Archive for the ‘Capital humà’ Category

De què vas, motivat?

dilluns, 26 de febrer del 2018

motivacioLa majoria d’experts coincideixen en què bona part de la mà d’obra que s’incorpora al mercat de treball són joves molt més preparats tècnicament, però amb menys implicació i compromís que els seus predecessors.

Motivació, vet aquí la pedra on tothom ensopega. Ben cert que a la nostra societat uns pocs viuen per treballar, però una majoria treballa per viure. Entrebancats en aquesta dualitat perversa, hom apel·la a la professionalitat de l’individu per neutralitzar les adversitats motivacionals.

Però la motivació i la professionalitat van per barris, i a la nostra societat, competitiva de mena,  són factors que se’ns pressuposa, com el valor a l’antic servei militar.

Servidor, ja de ben petit, replicava aquella pregunta impertinent i retòrica del “- Nen , què faràs quan siguis gran?”, amb un invariable: “- Jo treballaré a la Pirelli”.

Potser perquè la tenia davant de casa, potser perquè tenia tres generacions que hi havien suat la samarreta -el meu pare encara va vestir molts anys de mono blau-  o potser perquè a casa era tema de conversa habitual, l’opció em semblava d’allò més raonable i realista. És més, mai vaig plantejar-me cap altra possibilitat.

Vaig passar per l’Escola Industrial a recollir el preceptiu salconduit per entrar a l’empresa italiana. I apa, a esperar l’oportunitat.

Trenta-dos anys després, invariablement, el despertador continua sonant cada dia. Entre complagut i resignat, continuo anant “a la fàbrica”, com deien els antics.

Potser el més motivador no sigui guanyar diners, o que la meva empresa en guanyi. També em satisfà de pensar que estic en un lloc on he après i encara aprenc moltes coses, un lloc on ens dediquem a fabricar coses útils per a la societat, que sóc representant d’una quarta generació familiar que acumula cabassos de lleialtat a la causa, i convençut que amb la meva feina contribueixo a defensar la meva empresa i, amb ella, molts llocs de treball que alhora són font de riquesa directa i indirecta per a la meva ciutat i el meu país.

Sí, ho sé, sóc una espècie en extinció. Digueu-me romàntic. Però demà al matí, invariablement,  em tornarà a sonar el despertador. I l’aturaré amb un somriure.

Albert Tubau

Les competències professionals

diumenge, 12 de febrer del 2017

competenciasEl mot “competències” està present en tots els àmbits: a primària, a secundària, a la universitat, al món laboral, … Parlem de competències transversals, competències clau, competències bàsiques, competències… competències… I sembla que tots ens entenguem. Però crec que no. No puc opinar gaire del seu significat en el món de l’ensenyament però en el món laboral quan parlem de “competències professionals” ens referim al conjunt de conductes que capaciten o permeten a una persona treballar de manera eficaç en determinades àrees. És a dir, es tracta d’un repertori de conductes que algunes persones desenvolupen de manera més eficaç que d’altres i que bàsicament descriuen com s’ha d’actuar per assolir els resultats desitjats en una àrea concreta, doncs l’objectiu és adaptar les conductes a les característiques i/o expectatives del lloc de treball. Però tot i haver vist moltes definicions de competències, sovint aquestes no estan descrites en termes de conductes observables.

Una característica significativa de les competències és, precisament, que es centren en la descripció de conductes observables; és a dir, què s’ha de fer i no com s’ha de ser. Això permet que les competències es puguin ensenyar i es puguin aprendre. Aquest és un dels valors més significatius de les competències.

Cada empresa o organització té característiques, peculiaritats, situacions i realitats que la fan única i diferent a qualsevol altre. Per tant, resulta convenient que cada empresa / organització identifiqui i descrigui, segons les seves pròpies característiques, aquelles competències que li són més útils i significatives.

Treballar amb competències té un seguit d’avantatges per a l’organització:

  • Orientar la plantilla cap als valors de l’empresa
  • Utilitzar conceptes comuns en tota l’empresa
  • Unificar criteris d’avaluació o valoració sobre la plantilla
  • Homogeneïtzar la qualitat del servei
  • Disposar d’un eix vertebral per a la gestió de persones
  • Demostrar objectivitat i transparència

Però també ofereix avantatges per a la plantilla:

  • Tenir clarament definit allò que s’espera en el lloc de treball
  • Facilitar el propi desenvolupament professional
  • Identificar els propis punts forts i febles en relació al lloc de treball
  • Saber què s’ha de fer per millorar un punt dèbil
  • Conèixer el nivell d’assoliment en el lloc de treball
  • Evitar valoracions subjectives per part del comandament

Carmen Pérez i Pons
@CarmePereziPons

Treballadors més compromesos?

diumenge, 5 de febrer del 2017

compromisSi volem millorar la productivitat, la retenció de talent o la innovació mitjançant una major vinculació dels treballadors amb les empreses… encara hi ha camí per recórrer. Però abans d’impulsar i cercar d’augmentar la satisfacció de les persones i llur nivell de compromís hem de saber QUÈ volem millorar.

La motivació dels treballadors és un desafiament constant per a l’empresa. És primordial saber canalitzar i dirigir la seva energia cap als objectius de l’organització.

Les persones de l’organització volen sentir-se’n part i restar informades de tot el que succeeix a cada moment. És imprescindible que disposin de la informació necessària per a desenvolupar eficaçment les seves tasques. Se senten més involucrades si tenen la possibilitat d’interactuar i comunicar-se amb la direcció.

Comunicar de forma responsable i eficaç és més necessari del que ens pensem. I cada mànager, dins de la seva àrea de responsabilitat, pot prendre mesures que fomentin la motivació dels seus col·laboradors i augmenti la seva satisfacció. Amb accions senzilles com aquestes n’hi ha prou: tenir comunicació diària amb els col·laboradors; mantenir reunions periòdiques amb cada membre de l’equip; reunir-se amb els col·laboradors després de les reunions de direcció per tal de posar-los al dia de la informació que pugui tenir incidència en la seva feina, i assegurar-se de que entenen les implicacions que això comporta; animar-los a participar fent preguntes, a que sol·licitin ajuda o suscitin qüestions; implementar polítiques de ‘portes obertes’, en les què les persones s’expressin, comparteixin idees i discuteixin qüestions; aplaudir els esforços, crear un ambient de treball basat en el respecte, felicitar els col·laboradors en relació als esdeveniments importants de les seves vides.

No intentem crear el lloc de treball perfecte, en el què els procediments funcionen sense errades i tots som amics. Això no és possible. Sempre hi haurà conflictes, desafiaments, discrepàncies, frustracions. I aquestes són bones. Són obstacles que ens permeten créixer tant a nivell personal com a nivell professional.

Facultem els treballadors per a que superin aquests obstacles. Desafiem-los a prendre decisions i a ser responsables dels seus resultats. Transmetem-los-els que estan facultats per a fer quelcom, perquè se’ls atorga poder fer-ho. Els treballadors se sentiran més compromesos i l’organització esdevindrà més productiva i eficaç en les relacions amb el seu entorn.

Sònia Ramos
TuAlly