Posts Tagged ‘actitud’

Mirada turista tot l’any

dilluns, 28 de agost del 2017

Quan fem de viatgers, sigui en un lloc proper o llunyà, en una sortida d’un dia o de quinze dies, adoptem quasi de forma immediata el que podríem anomenar una “mirada turista”.

Detalls que passarien inadvertits en el nostre entorn habitual passen a ser objecte de la nostra atenció quan estem “modo viatge”.

Michael Michalko, un dels experts en creativitat més prestigiosos del món, diu “Canvia la forma de mirar les coses i les coses que mires canviaran”. I justament aquesta és la meva proposta en aquest post, un petit repte que no és altre que aconseguir mantenir la mirada turista durant tot l’any i en la nostra quotidianitat.

I de què parlo? Doncs de 10 actituds que poden ser molt i molt vàlides per aconseguir incorporar unes bones dosis de creativitat en el nostre dia a dia:

1-     Afrontar sense por allò que és desconegut. Justament amb la mateixa naturalitat amb què ho fem quan arribem a una nova ciutat, amb decisió i ganes de descobrir.

2-     Disposats a abandonar la rutina, a sortir-ne per experimentar i aprendre.

mujer-turista-usando-lupa-para-mirar-mapa_23-2147653031

3-     Deixar-se sorprendre per les petites coses, posant atenció en els detalls i en tot allò que crida la nostra atenció. Ja s’encarregarà el nostre cervell de fer associacions i aportar-nos noves idees.

4-     Actitud curiosa, de voler saber, de voler descobrir.

5-     Fixar-nos  i interessar-nos en com actuen les persones dels altres indrets. Com resolen problemes comuns i situacions senzilles o complexes.

6-     Immortalitzar els moments a través d’una fotografia (de fet de moltes fotografies)... de la mateixa manera que resulta molt convenient immortalitzar aquelles idees que de vegades apareixen de forma fugissera i que si no recollim, desapareixen.

7-     I molt sovint aquestes fotografies es comparteixen i és també aquesta una bona actitud a mantenir, la de compartir i explicar aquells projectes que emprenem i tirem endavant.

8-     Sovint la nostra sortida respon a un planificació. Aquesta capacitat d’anticipar-se al futur és també una actitud molt recomanable de mantenir perquè esdevé clau per millorar la nostra productivitat personal.

9-     Però les coses no sempre surten com les havíem previst i per tant la necessitat d’adaptació que cal en qualsevol sortida és la mateixa que necessiten en el treball dels nostres projectes.

10- I per últim afrontar els reptes amb una mirada il·lusionada que tanta energia i emoció positiva ens aporta.

Deia l’escriptor Arthur Koestler que res no és més trist que la mort d’una il·lusió. A veure si aconseguim, mantenint aquestes 10 actituds de la mirada turista, continuar amb  aquesta energia quan el treball més feixuc s’imposa.

Maria Batet
@mbatetr

Dones d’Empresa de veritat

dilluns, 3 de juliol del 2017

Darrera de tots els moviments associatius hi hauria d’haver pretextos concrets, actituds obertes i maneres de fer transparents, sense succedanis ni edulcorants.

dones

La grandesa de DdE és que combina el pretext, l’actitud i les maneres; i ho fa de forma competent, com també amb independència d’ideologies. Per això des de la FEGP, homes i dones -tots plegats, gent d’empresa- fem costat al col·lectiu que més i millor defensa els interessos de les dones del Gran Penedès.

De Dones d’Empresa (DdE) només en podem parlar amb admiració. Aviat farà 10 anys de la seva fundació i el seu rumb no es centra tant en la reivindicació recurrent, el fet de ser dones, sinó en l’afinitat professional, el fet de ser “d’empresa”. No hi ha més catecisme que promoure la cultura d’empresa; això sí, en clau de dona.

Hi ha una singularitat que crida l’atenció. Els actes de DdE no són conventuals ni de claustre ranci; són oberts a tothom, també als homes. Quina millor manera d’estendre el missatge de l’equitat i els valors de la cooperació empresarial!?

Quan els fòrums són plurals les conclusions tenen major fonament. Quan hi ha diversitat en les formes, hi ha més solvència en els continguts. No hi tenen lloc els amaneraments perquè es dissolen en el factor de la participació i s’anul·len els monòlegs mediocres i la presumpció fàtua.

Ara mateix DdE està preparant el seu tercer congrés anual. Serà els dies 20 i 21 d’octubre, a Neàpolis, a Vilanova i la Geltrú. La graella de ponents serà excepcional, com ja ens tenen acostumats. En tots els casos, seran executives amb expertesa i criteri, algunes més conegudes i altres per acabar de descobrir. L’objectiu del congrés no és reportar “què bé que ho fem les dones” sinó “ho hem de fer encara millor”, sense tòpics i sense paons irisats per l’oportunisme i pel discurs naïf.

Isidre Also Torrents
Secretari general de la FEGP
@isidrealso

L’emprenedoria per decret

dilluns, 21 de novembre del 2011

Amb el pla “Catalunya, escola d’emprenedors” la consellera d’Ensenyament ha dit que des d’ara les escoles impartiran “aprenentatge i emprenentatge” i que això farà “engrandir i enfortir l’esperit emprenedor català”.

Saludem la proposta del Govern, sens dubte, però alhora caldrà esperar que es comenci la casa pels fonaments; és a dir, que es tinguin en compte tant els docents com els entorns d’afectació dels nostres joves. Els primers revelen els coneixements; dels segons se’n deriva la transmissió dels valors. I no es pot interpretar l’emprenedoria sense els uns i sense els altres.

L’emprenedoria per decret trobarà reticències per part dels mestres, pel fet que aquests han rebut la formació adequada per impartir valors de ciutadania, no pas per fer apostolat de l’emprenedoria. Fins i tot és possible que entre l’estament docent la figura de l’emprenedor estigui distorsionada.

Si ens ho prenem amb el necessari rigor, l’empelt emprenedor a l’escola s’ha d’iniciar a les facultats de Magisteri, tot preparant aquells que després hauran de transmetre els predicats de la cultura de l’esforç. Ens portarà anys abans no estiguem en disposició d’inserir els valors del compromís i del sacrifici en els nostres catecúmens.

De la mateixa manera, pel que fa als mestres més veterans s’ha de treballar en un primer estadi, tot imbuint primer el convenciment i després el mètode. No resulta gens fàcil perquè els bons mestres no tenen perquè ser, a més, bons aprenents.

Fa cosa de quaranta anys i tants més, als estudiants ens feien nadar en les aigües de l’hagiografia. La vacuna per als mals pensaments no era altra que l’estudi de la vida dels sants. De les virtuts d’uns i altres, de tot el santoral, n’havíem d’aprendre i havíem de construir la nostra identitat personal; a casa també feien el que podien, els nostres pares. Llavors, l’onanisme era pecat; ara volem que els xavals siguin més autosuficients. Quina paradoxa. El cas és que ens van educar amb una mena de reg per aspersió.

Els valors que porta implícits l’emprenedoria requereixen un reg per immersió. La societat ha d’entendre i ha de fer-se seus els beneficis de l’actitud contributiva. Els nostres joves han de ser inoculats amb els virus de l’inconformisme, del repte personal i del compromís amb l’entorn, i han de rebre una preparació que estimuli la seva implicació en la vida dels municipis, fent-se sentir i fent-se escoltar. Això també és emprenedoria.

Això es pot aconseguir només si abans eduquem els docents. Ells han de ser els primers convençuts perquè ells són, en les etapes més permeables del procés educatiu, els que tenen la clau de l’èxit. El mateix podem dir de les famílies, perquè sens dubte en l’entorn afectiu també es formen els valors i les actituds.

Isidre Also Torrents
Secretari general ADEG