Archive for the ‘Infraestructures’ Category

Lideratge i treball en equip

dilluns, 9 de gener del 2017

treballenequip

En diferents cursos, articles, etc. sobre lideratge, sovint veig que es parla de l’equip com si fos un ens en si mateix, sense tenir en compte que està composat per persones diferents, amb diferents circumstàncies i característiques, i que cadascuna d’elles pot estar en un procés evolutiu o maduratiu diferent, dins la progressió de l’equip. És  difícil trobar equips on tots els seus membres estiguin a un mateix nivell de desenvolupament. Per tant, cada membre tindrà necessitats diferents que s’expressaran amb necessitats de lideratge diferenciades.

Des del meu punt de vista, el procés evolutiu d’un equip (i per tant, de cadascun dels membres) té 4 etapes. No tots els equips (ni les persones) completen les 4 etapes: per les circumstàncies que siguin (per un estil de lideratge que bloqueja o per un estil del col·laborador que no vol créixer més), alguns es queden aturats en alguna de les etapes.

Les quatres fases o etapes de les que parlo són les següents:

En un primer moment, les persones necessiten instruccions clares i completes sobre allò que s’ha de fer i com fer-ho. També es requereix supervisió posterior per constatar que ho fan bé o per si necessiten quelcom més. En aquesta primera etapa l’estil de lideratge ha de ser “Directiu” i resulta més o menys llarga en funció de les aptituds i actituds del nou col·laborador. Mica a mica, el nou col·laborador va agafant seguretat i necessita un lideratge que propiciï la seva participació i aportació al equip.

La tercera etapa ve marcada per l’experiència i expertesa del col·laborador, per la qual cosa l’estil de lideratge ha de ser més “Consultiu”, en el sentit de consultar les seves opinions i fer-lo partícip de les decisions.

L’última etapa implica la delegació total de les tasques, ja que el col·laborador, generalment en aquest nivell, prefereix treballar amb autonomia.

Certament, poder seguir aquest programa implica dedicar temps i atenció a conèixer els nostres col·laboradors i fer-ne un seguiment intens, però té la seva recompensa, ja que en funció de com el comandament utilitzi i adapti el seu estil de lideratge a les necessitats de cadascun dels seus col·laboradors estarà facilitant el creixement i desenvolupament del seu equip.

També és cert que no és gaire freqüent. En general, existeix la creença de que és a l’inrevés: que és el col·laborador el que s’ha d’adaptar a l’estil de lideratge del comandament, sense ser conscients que això limita les possibilitats de creixement de tot l’equip. I molt sovint té un preu molt (massa!!) alt.

Carme Pérez Pons
@CarmePereziPons

Mapes

dilluns, 22 de febrer del 2016

Que les infraestructures per al transport de matèria, energia i informació són bàsiques per al desenvolupament de pràcticament tot, ningú ho dubta. Ho són per al desenvolupament de la cultura, de la democràcia, de la sanitat, de l’ensenyament i també de l’activitat econòmica.

Els mapes que acompanyen aquest article són d’Europa però servirien exactament igual si fossin de les regions d’un estat o dels municipis d’una regió. El que importa és que expliquen dues mentalitats que coexisteixen però que no sempre ho fan harmònicament.

europe-map-political EU_road-and-maritime-flows-sm (1)

Els mapes de colors parlen de cultura, identitat, àmbits de poder i marcs legals fets a mida. Els mapes de línies parlen de transportar, comunicar, compartir i competir. Els mapes de colors defineixen fronteres que les línies de comunicació travessen de forma perpendicular i no hi ha dos tipus de rectes més oposades que les perpendiculars.

Què es preferible, “estimular” el cinema comercial a Vilanova o estimular més el transport públic que ens comunica amb els cinemes de Calafell, Sitges o Vilafranca? Un transport públic d’anada i tornada que, alhora, permetria que gent de Calafell, Sitges i Vilafranca ho tingués més fàcil per venir a Vilanova a estudiar.

El sistema d’atenció a les emergències mèdiques és molt bo i situa la majoria de la població a prop dels hospitals de referència. Malgrat això, molts programes electorals continuen demandant hospitals locals al servei de la població que hi pugui anar a peu.

Encara que les infraestructures són vitals per al desenvolupament general, a l’imaginari col·lectiu sembla que la seva reivindicació estigui reservada als agents de l’activitat econòmica.  Els Verds reivindiquen les qüestions ecològiques, l’esquerra les qüestions socials, la dreta l’ordre establert, el Partit Animalista defensa els animals  i les associacions empresarials les infraestructures competitives.  Acceptem-ho i considerem el fet que els Verds es presenten a les eleccions, l’esquerra i la dreta es presenten a les eleccions, el partit animalista es presenta a les eleccions i  les associacions empresarials no.

Conrad Rovira
crovira@a16.com

Infraestructures amb colesterol

dilluns, 1 de febrer del 2016

any16La proposta temàtica de l’Any ADEPG 2016 porta per títol Infraestructures competitives. Els eixos d’actuació tindran en compte els factors competitius derivats de la connectivitat, la mobilitat i la logística.

Pel que fa a la connectivitat, volem tenir més en compte les operadores locals i combatre el desinterès que mostren les grans operadores a l’hora de donar cobertura i serveis a les nostres empreses; sobretot als negocis que es troben en les perifèries o bé en els polígons. Enguany hem de fer soroll i mostrar-nos més astuts o, si cal, més bel·ligerants.

El problema no és només la cobertura de banda ampla per a la transmissió de continguts. Les nostres comarques, a més, palesen dèficits enormes en el cas de la telefonia mòbil. Hi ha zones en les què no arriba el servei i en les què una trucada telefònica és exercici de funambulisme.

Quant a les infraestructures viàries, els peatges de la C 32 suposen un greuge de màxima dimensió, que pateixen els ciutadans i les empreses del litoral penedesenc. La supressió dels peatges no s’ha d’entendre com un objectiu de l’entorn social i polític. És una palanca per recuperar part de la competitivitat del territori.

De la mateixa manera, no podem tolerar el menfotisme que rebem en comptes de solucions en el cas de la N 340. El segment viari entre Torredembarra i el Vendrell, així com el trajecte entre les dues capitals del Baix i l’Alt Penedès, exigeixen respostes per part dels decisors públics. Com si es tractés de conductes arterials, els sistemes de fluïdesa viària al Gran Penedès pateixen de colesterol. I això no és bo per a la salut del territori.

No deixem de banda el servei ferroviari de rodalia. A l’escassa fiabilitat dels horaris, les continuades avaries i la falta de vigilància per evitar els actes vandàlics s’afegeix l’estat de deixadesa de les instal·lacions, les andanes i les mateixes terminals, que en prou feines s’aixopluguen en el si de les estacions.

La calaixera logística és tant o més complexa que els epígrafs de la mobilitat i la connectivitat. El corredor mediterrani, el projecte Logis Penedès, l’intercanviador ferroviari o el port de Vilanova i la Geltrú són qüestions sobre les quals hauríem d’exposar el nostre posicionament amb un mínim consens i amb la major argumentació, abans que ens imposin criteris i s’instin execucions que puguin maltractar, encara més, la competitivitat de les nostres comarques.

Isidre Also Torrents
@isidrealso
Secretari general ADEPG
adepg@adepg.cat