Archive for the ‘Finançament’ Category

Continua la davallada de l’estoc de crèdit concedit a empreses

divendres, 27 de novembre del 2015

Més sovint del que ho fem, tots plegats hauríem de fer l’esforç de recórrer a dades objectives, en lloc de basar els nostres pronunciaments en percepcions personals o, fins i tot, en determinades ocasions, en rumorologia.

En relació als fluxos de finançament, és habitual observar com els representants de les entitats bancàries afirmen que l’entitat a la que representen sí que està oferint crèdit a les empreses. De fet, difícilment ens trobarem amb un “bancari” que afirmi que la seva entitat no concedeix o no està predisposada a concedir finançament a les empreses o a projectes “solvents”. Entenent que la “solvència” a què fan referència, si no se’n concreten objectivament més paràmetres, acaba esdevenint un atribut subjectiu a criteri del banc.

Però, una cosa és el que es diu i una altra de ben diferent és el que es fa. En aquest punt, cal recórrer a les dades objectives. Afortunadament, el Banco de España publica, amb caràcter trimestral, el seu butlletí estadístic on, entre d’altres dades, es reflecteix el volum d’estoc de crèdit que les entitats financeres espanyoles tenen concedit a les empreses, fent-ne, a més, el desglossament per sectors.

L’estoc de crèdit és el volum total de finançament que les entitats financeres tenen concedit en un moment donat a un determinat col·lectiu (empreses privades, particulars, administració pública, etc.). En aquest article ens referim només a l’estoc invertit en empreses privades que desenvolupen activitats productives (no empreses financeres).

El nivell de l’estoc de crèdit varia, permanentment, per diferents causes. N’enumerarem només algunes: Les amortitzacions de capital que van efectuant les empreses, mes rere mes, mitjançant el pagament de les quotes de préstecs, fan disminuir l’estoc de crèdit; quan una entitat financera, en una de les renovacions de línies de finançament de circulant, procedeix a reduir-les, fa disminuir també l’estoc de crèdit; el mateix succeeix quan un banc retira íntegrament el finançament a una empresa. Per contra, l’estoc de crèdit augmenta quan una entitat financera concedeix noves línies de finançament a una empresa.

A partir de les dades publicades pel Banco de España hem elaborat els següents gràfics, on s’observa l’evolució que ha seguit l’estoc de crèdit a España des del primer trimestre de 2011 fins a l’actualitat:

article

En aquest gràfic s’observa com les empreses han patit una reducció molt accentuada del crèdit que tenien disponible. La qual cosa, limita el seu desenvolupament, doncs queda mermada la seva capacitat d’inversió i, per tant, de creixement.

És cert que actualment les entitats financeres estan concedint més finançament a les empreses del que les hi concedien fa un o dos anys. Però, el més important de tot és que el flux net de diners ja fa anys que no va dels bancs a les empreses, sinó de les empreses als bancs. Doncs són més importants les amortitzacions de capital i reduccions de límits de finançament que la concessió de nou finançament.

Jordi Solé
@jsole

S’albira una nova onada de fusions bancàries pel 2016

dilluns, 20 de juliol del 2015

imagesLa reestructuració del sistema bancari espanyol a partir de l’esclat de la crisi financera, l’estiu de 2007, s’ha dut a terme a partir d’intervencions per part del govern central i perquè des del Banc Central Europeu s’han marcat majors exigències de solvència dels balanços de les entitats financeres.

Aquesta primera reestructuració ha deixat un panorama bancari dividit en tres grans grups d’entitats en funció de la seva dimensió: en el primer hi trobem a les entitats de major tamany com el Banc Santander, BBVA i Caixabank.

Per sota d’aquestes, hi trobem a un altre reduït grup de bancs de mitjana dimensió com el Banc Popular, Bankia i Sabadell. Totes tres entitats compten amb un rating de “no inversió” (non investment grade) per part de les agències de qualificació de rating Standard & Poors, Moody’s i Fitch, que les consideren de risc especulatiu. I, per tant, això les posa contra les cordes en un escenari d’estancament del sector financer.

I per sota de totes aquestes, se situen una sèrie d’entitats de menor dimensió, com ara Bankinter, Ibercaja, Kutxabank, Banco Mare Nostrum i algunes més. Les quals, salvant-ne únicament a Bankinter, tindran veritables dificultats per ser sostenibles a llarg termini per elles soles.

Aquest escenari propiciarà una nova onada de fusions durant el 2016 que, en aquesta ocasió, vindrà, no tant per la intervenció de governs i bancs centrals, sinó perquè l’activitat bancària no creixerà prou i perquè es mantindran els baixos marges de negoci. A la banca ja no li queden gaires més opcions que les fusions per guanyar més dimensió que els aporti més eficiència i rendibilitat i, també, per generar valor als seus accionistes. Això, novament, vindrà acompanyat de nous tancaments d’oficines i acomiadaments.

Addicionalment, en aquesta ocasió, inclús podrem trobar-nos amb fusions transfrontereres que, a més a més, aportarien una interessant diversificació del risc. Des del govern de l’estat s’està pressionant a la UE per tal que elimini les barreres que encara dificulten aquest tipus de fusions.

A la vista d’aquest escenari, resulta altament recomanable que les empreses aprofitin aquests mesos per diversificar el seu pool bancari, en el sentit d’incorporar-hi a noves entitats, i tenir així preparada l’empresa per aquesta nova onada de fusions i de previsibles noves retallades de límits de finançament.

Jordi Solé Tuyà
@jsole

Per què no tornarà el crèdit a les pimes?

divendres, 17 de octubre del 2014

pyme-financiamientoLes afirmacions i prediccions que s’ofereixen com a resposta a aquesta pregunta són sovint contradictòries. Cal reflexionar, doncs, sobre les motivacions que tenen uns i altres per pronunciar-se en un sentit o altre.

El govern central llança reiteradament un missatge d’optimisme, afirmant que aviat retornarà el crèdit a les pimes com a conseqüència de les mesures que està prenent amb aquesta finalitat. Abans de donar credibilitat a aquestes manifestacions cal considerar quins interessos pot tenir per fer-les: una de les responsabilitats d’un govern és tractar de mantenir un cert clima de tranquil·litat i esperança en empreses i ciutadans. Aquestes prediccions no són noves, i es venen fent des del govern central des de fa anys, contrastant (i de quina forma!) amb la realitat.

El sistema bancari també transmet missatges que alimenten les mateixes esperances de retorn del crèdit a les empreses. Acompanyant-ho, en els darrers mesos, d’una intensa acció comercial a peu de carrer. En aquesta ocasió, també hem de considerar els interessos propis (tot i que legítims) que tenen les entitats financeres. Aquests missatges i accions persegueixen l’objectiu de provocar un efecte “crida” que fa que multitud d’empreses s’adrecin a aquestes entitats financeres en la recerca del desitjat crèdit.

Malgrat això, la banca continua mantenint inalterats els criteris de concessió de risc respecte als que ja aplicava fa un, dos o tres anys. Per això, la immensa majoria d’empreses que havien acudit a l’esmentada “crida”, continuen rebent denegacions a les seves sol·licituds de finançament, veient frustrades les seves esperances. Als bancs però, aquest tipus d’accions, de caràcter estrictament comercial, en un moment de disminució de l’activitat bancària, els serveix per captar a alguns nous clients.

Si ens centrem però en informació menys tendenciosa, observem com el Fons Monetari Internacional (FMI) i altres organismes internacionals, alerten que les empreses espanyoles presenten un excés d’endeutament, acumulat durant les èpoques de bonança econòmica i que va ser propiciat per les expectatives de beneficis i el fàcil accés al crèdit.

En la gran majoria de països de la zona euro, l’endeutament de les empreses és molt inferior al de les espanyoles. Això aboca a les empreses espanyoles a haver de seguir un camí en el qual, amb més o menys rapidesa, l’estructura dels seus balanços haurà d’anar convergint amb els paràmetres dels de les empreses europees. Per tant, continuarem veient com es va reduint el finançament bancari de què actualment encara disposen les nostres empreses. Aquesta tendència s’intensificarà en la mesura en què la normativa bancària, cada vegada més orientada a enfortir els balanços dels bancs, provocarà més reduccions en les inversions que els bancs tenen en les pimes.

Els informes que publica mensualment el Banc d’Espanya es constata que anem per aquest camí, posant de manifest que l’estoc de crèdit que les entitats financeres tenen concedit a empreses es va reduint mes rere mes.

Aquest escenari en el que ens estem endinsant és un dels principals problemes de l’economia espanyola, doncs impedirà que les empreses puguin contribuir a la recuperació de l’activitat econòmica perquè el valor afegit que generin l’hauran de destinar, principalment, a amortitzar deute.

Jordi Solé Tuyà
Director Executiu de Kreedit
@jsole