Archive for the ‘Infraestructures’ Category

Qui pot parlar en nom de les pimes?

dilluns, 25 de setembre del 2017

pimesLes institucions econòmiques i empresarials de major llinatge s’han manifestat. Davant la situació política que engoleix Catalunya les summitats patronals han estat poc sensibles amb els parers dels ciutadans. No han entès res del que està passant, segurament perquè leviten molt per damunt de la gent del carrer, entre la què també s’hi troben els empresaris i directius de les petites i mitjanes empreses, com també aquells que treballen pel seu compte.

Un té la sensació que la indolència palesa aquests dies per les entitats empresarials més poderoses -que no vol dir que siguin les més representatives- s’ha fet al dictat de les grans companyies o sota les influències dels interessos més abrivats. No tinc la impressió que s’hagi auscultat el pensament de l’empresariat de debò, sigui quina sigui la seva opinió. Les al·locucions i els comunicats de premsa han engrandit encara més l’abisme entre els portaveus i la gent d’empresa, la de veres.

Pensin d’una manera o d’una altra, potser a favor o potser en contra, bona part dels empresaris de la factoria, del taller, de la botiga, de l’obrador, de l’establiment i de l’oficina no se senten còmodes davant les asseveracions dels dirigents patronals, perquè no se senten representats. Vet aquí l’escletxa cada vegada més accentuada. Els moments polítics que estem vivint des de fa mesos no han estat aprofitats per la majoria d’organitzacions empresarials, que han perdut l’oportunitat de sintonitzar amb les bases i recollir el seu estat d’opinió, en tota la seva diversitat.

Si totes les associacions, les cambres i els cercles més influents s’haguessin manifestat favorables al dret a decidir l’efecte hauria estat molt contundent. Avui molt pocs discutirien el seu ascendent i la capacitat de representar el mosaic empresarial. Fins i tot haurien recuperat un cert lideratge, que a hores d’ara només es manté pel comensalisme d’alguns mitjans de comunicació que no acaben d’entendre que ja fa temps que les patronals antigues ja no representen l’empresariat modern. Cada vegada més les entitats territorials, com ara la FEGP, fem bona la nostra proximitat amb els polígons, els centres comercials i els negocis a peu de carrer per identificar-se amb els anhels i els renecs de l’empresariat.

Isidre Also
Secretari general de la FEGP
@isidrealso

Lideratge i treball en equip

dilluns, 9 de gener del 2017

treballenequip

En diferents cursos, articles, etc. sobre lideratge, sovint veig que es parla de l’equip com si fos un ens en si mateix, sense tenir en compte que està composat per persones diferents, amb diferents circumstàncies i característiques, i que cadascuna d’elles pot estar en un procés evolutiu o maduratiu diferent, dins la progressió de l’equip. És  difícil trobar equips on tots els seus membres estiguin a un mateix nivell de desenvolupament. Per tant, cada membre tindrà necessitats diferents que s’expressaran amb necessitats de lideratge diferenciades.

Des del meu punt de vista, el procés evolutiu d’un equip (i per tant, de cadascun dels membres) té 4 etapes. No tots els equips (ni les persones) completen les 4 etapes: per les circumstàncies que siguin (per un estil de lideratge que bloqueja o per un estil del col·laborador que no vol créixer més), alguns es queden aturats en alguna de les etapes.

Les quatres fases o etapes de les que parlo són les següents:

En un primer moment, les persones necessiten instruccions clares i completes sobre allò que s’ha de fer i com fer-ho. També es requereix supervisió posterior per constatar que ho fan bé o per si necessiten quelcom més. En aquesta primera etapa l’estil de lideratge ha de ser “Directiu” i resulta més o menys llarga en funció de les aptituds i actituds del nou col·laborador. Mica a mica, el nou col·laborador va agafant seguretat i necessita un lideratge que propiciï la seva participació i aportació al equip.

La tercera etapa ve marcada per l’experiència i expertesa del col·laborador, per la qual cosa l’estil de lideratge ha de ser més “Consultiu”, en el sentit de consultar les seves opinions i fer-lo partícip de les decisions.

L’última etapa implica la delegació total de les tasques, ja que el col·laborador, generalment en aquest nivell, prefereix treballar amb autonomia.

Certament, poder seguir aquest programa implica dedicar temps i atenció a conèixer els nostres col·laboradors i fer-ne un seguiment intens, però té la seva recompensa, ja que en funció de com el comandament utilitzi i adapti el seu estil de lideratge a les necessitats de cadascun dels seus col·laboradors estarà facilitant el creixement i desenvolupament del seu equip.

També és cert que no és gaire freqüent. En general, existeix la creença de que és a l’inrevés: que és el col·laborador el que s’ha d’adaptar a l’estil de lideratge del comandament, sense ser conscients que això limita les possibilitats de creixement de tot l’equip. I molt sovint té un preu molt (massa!!) alt.

Carme Pérez Pons
@CarmePereziPons

Mapes

dilluns, 22 de febrer del 2016

Que les infraestructures per al transport de matèria, energia i informació són bàsiques per al desenvolupament de pràcticament tot, ningú ho dubta. Ho són per al desenvolupament de la cultura, de la democràcia, de la sanitat, de l’ensenyament i també de l’activitat econòmica.

Els mapes que acompanyen aquest article són d’Europa però servirien exactament igual si fossin de les regions d’un estat o dels municipis d’una regió. El que importa és que expliquen dues mentalitats que coexisteixen però que no sempre ho fan harmònicament.

europe-map-political EU_road-and-maritime-flows-sm (1)

Els mapes de colors parlen de cultura, identitat, àmbits de poder i marcs legals fets a mida. Els mapes de línies parlen de transportar, comunicar, compartir i competir. Els mapes de colors defineixen fronteres que les línies de comunicació travessen de forma perpendicular i no hi ha dos tipus de rectes més oposades que les perpendiculars.

Què es preferible, “estimular” el cinema comercial a Vilanova o estimular més el transport públic que ens comunica amb els cinemes de Calafell, Sitges o Vilafranca? Un transport públic d’anada i tornada que, alhora, permetria que gent de Calafell, Sitges i Vilafranca ho tingués més fàcil per venir a Vilanova a estudiar.

El sistema d’atenció a les emergències mèdiques és molt bo i situa la majoria de la població a prop dels hospitals de referència. Malgrat això, molts programes electorals continuen demandant hospitals locals al servei de la població que hi pugui anar a peu.

Encara que les infraestructures són vitals per al desenvolupament general, a l’imaginari col·lectiu sembla que la seva reivindicació estigui reservada als agents de l’activitat econòmica.  Els Verds reivindiquen les qüestions ecològiques, l’esquerra les qüestions socials, la dreta l’ordre establert, el Partit Animalista defensa els animals  i les associacions empresarials les infraestructures competitives.  Acceptem-ho i considerem el fet que els Verds es presenten a les eleccions, l’esquerra i la dreta es presenten a les eleccions, el partit animalista es presenta a les eleccions i  les associacions empresarials no.

Conrad Rovira
crovira@a16.com