amb l’ètica empresarial quan vénen mal dades i els balanços trontollen.

Fins a quin punt en cicles depressius i en períodes de turbulència econòmica, quan els directius han de salvar els mobles, són permissibles actituds indolents amb les persones i l’entorn social? És l’ètica empresarial un vestit de temporada que cal desar a l’armari quan no toca?

Sempre hi ha retrucs econòmics, és cert, però aquesta vegada han estat motius polítics els que han porfiritzat els codis de l’ètica empresarial. L’octubrada ens ha abocat una seqüència d’anuncis de deslocalització fiscal per part de corporacions fàtues i companyies pròdigues. On queda aquell compromís amb la terra i les persones? On s’amaguen els valors fuetejats en els vídeos de la RSE?

A més d’un directiu li han petat les costures dels menyspreu i la ranciesa. Tèrboles imatges, deformes com les d’aquell valleinclanesc carreró del Gato, les d’un màxim representant d’una de les nostrades -així ens ho havien fet creure- grans corporacions bequetejant amb el president valencià. Ens ha fet mal, francament. No ens la mereixíem, aquella escena.

La promiscuïtat de les companyies s’allunya de qualsevol patró ètic, perquè revela un compromís de cartró pedra amb la comunitat que les ha acollit i, individualment, amb les persones que hi havien confiat. El decàleg de l’ètica empresarial de la FEGP proposa “generar riquesa per retribuir adequadament els treballadors i els propietaris i atendre els deures fiscals; així com col·laborar en el progrés de la societat civil on està arrelada i viu l’empresa.”

Si no hi ha un retorn, hi ha usura. Si es perden les estètiques del compromís el resultat és pornogràfic.

I és clar, una vegada més, seran les petites empreses, aquelles que no es poden allunyar dels seus mercats ni declarar-se fiscalment irresponsables, les que es mantindran en el seu lloc, callades i anheloses de temps millors.

Isidre Also
Secretari general de la FEGP
@isidrealso