Archive for the ‘Universitat i empresa’ Category

Més universitat, més empresa

diumenge, 8 de novembre del 2015
Amb el nou curs acadèmic hem de celebrar el començament dels dos postgraus que ja s’imparteixen al Penedès i el Garraf, de la mà de l’Escola de Direcció d’Empresa i amb el segell de la Universitat de Vic.
D’una banda, el postgrau en Direcció Estratègica i Emprenedoria per a Pimes s’està impartint a Vilanova i la Geltrú. D’una altra, el postgrau en Negocis Internacionals s’està realitzant a Vilafranca del Penedès. A partir del mes de febrer de 2016, aquesta vegada amb la insígnia de la UPC i també amb producció de la mateixa EDE, el Centre Àgora aplegarà un tercer postgrau, especialitzat en Logística Integral i Supply Management. Serà una nova fita en el currículum universitari de l’entorn. És més, pujarem un nou esglaó en l’escalinata de la cultura d’empresa a les nostres comarques.
Apropar la universitat a l’empresa fa que la nostra regió granpenedesenca sigui més atractiva i de major retentivitat per als negocis i el talent. L’etiqueta universitària és un factor competitiu de primer ordre.
Si contemplem el nostre pati de veïns des de la globalitat i tenim en compte la tradició universitària i alhora l’oferta ja existent, tenim l’oportunitat de conjugar tres realitats: el pal de paller històric, com ho és el campus de la Universitat Politècnica de Catalunya; la consolidació de la Universitat Rovira i Virgili i la proximitat de la Universitat Central de Catalunya, dins la qual hi trobem la Universitat de Vic.
No ens hauria de fer mandra desenterrar la concepció de la triple hèlix per molt que avui dia es consideri desmodada. Al Penedès i al Garraf, tots tres estaments, universitat, sector públic i empresa, han de conjurar-se fins a orquestrar un trident capaç de superar les endèmies d’un territori acadèmicament gregari, empresarialment vicari i políticament sucursalista.
Isidre Also Torrents
Secretari general ADEPG
adepg@adepg.cat

img-seccion-2Amb el nou curs acadèmic hem de celebrar el començament dels dos postgraus que ja s’imparteixen al Penedès i el Garraf, de la mà de l’Escola de Direcció d’Empresa i amb el segell de la Universitat de Vic.

D’una banda, el postgrau en Direcció Estratègica i Emprenedoria per a Pimes s’està impartint a Vilanova i la Geltrú. D’una altra, el postgrau en Negocis Internacionals s’està realitzant a Vilafranca del Penedès. A partir del mes de febrer de 2016, aquesta vegada amb la insígnia de la UPC i també amb producció de la mateixa EDE, el Centre Àgora aplegarà un tercer postgrau, especialitzat en Logística Integral i Supply Management. Serà una nova fita en el currículum universitari de l’entorn. És més, pujarem un nou esglaó en l’escalinata de la cultura d’empresa a les nostres comarques.

Apropar la universitat a l’empresa fa que la nostra regió granpenedesenca sigui més atractiva i de major retentivitat per als negocis i el talent. L’etiqueta universitària és un factor competitiu de primer ordre.

Si contemplem el nostre pati de veïns des de la globalitat i tenim en compte la tradició universitària i alhora l’oferta ja existent, tenim l’oportunitat de conjugar tres realitats: el pal de paller històric, com ho és el campus de la Universitat Politècnica de Catalunya; la consolidació de la Universitat Rovira i Virgili i la proximitat de la Universitat Central de Catalunya, dins la qual hi trobem la Universitat de Vic.

No ens hauria de fer mandra desenterrar la concepció de la triple hèlix per molt que avui dia es consideri desmodada. Al Penedès i al Garraf, tots tres estaments, universitat, sector públic i empresa, han de conjurar-se fins a orquestrar un trident capaç de superar les endèmies d’un territori acadèmicament gregari, empresarialment vicari i políticament sucursalista.

Isidre Also Torrents
Secretari general ADEPG
@isidrealso
adepg@adepg.cat

Rellotges de sol

divendres, 14 de febrer del 2014

Praeteritum nihil, Praesens instabile, Futurum incertum (El passat, no res; el present, inestable; el futur, incert). Aquest epígraf fatalista acompanyava un rellotge de sol, i així ho recull l’Aurea Dicta. Amb la mateixa inscripció també es podrien descriure les relacions entre l’empresa i la universitat.

Sempre n’he sentit a parlar, d’aquest binomi, i me l’he cregut. Així i tot, no he tingut gaire èxit a l’hora de posar en contacte la gent d’empresa i la gent d’universitat. Poques vegades van més enllà d’una primera presa de contacte. No parlen el mateix idioma. És com aquell altre rellotge de sol en què es llegeix Cum umbra nihil et sine umbra nihil (Amb ombra, no res, i sense ombra, no res). I així no es poden entendre.

De la mateixa manera que els anagrames de les universitats s’acostumen a escriure en lletra majúscula i es declamen amb pretensions institucionals, els nostres directius les veuen distants, poc accessibles i, fins i tot, fàtues; com aquell Doce, disce aut discede (Ensenya, aprèn o ves-te’n) que es llegia en un altre rellotge de sol.

Per contra, quan s’acosten al món de la recerca o demanden una solució tecnològica, els empresaris esperen resultats immediats i exigeixen un cost baix. Festina, mox nox (Fes via, que aviat serà nit). I no està la universitat per fer curses de velocitat ni per donar almoina a les empreses.

Com l’aigua i l’oli, l’empresa i la universitat no aconsegueixen fer-ne mixtió; és clar que hi ha excepcions. El cas és que la simbiosi és obligada si volem orientar-nos a l’economia del coneixement i fer que el país sigui atractiu per al talent i fecund per a les idees. No en podem prescindir, d’aquest acoblament. És un luxe asiàtic preterir les potencialitats d’uns i altres.

Des de la política i des de les institucions cal esmerçar un pla de treball ambiciós, que estimuli l’idil·li entre els dos protagonistes de la competitivitat. Cal obrir la universitat a l’empresa i cal obrir l’empresa a la universitat. Les companyies que treballin amb les universitats han de tenir un reconeixement social i uns avantatges fiscals. Els acadèmics i els grups de recerca que treballin amb les empreses han de rebre compensacions més enllà del prestigi i l’adulació.

I encara aquell altre rellotge de sol… Post tenebras spero lucem (Després de les tenebres, espero la llum).

Isidre Also
Associació d’Empresaris del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès, ADEG

La Universitat de Vilanova en positiu

dilluns, 3 de maig del 2010

Imagineu-vos que el Penedès no tingués oferta d’estudis universitaris, i un bon dia es decidís establir-hi una escola universitària d’enginyeria. Seria una notícia envejada per molts altres territoris. En canvi, tenim la sort de tenir-la des de fa molts anys, i és obligació de tots buscar-ne tant la continuïtat com l’excel·lència. I en aquest bloc podeu trobar referències a aquesta obligació i a l’intent de posar la Universitat a l’agenda pública.

Darrerament hem vist com l’escola universitària de Vilanova ha perdut alumes, i això ens ha fet saltar les alarmes: una universitat que no té el nombre d’alumnes suficient és una universitat que s’aboca a l’extinció. La nostra Universitat pateix la competència d’altres facultats, i ja no es nodreix de l’excedent d’estudiants de Barcelona ni dels que venien d’altres comunitats espanyoles.

Però en el darrer Dimecres de l’ADEG, on va fer ponència el Comissionat d’Universitats Joan Majó, el director de l’EPSEVG ens va donar senyals d’optimisme. El senyor Trullols va aportar dades positives, sobretot comparant la davallada d’alumnes de Vilanova amb la de la resta de carreres tecnològiques, i va posar al damunt de la taula certa esperança de millora.

Davant d’això ni pessimisme ni autocomplaença. Cal posar tot el nostre esforç i capacitat d’influència per aconseguir millors fites per la nostra escola. Però pel que sabem del context de l’oferta universitària d’ara i del futur veiem clar que el camí correcte per a la nostra universitat és el camí de l’excel·lència de l’oferta acadèmica, perquè els estudiants la triïn per a estudiar-hi. Perquè ara, les facultats estan en competència.

L’ADEG sempre ha tingut la mà estesa per a ajudar la Universitat: reclamarem l’atenció que l’escola necessita i ens posarem en primera línia per ajudar però també per exigir. Podeu comptar-hi.

Per què res ens deixaria més tristos que una notícia que relatés el final dels estudis universitaris a casa nostra.

David Andreu
ADQA