Archive for the ‘Marc laboral’ Category

L’esperpent del marc laboral

dilluns, 19 de octubre del 2015

EspejoLa nova entrega del Baròmetre de l’Empresa Familiar ens porta bones notícies. El 54% dels negocis de nissaga han augmentat la seva plantilla en el decurs del darrer any; com també, el 70% han incrementat la seva facturació. Les dades es refereixen al conjunt de l’estat espanyol. El mateix estudi destaca que la incertesa derivada de la conjuntura política i els calendaris electorals és una de les causes que més preocupen els empresaris. Així i tot, s’apunta una tendència a l’optimisme i sembla que tothom fa veure que les coses van millor.

És una paradoxa que, a peu de carrer, la percepció del clima empresarial sigui tèbia, amb un minso hàlit de confiança, i que gairebé no es tradueixi en un major nombre de contractes de treball. Com també és un disbarat que la suposada recuperació econòmica tingui el seu punt d’ebullició en un 88% de contractació temporal, en el cas de Catalunya.

La normativa laboral no estimula la contractació en ferm; és més, sembla penalitzar-la. Em trobo amb empresaris que diuen que sí, que sembla que la cosa va millor, i que els aniria bé ampliar la plantilla per fer front a l’increment d’activitat. Però no ho fan. Les condicions no ho afavoreixen. Vet aquí perquè la recuperació econòmica no ens ve de la mà d’una millora en l’estadística de la contractació laboral.

No pot ser que el marc laboral sigui un mirall deformat, com els de l’esperpent literari, i que no s’avingui a la realitat. Ara és un bon moment per estimular la creació de llocs de treball i per animar la contractació. Encara que moderat, l’optimisme ha de trobar resposta en forma d’incentius i majors facilitats.

Sobretot les pimes haurien de ser objecte d’un programa que animés la contractació; tant o més, les micropimes. Aquestes organitzacions més modestes són les que, en proporció, més s’han hagut d’aprimar durant el sexenni i ara esdevenen espais fèrtils per a la nova ocupació.

Encara més, si el 19% dels llocs de treball que es registren a Catalunya corresponen a treballadors autònoms, no seria cap pecat incentivar sobre manera la creació d’un primer lloc de treball. Seria una bona manera de començar a créixer.

Una altra evidència és l’afectació de l’estacionalitat en determinat sectors d’activitat, com ara el comerç i el turisme. Cal sospesar la possibilitat de premiar una contractació temporal d’una durada superior a la mitjana registrada fins ara, com ara de 150 dies sense interrupció. Aquesta mesura afavoriria una certa estabilitat a un perfil de treballadors que tenen dificultats de combinar els cicles temporers amb altres feines de major  requeriment curricular.

Isidre Also
Secretari general de l’ADEPG
@isidrealso
adepg@adepg.cat

Activitats nàutiques i altres deliris estiuencs

dilluns, 20 de agost del 2012

Als que ens empaita aquesta mena de dèria compulsiva de posar en negre sobre blanc aquelles inquietuds i reflexions que sovint ens ballen pel cap, ens toca patir una singular derivada de la crisi que afecta lletraferits i altres animals de ploma que deia Josep Pla. Alguns columnistes professionals i de solvència contrastada han confessat darrerament els prejudicis interiors que els suposa generar opinió en els temps que corren. Els neguiteja la perspectiva de pretendre aconsellar quan no alliçonar sobre aspectes quotidians que, com sempre passa, van de la més fugissera de les banalitats a la presumpta transcendència més extrema i subjectiva. Discursos abocats des de la premsa o les tertúlies dels mitjans amb grans dosis de verbalització estèril i incapaços, per descomptat, d’aportar cap solució ni esperança als problemes reals de bona part de la ciutadania d’aquest país. Ni el tòpic estiuenc de parlar de les vacances serveix ja en un territori on la taxa d’atur aplica a un de cada quatre ciutadans. Podria semblar una ofensa. Arribats aquí, un servidor potser hauria d’anar acabant. Ni tinc solucions, ni tinc suggeriments pràctics per desfer l’embús en què ens hem posat, i de cap manera els puc assegurar que alló que deixi per escrit no vagi més enllà d’un farcell de frivolitats del tot irreverents amb els planys de tants conciutadans. Som en aquest desfet de temps en el que les bones notícies no formen part dels titulars, i en cas de ser-ho es transfiguren ràpidament per jugar en sentit contrari. Anem al que toca. Tots som més sensibles a uns o altres paràmetres econòmics o empresarials en funció de les afinitats i trajectòries particulars. En el meu cas -i per raons professionals- la productivitat sempre ha estat un factor d’anàlisi essencial i preferent. Avui la productivitat és un dels subproductes d’aquesta immensa olla barrejada terminològica on tots hi som convidats de gust o per força que sembla repuntar amb garanties. En aquest país el factor productivitat ha estat de fa anys un dels primers cavalls de batalla perquè la nostra foto sortia ara sí ara també moguda i en blanc i negre. Actualment, amb un exèrcit d’aturats les dades milloren. Les empreses han hagut de redimensionar-se, perdre pes i ajustar salaris. De tot plegat, doncs, en resulta un escenari ben diferent: menys gent que treballa, amb sous més baixos i amb més predisposició i motivació que abans. Tothom ha vist les orelles al llop i s’ha posat a remar amb insistència. Ah!, i en la mateixa direcció. Els que feien l’orni o bogaven a la contra ja hauran abandonat l’embarcació i, si no es així, no us hi amoïneu, els demés no trigaran a llançar-los per la borda.

Malgrat tot -i seguint amb termes mariners– tinc la impressió que continuem traient aigua de l’embarcació enlloc d’agafar el timó i fer un decidit canvi de rumb que ens allunyi del temporal. L’aigua continua pujant, i no me’n puc estar de donar un consell: apreneu a nadar. Ens farà falta.

Albert Tubau