Archive for the ‘Cultura d'empresa’ Category

El carreró del “Gato”

dilluns, 30 de octubre del 2017

Gato[1]

En el septenni i escaig de crisi econòmica ens hem llegit, uns i altres, tota mena de retrets i escarafalls en relació amb la praxi dels negocis; què passa amb l’ètica empresarial quan vénen mal dades i els balanços trontollen.

Fins a quin punt en cicles depressius i en períodes de turbulència econòmica, quan els directius han de salvar els mobles, són permissibles actituds indolents amb les persones i l’entorn social? És l’ètica empresarial un vestit de temporada que cal desar a l’armari quan no toca?

Sempre hi ha retrucs econòmics, és cert, però aquesta vegada han estat motius polítics els que han porfiritzat els codis de l’ètica empresarial. L’octubrada ens ha abocat una seqüència d’anuncis de deslocalització fiscal per part de corporacions fàtues i companyies pròdigues. On queda aquell compromís amb la terra i les persones? On s’amaguen els valors fuetejats en els vídeos de la RSE?

A més d’un directiu li han petat les costures dels menyspreu i la ranciesa. Tèrboles imatges, deformes com les d’aquell valleinclanesc carreró del Gato, les d’un màxim representant d’una de les nostrades -així ens ho havien fet creure- grans corporacions bequetejant amb el president valencià. Ens ha fet mal, francament. No ens la mereixíem, aquella escena.

La promiscuïtat de les companyies s’allunya de qualsevol patró ètic, perquè revela un compromís de cartró pedra amb la comunitat que les ha acollit i, individualment, amb les persones que hi havien confiat. El decàleg de l’ètica empresarial de la FEGP proposa “generar riquesa per retribuir adequadament els treballadors i els propietaris i atendre els deures fiscals; així com col·laborar en el progrés de la societat civil on està arrelada i viu l’empresa.”

Si no hi ha un retorn, hi ha usura. Si es perden les estètiques del compromís el resultat és pornogràfic.

I és clar, una vegada més, seran les petites empreses, aquelles que no es poden allunyar dels seus mercats ni declarar-se fiscalment irresponsables, les que es mantindran en el seu lloc, callades i anheloses de temps millors.

Isidre Also
Secretari general de la FEGP
@isidrealso

Dones d’Empresa de veritat

dilluns, 3 de juliol del 2017

Darrera de tots els moviments associatius hi hauria d’haver pretextos concrets, actituds obertes i maneres de fer transparents, sense succedanis ni edulcorants.

dones

La grandesa de DdE és que combina el pretext, l’actitud i les maneres; i ho fa de forma competent, com també amb independència d’ideologies. Per això des de la FEGP, homes i dones -tots plegats, gent d’empresa- fem costat al col·lectiu que més i millor defensa els interessos de les dones del Gran Penedès.

De Dones d’Empresa (DdE) només en podem parlar amb admiració. Aviat farà 10 anys de la seva fundació i el seu rumb no es centra tant en la reivindicació recurrent, el fet de ser dones, sinó en l’afinitat professional, el fet de ser “d’empresa”. No hi ha més catecisme que promoure la cultura d’empresa; això sí, en clau de dona.

Hi ha una singularitat que crida l’atenció. Els actes de DdE no són conventuals ni de claustre ranci; són oberts a tothom, també als homes. Quina millor manera d’estendre el missatge de l’equitat i els valors de la cooperació empresarial!?

Quan els fòrums són plurals les conclusions tenen major fonament. Quan hi ha diversitat en les formes, hi ha més solvència en els continguts. No hi tenen lloc els amaneraments perquè es dissolen en el factor de la participació i s’anul·len els monòlegs mediocres i la presumpció fàtua.

Ara mateix DdE està preparant el seu tercer congrés anual. Serà els dies 20 i 21 d’octubre, a Neàpolis, a Vilanova i la Geltrú. La graella de ponents serà excepcional, com ja ens tenen acostumats. En tots els casos, seran executives amb expertesa i criteri, algunes més conegudes i altres per acabar de descobrir. L’objectiu del congrés no és reportar “què bé que ho fem les dones” sinó “ho hem de fer encara millor”, sense tòpics i sense paons irisats per l’oportunisme i pel discurs naïf.

Isidre Also Torrents
Secretari general de la FEGP
@isidrealso

Gran Federació

dilluns, 26 de juny del 2017

lanit

La nova Federació Empresarial del Gran Penedès ha començat a caminar i progressivament anirà agafant el seu “sentit propi” en el decurs del temps.

Hereva de la UEP i l’ADEPG, les dues associacions de les quals neix, la nova Federació, ara per ara, té el repte d’incardinar el seu passat amb el seu futur. L’èxit en la continuïtat constituirà la seva essència com a nou agent social de pes, no només en les nostres comarques, sinó en el panorama de l’associacionisme empresarial en general.

Sovint trobem persones molt valuoses amb idees molt semblants incapaces de posar-se d’acord. Caldrà preguntar-se com ho faran amb els que tenen posicions antagòniques per acostar postures. De la mateixa manera, hi ha múltiples associacions, col·lectius o plataformes amb objectius pràcticament idèntics totalment incapaços de subordinar les seves organitzacions a l’assoliment dels objectius pels què lluiten, arribant fins i tot a competir entre ells. És evident que la pluralitat és un valor i hi ha vegades que facilita l’assoliment de determinades fites; altres vegades, però, suposa una pèrdua enorme d’energies i la impossibilitat d’arribar a ni un sol dels objectius que es persegueixen.

La nova FEGP neix amb el convenciment de que “la unió fa la força”. Units per la defensa i representació dels interessos de les empreses del Gran Penedès.

Totes les persones que formem part dels òrgans de direcció, administració i representació de la nova FEGP som plenament conscients de la feina que ens toca dur a terme en aquest moment i ho afrontem sota la màxima de que cap de nosaltres és millor que tots nosaltres junts.

Guiats per aquest esperit d’unió i cooperació, amb respecte a la diversitat d’idees i de pensament, enfoquem aquesta nova realitat sense esmerçar esforços en la tasca de representar el col·lectiu empresarial de les comarques del Gran Penedès, cohesionant les tres comarques a partir d’una competència intel·ligent, que passa per aprofitar les sinergies entre les diferents comarques; no fer-ho ens fa perdre competitivitat al territori i per tant esdevé un acte d’incompetència.

Es tracta de sumar esforços amb el ferm propòsit de construir una nova associació, millor que de les què n’és fruit; una associació oberta, activa, dialogant i compromesa, racional amb el problema alhora que ferma amb la solució; una associació capaç d’estar a l’alçada de la societat de la què en forma part i a la qual serveix.

Martí Sistané
President de la FEGP