Aforismes i fal·làcies

diumenge, 26 de febrer del 2017

Em penso que afirmar que la realitat sempre supera la fantasia és una fal·làcia en la què incorren massa sovint analistes polítics, econòmics i socials quan volem justificar que la realitat futura és impredictible. D’aquesta manera justifiquen la turpitud els que només saben explicar amb raonaments lògics allò que ha succeït en el passat però marren llastimosament sempre, o gairebé, quan es tracta d’encertar fets del futur més immediat.

És clar que l’aforisme és un concepte molt confortable perquè allibera els analistes de la responsabilitat d’encertar, tot i que moltes vegades una anàlisi acurada hauria estat capaç d’acostar la fantasia a la realitat del futur; és a dir, el subjecte predictor hauria encertat. ¿Voleu dir que és aplicable l’aforisme a la suposada absurditat de fenòmens com el “brexit”, el triomf de Trump o la repetició de mandat del Mariano, o bé ha estat la incompetència interpretativa dels analistes de la realitat política, econòmica i social allò que ha fet impredictible el futur?

Exemples per invalidar el significat de l’aforisme en trobaríem molts, perquè el que està succeint ara mateix al món i concretament a casa nostra no té res d’absurd o d’obscur sinó que és la conseqüència de l’aplicació de polítiques maldestres, sigui perquè no han sabut o no han volgut preveure el futur. Prenent com a referència la polèmica reforma laboral, el Partit Popular i les grans corporacions econòmiques i financeres del país mantenen el criteri de que ha estat el desllorigador d’un substancial creixement econòmic. No en dubto que la reforma laboral ha estat favorable per a l’economia de les empreses de l’Ibex 35. És el cas de les companyies elèctriques, que gaudeixen de privilegis tals com tarifes fetes a mida dels seus interessos, que escuren la butxaca de la ciutadania que paga les conseqüències del poder dels “lobbies” estatals i d’una política energètica nefasta, que, d’altra banda, en inflar els costos de producció, fa inviable la competitivitat, sobretot la de les petites empreses.

La reforma laboral ha beneficiat els interessos de les grans corporacions mentre que ha contribuït abastament a empobrir la classe treballadora i la classe mitjana de component més popular, de la què en són part integrant els petits empresaris i els autònoms, pals del paller d’un sector essencial de l’economia catalana. El Govern marianista es vanta de que la reforma laboral ha incidit favorablement sobre la millora del PIB i el creixement de l’ocupació, però obliden manifestar que ha estat a expenses de la qualitat dels llocs de treball i de nivells  salarials miserables.

Els brillants representants del govern del Partido Popular que es vanten a Brussel·les del “milagro español” haurien d’explicar com es fa per millorar un consum agregat deprimit per salaris irrisoris que provoquen un retrocés sostingut de la capacitat adquisitiva de treballadors i jubilats. D’allò que no es parla és de la solució del gran problema macroeconòmic espanyol, que és l’endeutament, que s’hauria de reduir no pas estrenyent el perímetre abdominal de treballadors i classes passives sinó amb l’aplicació de polítiques progressives pendents des de sempre com són una contracció dràstica de l’Administració central de l’Estat espanyol i els seus privilegis i la concreció de polítiques actives de foment de la indústria i de la producció energètica.

Xavier Cardona
President de l’ADEPG · 2006-2014

Les competències professionals

diumenge, 12 de febrer del 2017

competenciasEl mot “competències” està present en tots els àmbits: a primària, a secundària, a la universitat, al món laboral, … Parlem de competències transversals, competències clau, competències bàsiques, competències… competències… I sembla que tots ens entenguem. Però crec que no. No puc opinar gaire del seu significat en el món de l’ensenyament però en el món laboral quan parlem de “competències professionals” ens referim al conjunt de conductes que capaciten o permeten a una persona treballar de manera eficaç en determinades àrees. És a dir, es tracta d’un repertori de conductes que algunes persones desenvolupen de manera més eficaç que d’altres i que bàsicament descriuen com s’ha d’actuar per assolir els resultats desitjats en una àrea concreta, doncs l’objectiu és adaptar les conductes a les característiques i/o expectatives del lloc de treball. Però tot i haver vist moltes definicions de competències, sovint aquestes no estan descrites en termes de conductes observables.

Una característica significativa de les competències és, precisament, que es centren en la descripció de conductes observables; és a dir, què s’ha de fer i no com s’ha de ser. Això permet que les competències es puguin ensenyar i es puguin aprendre. Aquest és un dels valors més significatius de les competències.

Cada empresa o organització té característiques, peculiaritats, situacions i realitats que la fan única i diferent a qualsevol altre. Per tant, resulta convenient que cada empresa / organització identifiqui i descrigui, segons les seves pròpies característiques, aquelles competències que li són més útils i significatives.

Treballar amb competències té un seguit d’avantatges per a l’organització:

  • Orientar la plantilla cap als valors de l’empresa
  • Utilitzar conceptes comuns en tota l’empresa
  • Unificar criteris d’avaluació o valoració sobre la plantilla
  • Homogeneïtzar la qualitat del servei
  • Disposar d’un eix vertebral per a la gestió de persones
  • Demostrar objectivitat i transparència

Però també ofereix avantatges per a la plantilla:

  • Tenir clarament definit allò que s’espera en el lloc de treball
  • Facilitar el propi desenvolupament professional
  • Identificar els propis punts forts i febles en relació al lloc de treball
  • Saber què s’ha de fer per millorar un punt dèbil
  • Conèixer el nivell d’assoliment en el lloc de treball
  • Evitar valoracions subjectives per part del comandament

Carmen Pérez i Pons
@CarmePereziPons

Treballadors més compromesos?

diumenge, 5 de febrer del 2017

compromisSi volem millorar la productivitat, la retenció de talent o la innovació mitjançant una major vinculació dels treballadors amb les empreses… encara hi ha camí per recórrer. Però abans d’impulsar i cercar d’augmentar la satisfacció de les persones i llur nivell de compromís hem de saber QUÈ volem millorar.

La motivació dels treballadors és un desafiament constant per a l’empresa. És primordial saber canalitzar i dirigir la seva energia cap als objectius de l’organització.

Les persones de l’organització volen sentir-se’n part i restar informades de tot el que succeeix a cada moment. És imprescindible que disposin de la informació necessària per a desenvolupar eficaçment les seves tasques. Se senten més involucrades si tenen la possibilitat d’interactuar i comunicar-se amb la direcció.

Comunicar de forma responsable i eficaç és més necessari del que ens pensem. I cada mànager, dins de la seva àrea de responsabilitat, pot prendre mesures que fomentin la motivació dels seus col·laboradors i augmenti la seva satisfacció. Amb accions senzilles com aquestes n’hi ha prou: tenir comunicació diària amb els col·laboradors; mantenir reunions periòdiques amb cada membre de l’equip; reunir-se amb els col·laboradors després de les reunions de direcció per tal de posar-los al dia de la informació que pugui tenir incidència en la seva feina, i assegurar-se de que entenen les implicacions que això comporta; animar-los a participar fent preguntes, a que sol·licitin ajuda o suscitin qüestions; implementar polítiques de ‘portes obertes’, en les què les persones s’expressin, comparteixin idees i discuteixin qüestions; aplaudir els esforços, crear un ambient de treball basat en el respecte, felicitar els col·laboradors en relació als esdeveniments importants de les seves vides.

No intentem crear el lloc de treball perfecte, en el què els procediments funcionen sense errades i tots som amics. Això no és possible. Sempre hi haurà conflictes, desafiaments, discrepàncies, frustracions. I aquestes són bones. Són obstacles que ens permeten créixer tant a nivell personal com a nivell professional.

Facultem els treballadors per a que superin aquests obstacles. Desafiem-los a prendre decisions i a ser responsables dels seus resultats. Transmetem-los-els que estan facultats per a fer quelcom, perquè se’ls atorga poder fer-ho. Els treballadors se sentiran més compromesos i l’organització esdevindrà més productiva i eficaç en les relacions amb el seu entorn.

Sònia Ramos
TuAlly