El Pla Estratègic del Penedès

La planificació estratègica, sigui d’una organització o d’un territori, es deriva de la percepció d’una necessitat de canvi o bé d’una voluntat de millora. El canvi no pot tenir un altre rumb que no sigui el progrés. El progrés passa per la innovació, per l’adopció de nous conceptes i noves tendències que garanteixin la continuïtat; la supervivència, a vegades.

Canviar vol dir prioritzar. Per prioritzar s’ha de destriar entre diferents opcions. Això vol dir que per canviar necessàriament s’ha de renunciar a algunes coses. No hi ha estratègia sense una abdicació prèvia; ho dic d’una altra manera, tota planificació estratègica comporta un cost d’oportunitat.

Tot i que seria desitjable no es pot entendre un pla estratègic que reculli les voluntats de tothom i tingui la pretensió de deixar content a tothom. Això, en tot cas, és un pla de bones intencions; que tampoc no està gens malament; però no és un pla estratègic.

La planificació d’un territori no pot tenir la fal·lera de consensuar les directrius. La prova la tenim en que les minories parlamentàries mai no aconsegueixen l’aprovació d’un full de ruta sense abans negociar concessions i renunciar a bona part de les seves prerrogatives. Per contra, les majories parlamentàries difícilment obeiran els retrets o les discrepàncies dels seus opositors; tallen pel dret.

El Pla Estratègic del Penedès té pecats de joventut, de la mateixa manera que els seus precedents tenien l’acné de l’adolescència. No és valent. Aquí ningú renuncia a res. I així no anirem enlloc.

El 3r Pla Estratègic del Penedès volia ser la carta estratègica de tot el Penedès, més enllà del fet comarcal. S’ha gestat a Vilafranca i quan ja estava embastat s’ha volgut exportar a la resta del territori. No és fàcil que el Garraf i el Baix Penedès -ja no parlo de l’Anoia- acceptin com a propi un seguit de propòsits que li resulten aliens i, fins i tot, fora del seu districte de decisió -això ho va dir l’alcalde del Vendrell en un exercici de sinceritat que potser va resultar hostil per a segons qui.

La Fundació ProPenedès és una institució que té expertesa i ho sap fer bé a l’hora de seure la gent a taula i promoure el debat. Encara no ha perdut tot el crèdit. Hauria d’aspirar també a ser l’escenari d’una discusió ineludible sobre el futur del territori, encara que la disputa tingui moments de tensió i no deixi content a tothom. Més que un fòrum de debat, en el què cadascú defensa la seva parcel·la, ens cal un estadi en el què tothom defensi l’àmbit penedesenc, per damunt dels interessos personals i de certes manies persecutòries. A l’hora de decidir com volem el tros, no són bons els plantejaments innegociables i no ajuden gaire les actituds intransigents.

Si la planificació estratègica ens ha de servir per abordar el canvi pretès abans cal abordar un canvi en les maneres i, potser també, un canvi dels actors nominats.

Isidre Also Torrents
Secretari general ADEG

Tags: , , , , , , ,

Leave a Reply