Archive for the ‘Emprendre’ Category

Mirada turista tot l’any

dilluns, 28 de agost del 2017

Quan fem de viatgers, sigui en un lloc proper o llunyà, en una sortida d’un dia o de quinze dies, adoptem quasi de forma immediata el que podríem anomenar una “mirada turista”.

Detalls que passarien inadvertits en el nostre entorn habitual passen a ser objecte de la nostra atenció quan estem “modo viatge”.

Michael Michalko, un dels experts en creativitat més prestigiosos del món, diu “Canvia la forma de mirar les coses i les coses que mires canviaran”. I justament aquesta és la meva proposta en aquest post, un petit repte que no és altre que aconseguir mantenir la mirada turista durant tot l’any i en la nostra quotidianitat.

I de què parlo? Doncs de 10 actituds que poden ser molt i molt vàlides per aconseguir incorporar unes bones dosis de creativitat en el nostre dia a dia:

1-     Afrontar sense por allò que és desconegut. Justament amb la mateixa naturalitat amb què ho fem quan arribem a una nova ciutat, amb decisió i ganes de descobrir.

2-     Disposats a abandonar la rutina, a sortir-ne per experimentar i aprendre.

mujer-turista-usando-lupa-para-mirar-mapa_23-2147653031

3-     Deixar-se sorprendre per les petites coses, posant atenció en els detalls i en tot allò que crida la nostra atenció. Ja s’encarregarà el nostre cervell de fer associacions i aportar-nos noves idees.

4-     Actitud curiosa, de voler saber, de voler descobrir.

5-     Fixar-nos  i interessar-nos en com actuen les persones dels altres indrets. Com resolen problemes comuns i situacions senzilles o complexes.

6-     Immortalitzar els moments a través d’una fotografia (de fet de moltes fotografies)... de la mateixa manera que resulta molt convenient immortalitzar aquelles idees que de vegades apareixen de forma fugissera i que si no recollim, desapareixen.

7-     I molt sovint aquestes fotografies es comparteixen i és també aquesta una bona actitud a mantenir, la de compartir i explicar aquells projectes que emprenem i tirem endavant.

8-     Sovint la nostra sortida respon a un planificació. Aquesta capacitat d’anticipar-se al futur és també una actitud molt recomanable de mantenir perquè esdevé clau per millorar la nostra productivitat personal.

9-     Però les coses no sempre surten com les havíem previst i per tant la necessitat d’adaptació que cal en qualsevol sortida és la mateixa que necessiten en el treball dels nostres projectes.

10- I per últim afrontar els reptes amb una mirada il·lusionada que tanta energia i emoció positiva ens aporta.

Deia l’escriptor Arthur Koestler que res no és més trist que la mort d’una il·lusió. A veure si aconseguim, mantenint aquestes 10 actituds de la mirada turista, continuar amb  aquesta energia quan el treball més feixuc s’imposa.

Maria Batet
@mbatetr

Enlloc regalen res

dilluns, 21 de agost del 2017

vva

Més enllà del perímetre de la meva fàbrica hi veig un paisatge antròpic que rodola des de la Talaia i turons adjacents. D’aquesta perspectiva en selecciono la postal que enquadra el mosaic de vinyes del Padruell, la masia en Cabanyes, la fàbrica de MAHLE i la mar.

És una foto que sustenta el relat d’una part important de la història de Vilanova. Dels ceps que curullaven bótes de vi i aiguardent per escampar mar enllà, dels Cabanyes que en feien comerç a l’Europa atlàntica o els Puig i altres socis que travessaven fins a Cuba per, un cop feta la butxaca, aixecar fàbriques cotoneres com cal Xoriguer, la primera llavor de la FISA i la MAHLE.

Les fàbriques i la Masia no hi serien sense la mar i els ceps, i aquests no hi serien sense una terra eixuta i antipàtica. Però la mar, la terra, els ceps o els vins no haurien fet tanta feina sense l’empenta i el talent de molta gent. De pagesos amb moltes hores d’aixada, d’obrers d’aquí i d’allà i d’emprenedors arriscats que reemplaçaren les mancances amb enginy, treball i diners. De prohoms il·lustres i d’una classe treballadora que havia de pencar de valent amb moltes angúnies i un malviure.

No va ser fàcil per a ningú. No era senzill ni planer pels masovers i propietaris, ni pels navegants i comerciants, ni tampoc pels capitans d’indústria, les filadores i teixidores. Però van construir un futur que ara és el nostre present. La terra, el comerç i la indústria exigeixen dedicació i molts esforços per veure’n el resultat. Hi ha altres models d’efectes més immediats i de diner fàcil, però no generen riquesa de llarg recorregut per al conjunt de la societat.

Albert Tubau

Ara que tinc temps….

dijous, 20 de agost del 2015

Aquest és un post d’estiu, vol dir que pretén ser curt, fresquet, útil, i de lectura ràpida.

Pensa, quina és una de les coses més agradables de l’època d’estiu i vacances? Segur que te’n passen moltes pel cap, però no hauràs passat per alt justament la del TEMPS.

No estar subjecte a rellotge, tenir temps per les coses que t’agraden, badar, perdre el temps, passar estones més llargues amb la família, o amb els amics, …

I és justament perquè una de les coses que més ens estressen quan estem en moments àlgids de feina és la manca de temps, que valorem de forma extraordinària disposar-ne en període vocacional.

No sóc una especialista en aquest tema, però com que m’interessa especialment tot el que fa referència a entrenar habilitats que ens permetin tirar endavant de forma fàcil i reeixida els nostres projectes, m’apassiona investigar i trobar eines que ens ajudin en una de les habilitats més necessàries que és saber gestionar bé tasques a fer i el temps que necessiten.

En aquest afany de coneixement he descobert les 4 Lleis d’Acosta (consultor i escriptor sobre RRHH) que deixo en aquest post i que t’ajudaran quan reprenguis la feina després de la calma. N’he fet una imatge que et pots descarregar si les vols tenir visible per anar-les recordant.

Diapositiva1

Llei 1:El temps que requereix una tasca s’incrementa quantes més vegades la interrompin i la reprenem

Possiblement una de les coses que més dificulta la nostra productivitat són les interrupcions, d’aquí ve que sovint el temps que dediquem a realitzar una feina no té tant a veure amb la seva dificultat com amb la quantitat d’interrupcions que hem tingut.

La tècnica de la “bandereta vermella” ens pot ser útil. Consisteix en tenir una bandereta vermella sobre la taula quan estem fent una tasca que demana molta concentració i la resta de companys saben que en aquell moment no “toca” interrompre.

Llei 2: Per una tasca curta sempre es troba temps. Per a una tasca llarga ens costa molt més posar-nos-hi.

En aquest sentit ens pot resultar útil desgranar els projectes en tasques més petites que ens ajudin a fer més digeribles els diferents reptes.

Llei 3: El valor d’una feina creix en forma de S, no en proporció al temps que se li dedica.

Aquesta llei va molt lligada a la Llei de Parkinson que diu que la feina s’expandeix fins a omplir el temps disponible per acabar-lo. I si no hi ha data límit, els projectes es poden allargar fins l’infinit.

Aquest fet ens fa adonar de la importància de marcar “dates límit” tant pels projectes personals com per als que són compartits.

Llei 4 : Les persones eficaces dediquen 4 vegades més temps a assumptes importants que encara no són urgents que a les tasques ineficaces.

Ens pot ajudar fer servir els quadrants de Steven Covey que descriu un quadrant de doble entrada les tasques importants i no importants a fer i les creua amb les urgents i no urgents..

Doncs per no prendre’t més temps aquí deixo aquests 4 consells que deriven de les 4 lleis d’Acosta, fes servir “banderetes vermelles”, desgrana els projectes grans en reptes petits, posa sempre data límit als projectes i tria bé la importància i urgència de les tasques que tens entre mans.

No és urgent que apliquis aquestes lleis, però segur que és molt important que ho facis!

Bon estiu!!!!

Maria Batet
@mariabatetr