Archive for the ‘Innovació i tecnologies’ Category

Intel·ligència artificial: Ja són aquí

diumenge, 9 de abril del 2017

iaFa pocs dies, vaig llegir a Infojobs, el portal especialitzat en ofertes de treball, un anunci que em va cridar l’atenció. Una empresa de Girona demandava un enginyer informàtic per al “desenvolupament d’un programa d’intel·ligència artificial aplicat a processos de l’empresa”.

Dels avenços de la intel·ligència artificial (IA, a partir d’ara) en van plenes les pàgines de ciència dels diaris, les revistes i moltes seccions de programes de ràdio i televisió. Ara bé, aquest anunci indica que aquesta tecnologia ha traspassat la categoria de futurible per instal·lar-se en el present. Ja són aquí.

Per acabar de normalitzar l’ús de l’IA, el principal problema, al meu entendre, és la dificultat per a saber què fa exactament i com aplicar-la a l’activitat quotidiana. Sembla un acudit dolent això de què no sapiguem on aplicar la intel·ligència encara que sigui artificial.

Com que jo tampoc en sé massa, no n’esperin cap gran cosa del que ve a continuació però m’acolliré a la seva benevolència i al mèrit relatiu de ser dels primers que en parla en aquest blog. Així, com a cosa senzilla i sense massa complicacions, les eines bàsiques de l’IA serveixen per a detectar patrons. I què carai és un patró quan no estem parlant de modistes?  Doncs un patró ve a ser una certa regularitat que ens permet agrupar les “coses” i, com que això que acabo de dir tampoc ajuda gaire, els posaré un exemple. Segur que a la seva empresa hi ha algú que repassa els assentaments bancaris per a identificar-los i relacionar-los amb cobraments i pagaments i coses així. Per a identificar els moviments bancaris disposem d’una data, d’una descripció i d’un import positiu o negatiu. Sovint és evident i ho podria fer un tonto o una tonta i a vegades no és tan evident i cal intel·ligència.

Probablement tots els rebuts del llum tinguin una descripció similar i siguin fàcils d’agrupar. D’altres, sobretot aquells amb descripcions arbitràries fetes per tercers o amb descripcions ambigües tipus “Ingrés per caixer”, costaran més d’identificar, costarà més determinar-ne el patró, i caldrà investigar qui ha fet anteriors “Ingressos per caixer” i a quines dates i amb quins imports per a poder-lo identificar amb una bona probabilitat d’encert. He dit amb una bona probabilitat d’encert, no amb la certesa absoluta d’encert i aquesta és una qüestió essencial dels processos intel·ligents, inclosos els de l’IA: no són exactes. Programes habituals, com l’Excel, per exemple, són exactes però l’IA no ho és i per això cal entendre, a aquests nivells, que són eines d’ajut i no eines amb capacitat d’anar soles. Almenys de moment. L’IA aplicada a la interpretació dels moviments bancaris seria una eina que dialogaria amb l’usuari proposant coses.

- el primer moviment bancari és, gairebé segur, el rebut del llum. Hi estàs d’acord s/n

- el segon moviment bancari podria ser un pagament parcial de la factura 2017-025 . Què et sembla s/n ?

La segona cosa que cal entendre, i aquesta serà més difícil d’entendre, és que l’IA n’aprèn sola. Que no cal explicar-li res, vull dir; que en tindria prou mirant com s’han identificat i comptabilitzat els moviments bancaris del darrer any per, sense fer més preguntes, començar a treballar. La primera domiciliació bancària que arribi corresponent a un servei nou, una quota de la FEGP (el nou nom de l’ADEPG), per exemple, no sabrà què és, però la segona ja sí.

El com s’ho fan les “xarxes neuronals”, que és com es diuen les eines elementals d’IA, per aprendre no és cap misteri però sí que és molt difícil d’explicar. Tan difícil d’explicar que el millor és fer-se’n el càrrec que n’aprenen i prou. Ho sento però és així.

L’altra cosa important a entendre és que l’IA és complicada de programar però tampoc és res de l’altre dijous. Cal, evidentment, gent que en sàpiga però no estem parlant de científics amb bata blanca i cabell espantat. Estem parlant de tècnics que ara mateix surten d’universitats com la que tenim a Vilanova i, per això, per què ja són aquí, l’empresa de Girona que he comentat a l’inici els demanda a través del mecanisme més simple i habitual de tots: un anunci a infojobs.

Conrad Rovira

L’Any ADEPG 2017 s’endinsa en l’economia digital

dilluns, 19 de desembre del 2016

plan-contenidos-digitalesL’Any ADEPG 2016 ha estat dedicat a les Infraestructures competitives. La connectivitat, la logística i la mobilitat han estat els eixos de treball de tot un seguit d’actuacions.

Precisament en aquest sentit vull destacar, com a darrer esdeveniment del 2016 relacionat amb les infraestructures, la commemoració aquest desembre del cinquè aniversari de la inauguració de la C-15. Aquesta és una infraestructura que indubtablement ha beneficiat l’economia del Garraf i ha aconseguit unir la Catalunya interior amb el nostre litoral, convertint-se en un eix viari de cohesió territorial.

El proper 2017 l’Any ADEPG estarà dedicat a l’economia digital. Podríem dir que passarem de la connectivitat de les xarxes viàries a la connectivitat de les xarxes d’Internet.

Avui per avui és àmpliament acceptat que el creixement de l’Economia Digital té un impacte generalitzat en tota l’economia. A causa de l’alt impacte esperat, les empreses tradicionals estan avaluant activament la forma de respondre als canvis produïts per l’Economia digital.  El canvi de paradigma ha transformat el creixement de l’economia, així com l’ocupació i els llocs de treball, que en un futur no molt llunyà podria estar caracteritzada per la independència i la flexibilitat laboral, com destaca l’expert en economia col·laborativa Sundararajan en el seu llibre Crowd-based capitalism.

En un informe recent d’Accenture Strategy s’afirma que la transformació digital és una de les grans palanques de creixement econòmic, l’aportació de l’economia digital al PIB espanyol és del 19,4% i al 2020 arribarà al 22%, podent arribar al 24% si es realitza una inversió en acceleradors digitals, potenciant aspectes com l’impuls a l’emprenedoria, un accés més fàcil al finançament o una millor regulació.

Martí Sistané
President de l’ADEPG

Where are you from? I’m Amazonian

dilluns, 9 de maig del 2016

Aquest article té tres entrades i acabarà en una sola sortida. Demano disculpes d’antuvi per si m’embolico massa.

La primera entrada ja la coneixen. Les empreses legals, que no són totes, necessiten marcs legals on actuar. Si una empresa actua en un sol país, el marc legal ve determinat i punt. Les empreses que actuen en diversos països poden d’alguna manera “triar” entre diversos marcs legals aquell que més els convé a cada àmbit. Aquí produeixo, aquí declaro els beneficis, etc. En aquests casos els estats es converteixen en proveïdors de marc legal i, com és inevitable, els proveïdors acaben competint entre ells per aconseguir el client.

La segona entrada recorda una xerrada que, organitzada per l’ADEPG, va fer en Genís Roca, un analista de les noves tecnologies, fa sis o set anys. En aquella xerrada va parlar dels processos de digitalització que, resumint-ho, comencen substituint discretament les antigues maneres de fer i acaben transformant profundament els models. Com a exemple posava la digitalització de la música que va començar substituint els discos de vinil, rodons amb un forat al mig, pels CD, també rodons i també amb un forat al mig, per acabar, no deixant ni rastre de què havia estat la reencarnació anterior d’un sector econòmic gens menyspreable. Al final d’aquella xerrada en Genís Roca proposava que imaginéssim com la digitalització i Internet transformarien altres àmbits com l’ensenyament per exemple. L’ensenyament resisteix numantinament la digitalització com sempre ha resistit qualsevol oportunitat de canvi però hi ha altres sectors on es comencen a intuir fissures profundes.

targetaLa tercera entrada ens duu al “Mobile World Congrés” d’enguany on hi havia un estand oficial de la república bàltica d’Estònia. En aquest estand oficial hi presentaven una figura legal que anomenen “e-Residency” i que defineixen com “a transnational digital identity available to everyone in the world! Through its e-Residency program, Estonia is building a borderless digital society”. Una identitat digital segura i governamentalment verificada. Físicament és una targeta, com una targeta de crèdit, que es demana a través d’una web, les despeses de tramitació són de 100 euros. Un cop concedida, cal anar a recollir-la físicament a una ambaixada o consolat. Aquí s’acaba la física i aquí comença la metafísica.

Es tracta d’un veritable permís de residència i com tots els permisos de residència permet treballar al país emissor. En aquest cas, per a treballar-hi virtualment i això vol dir que és un document vàlid i suficient per:

- Obrir un compte en un banc estonià.
- Vincular operacions de venda online (Paypal) amb aquest compte.
- Pagar els impostos derivats d’aquestes operacions a la hisenda estoniana.

Per obrir una empresa real, de veritat, a Estònia cal tenir-hi, a més, una residència física i això no vol dir que calgui llogar un despatx amb portes, finestres, taula i telèfon sinó que n’hi ha prou contractant els serveis d’alguna de les empreses que ofereixen despatxos virtuals i una adreça de correspondència real on rebre les comunicacions oficials que, seguidament, són escanejades i enviades a la direcció d’e-mail que s’indiqui i tot pel mòdic preu de 20 eu/mes.

Hi ha molta competència entre els venedors de marcs legals i no renuncien a cap client per petit que sigui.

L’e-residency estoniana és la primera i sembla que Singapur n’està preparant una altra i, posats a fer l’exercici d’imaginació que proposava en Genís Roca, i aquesta és la sortida d’aquest article, la següent podria ser, per què no?, una nacionalitat virtual gestionada per Amazon, Paypal i similars.

Paypal pot fer les funcions de banc central amb, per què no?, una criptomoneda pròpia com els bitcoins i Amazon, igual que ho fa Booking.com, gestiona amb les seves normes pròpies un mercat on es compren i venen productes i serveis garantint la fiabilitat dels agents que hi intervenen i protegint els seus clients de les inclemències del món virtual.

Què és una empresa sinó el reconeixement públic de la voluntat de realitzar una activitat econòmica en un entorn regulat que doni garanties als interlocutors i quina és l’essència més profunda de l’estat sinó donar protecció als ciutadans?

En el món virtual les normes dels estats terrenals no encaixen i tenen dificultats per garantir el control sobre els operadors i protegir els seus ciutadans. Aquesta incapacitat genera espais per a què altres ho facin. No es diuen estats ni estan a l’ONU però són els que fan les lleis en un món que la digitalització ha transformat completament.

Tot va començar el dia que, discretament, sense ser massa conscients del que estàvem fent, vam substituir el carret de la compra del súper per un altre carret que també té reixa metàl·lica i rodes però que només és una icona en una pantalla.

Conrad Rovira
crovira@a16.com