Archive for the ‘Capital humà’ Category

Les competències professionals

diumenge, 12 de febrer del 2017

competenciasEl mot “competències” està present en tots els àmbits: a primària, a secundària, a la universitat, al món laboral, … Parlem de competències transversals, competències clau, competències bàsiques, competències… competències… I sembla que tots ens entenguem. Però crec que no. No puc opinar gaire del seu significat en el món de l’ensenyament però en el món laboral quan parlem de “competències professionals” ens referim al conjunt de conductes que capaciten o permeten a una persona treballar de manera eficaç en determinades àrees. És a dir, es tracta d’un repertori de conductes que algunes persones desenvolupen de manera més eficaç que d’altres i que bàsicament descriuen com s’ha d’actuar per assolir els resultats desitjats en una àrea concreta, doncs l’objectiu és adaptar les conductes a les característiques i/o expectatives del lloc de treball. Però tot i haver vist moltes definicions de competències, sovint aquestes no estan descrites en termes de conductes observables.

Una característica significativa de les competències és, precisament, que es centren en la descripció de conductes observables; és a dir, què s’ha de fer i no com s’ha de ser. Això permet que les competències es puguin ensenyar i es puguin aprendre. Aquest és un dels valors més significatius de les competències.

Cada empresa o organització té característiques, peculiaritats, situacions i realitats que la fan única i diferent a qualsevol altre. Per tant, resulta convenient que cada empresa / organització identifiqui i descrigui, segons les seves pròpies característiques, aquelles competències que li són més útils i significatives.

Treballar amb competències té un seguit d’avantatges per a l’organització:

  • Orientar la plantilla cap als valors de l’empresa
  • Utilitzar conceptes comuns en tota l’empresa
  • Unificar criteris d’avaluació o valoració sobre la plantilla
  • Homogeneïtzar la qualitat del servei
  • Disposar d’un eix vertebral per a la gestió de persones
  • Demostrar objectivitat i transparència

Però també ofereix avantatges per a la plantilla:

  • Tenir clarament definit allò que s’espera en el lloc de treball
  • Facilitar el propi desenvolupament professional
  • Identificar els propis punts forts i febles en relació al lloc de treball
  • Saber què s’ha de fer per millorar un punt dèbil
  • Conèixer el nivell d’assoliment en el lloc de treball
  • Evitar valoracions subjectives per part del comandament

Carmen Pérez i Pons
@CarmePereziPons

Treballadors més compromesos?

diumenge, 5 de febrer del 2017

compromisSi volem millorar la productivitat, la retenció de talent o la innovació mitjançant una major vinculació dels treballadors amb les empreses… encara hi ha camí per recórrer. Però abans d’impulsar i cercar d’augmentar la satisfacció de les persones i llur nivell de compromís hem de saber QUÈ volem millorar.

La motivació dels treballadors és un desafiament constant per a l’empresa. És primordial saber canalitzar i dirigir la seva energia cap als objectius de l’organització.

Les persones de l’organització volen sentir-se’n part i restar informades de tot el que succeeix a cada moment. És imprescindible que disposin de la informació necessària per a desenvolupar eficaçment les seves tasques. Se senten més involucrades si tenen la possibilitat d’interactuar i comunicar-se amb la direcció.

Comunicar de forma responsable i eficaç és més necessari del que ens pensem. I cada mànager, dins de la seva àrea de responsabilitat, pot prendre mesures que fomentin la motivació dels seus col·laboradors i augmenti la seva satisfacció. Amb accions senzilles com aquestes n’hi ha prou: tenir comunicació diària amb els col·laboradors; mantenir reunions periòdiques amb cada membre de l’equip; reunir-se amb els col·laboradors després de les reunions de direcció per tal de posar-los al dia de la informació que pugui tenir incidència en la seva feina, i assegurar-se de que entenen les implicacions que això comporta; animar-los a participar fent preguntes, a que sol·licitin ajuda o suscitin qüestions; implementar polítiques de ‘portes obertes’, en les què les persones s’expressin, comparteixin idees i discuteixin qüestions; aplaudir els esforços, crear un ambient de treball basat en el respecte, felicitar els col·laboradors en relació als esdeveniments importants de les seves vides.

No intentem crear el lloc de treball perfecte, en el què els procediments funcionen sense errades i tots som amics. Això no és possible. Sempre hi haurà conflictes, desafiaments, discrepàncies, frustracions. I aquestes són bones. Són obstacles que ens permeten créixer tant a nivell personal com a nivell professional.

Facultem els treballadors per a que superin aquests obstacles. Desafiem-los a prendre decisions i a ser responsables dels seus resultats. Transmetem-los-els que estan facultats per a fer quelcom, perquè se’ls atorga poder fer-ho. Els treballadors se sentiran més compromesos i l’organització esdevindrà més productiva i eficaç en les relacions amb el seu entorn.

Sònia Ramos
TuAlly

Quan tot té sentit

dilluns, 23 de gener del 2017

clima1Fa poques setmanes vaig tenir l’oportunitat de visitar Vegetàlia, al Moianès, una empresa que  elabora i distribueix productes ecològics i fabrica proteïna vegetal.
El dia acompanyava d’una forma esplèndida, fred, assolellat i molt clar. En arribar en aquell indret idíl·lic ja ens esperava un els seus directius que ens va explicar amb tota mena de detalls la història i el funcionament de l’empresa.

Enmig de 70 ha agrícoles i forestals hi tenen 1.000 m2 d’obradors i 1.800 m2 de magatzem, tot en perfecta harmonia amb un discurs d’alimentació natural i ecològica. La comunió entre la tradició artesanal i l’ús de tecnologia semblava perfecte. La visita final, conduïda per un jove compromès, pel turó dels sentits (un passeig circular format per plantes aromàtiques, medicinals i culinàries) em va deixar amb una magnífica sensació de que en aquella empresa tot quadra, tot té sentit, tot forma part d’un sistema. I no és pas que tingui cap mena de predilecció per l’alimentació vegetariana ni vegana, però tot el que em van explicar em va convèncer.

Peter M. Senge, en el seu magnífic llibre “La Quinta disciplina”, va teoritzar, ja fa uns anys, sobre aquest tipus d’organitzacions com la que acabo d’explicar. Parla d’organitzacions que tenen la capacitat d’aprendre. L’autor augurava, ja als 90, que l’únic avantatge competitiu sostenible serà el d’aprendre més ràpidament que els competidors.

Però perquè això succeeixi, diu Senge, les organitzacions han de descobrir com aprofitar l’entusiasme i la capacitat d’aprenentatge de la gent en tots els nivells de l’organització.

M’agrada aquesta manera d’entendre la gestió d’una empresa com un tot. En alguna ocasió la majoria hem format part d’un gran “equip”, un grup de persones que juntes funcionàvem meravellosament, on hi havia confiança, complementarietat, un grup on es compensaven les mancances, on hi havia reptes comuns més amplis que els individuals i que produíem resultats extraordinaris. Això es pot haver donat en un equip esportiu, en una associació, en un grup de col·legues, qui sap… Possiblement l’equip no era excel·lent des de l’inici sinó que va aprendre a generar bons resultats. Això és el que l’autor defineix com a organització intel·ligent. Quantes vegades no intentem retrobar aquesta experiència a la nostra empresa sense massa èxits.

Diu l’expert que per aconseguir aquest tipus estructures cal algunes disciplines que són:

1-     El Domini Personal: té a veure amb la capacitat individual de millora i d’aprenentatge incessant. No sempre les organitzacions fomenten el creixement dels seus integrants i això genera, ineludiblement, un malbaratament dels recursos.

2-     Els Models Mentals: són supòsits profundament arrelats, generalitzacions i imatges que influencien sobre la nostra manera d’entendre el món. Els models mentals de conducta empresarial també estan profundament arrelats. Moltes percepcions sobre nous mercats o noves estratègies no es porten a terme perquè entren en conflicte amb poderosos i tàcits models mentals.

3-     Construcció d’una visió compartida que és la capacitat per compartir una imatge del futur que es procura crear. Quan hi ha una visió genuïna, la gent no aprèn perquè li ho ordenin sinó perquè de veritat ho desitja

4-     Aprenentatge en equip: la disciplina de l’aprenentatge en equip s’inicia amb el diàleg. La capacitat dels membres de l’equip per eliminar creences i endinsar-se en un autèntic pensament conjunt

5-     La cinquena disciplina, el pensament sistèmic: és la disciplina que integra totes les altres. Sense una orientació sistèmica, diu l’autor, no hi ha motivació per examinar com s’interrelacionen les disciplines. Si no fem servir aquesta darrera disciplina, podem caure en dibuixar una visió seductora del futurs sense tenir un veritable coneixement de les forces que cal dominar per arribar-hi.

No resulta simple aconseguir una organització amb sentit, amb capacitat i ganes d’aprendre, sobretot quan no sabem com fer-ho. Aquest mètode dibuixat per Senge té sentit i en té perquè en veure una empresa que funciona s’hi reconeixen aquestes disciplines. El tot flueix.

Maria Batet
@mariabatetr