Posts Tagged ‘activitat econòmica’

L’exemple de Getxo

dilluns, 29 de juny del 2015

getxoEn el procés de redacció del Pla Estratègic d’Activitat Econòmica, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i l’ADEPG han organitzat recentment una sessió de comparativa entre ciutats. Es van indexar aquells municipis de l’estat espanyol que presenten característiques similars, des del punt de vista demogràfic, del dinamisme econòmic i de tot un seguit d’aspectes coincidents, com és l’existència d’un campus universitari o com ho pot ser la proximitat a una ciutat de major referència. El propòsit era sobretot conèixer quin és el marc econòmic i social d’aquestes poblacions i com s’ho han fet per assolir els seus avantatges comparatius.

Getxo (Biscaia) ha estat una de les ciutats que han ajudat a l’estudi comparatiu. Les postals d’aquesta ciutat arrambada a Bilbao criden l’atenció, per atractives. El primer que penses quan t’ensenyen aquestes imatges és que s’hi ha de viure molt bé, a Getxo.

L’aprenentatge que ens proposa la vila biscaïna és majúscul. La demografia està en declivi. La població s’està envellint. Sí que s’hi viu molt bé; de fet, és una de les ciutats residencials més cares pel que fa al metre quadrat d’habitatge. Els més joves no s’ho poden permetre i Bilbao està a tocar, fins i tot connectat amb metro, de manera que se’n van. El comerç de Getxo s’està perdent. Els horaris de tancament dels establiments són més que limitats, atès que la població és cada vegada més gran i no en vol, de soroll. Com a anècdota reveladora, les ordenances municipals prohibeixen la circulació de segways.

Van tenir una bona oportunitat de complementar el Parc Científic i Tecnològic de Biscaia, amb seu a Zamudio, però la van deixar escapar. La majoria de les 8.000 persones que treballen en aquest nucli industrial viuen a Getxo, perquè a Getxo -ja ho hem dit- s’hi viu molt bé; però només s’hi viu. Ara, correm-hi tots, la prioritat del govern municipal és promoure plans de dinamització de l’activitat econòmica i empresarial i recuperar l’ànima esmaperduda. Avui l’obsessió és retenir el talent i oferir oportunitats per a la implantació d’iniciatives i per al desenvolupament professional dels ciutadans.

Evitar el creixement, preservar l’activitat i no fer gaire soroll ens pot portar a una excel·lència transitòria, de postal, però pot escapçar el futur de les properes generacions i convertir els nostres barris en hivernacles del temps, en eixams climatèrics.
Isidre Also Torrents @isidrealso
Secretari general ADEPG
adepg@adepg.cat

El desembre congelat, confós es retira

dilluns, 29 de desembre del 2014

Com el desembre de la nadala, a diferents ajuntaments de la nostra demarcació els respectius plenaris han acordat la “congelació” de les taxes per a l’exercici 2015.

desembrecongelatPer molt que ens ho vulguin argumentar i per molts pretextos que s’exposin, aquest mirament per part dels alcaldes i regidors no té a res a veure amb una sobtada sensibilitat davant la situació que pateixen els ciutadans i les empreses contribuents; tot just ara quan els indicadors apunten a la recuperació econòmica i quan tot fa pensar que l’any vinent es notarà aquesta reviscolança.

Els grups polítics preparen el trajecte electoral i ja s’empolainen per a les eleccions municipals del proper mes de maig. Aquest i no cap altre és el motiu que uns quants consistoris hagin decidit no augmentar els tributs i els preus del serveis municipals en els seus plens d’ordenances.

Si, des del punt de vista racional i d’acord amb la normativa, una taxa és la repercussió del cost real d’un servei entre els usuaris, com s’entén que tot just aquesta tardor, i no tant les precedents, ens puguem permetre relaxar el barem tarifari? Quin escandall justifica aquesta vènia?

Els darrers anys de sequera i vaques magres no semblen haver estovat la generositat dels nostres governants tant com l’oportunisme electoralista. És ara quan els nostres edils s’afanyen a mostrar-se magnànims i obren la farmaciola de la indulgència tot acaronant la gepa dels contribuents.

Perquè els coneixem, sabem que no hi ha mala intenció entre la classe política; ans al contrari, hi ha ganes de fer-ho bé, en general. En tot cas, hi ha un dèficit de discerniment pel que fa allò que és tempestiu i allò altre que és oportú; saber quan toca i quan no toca.

La manera de fer política local mereix una revisió a fons, també. Els decisors s’han d’adaptar a les situacions i fins i tot avançar-se als fets. Cal gestionar els recursos de tots amb finalitat comuna, amb independència del calendari electoral, que només interessa a una minoria.

Des dels ajuntaments cal procurar que les activitats empresarials es puguin desenvolupar en entorns proclius i alhora cal declinar les ordenances per estimular la promoció de llocs de treball, per atraure inversions, per retenir talent i per créixer de manera equilibrada, amb equitat i compromís. Aquestes haurien de ser les prioritats.

Isidre Also Torrents
Secretari general ADEG
@isidrealso

Per començar, els principis

dilluns, 22 de desembre del 2014

EMPRESA-FAMILIAR-960x683Ara que ja albirem una mica de llum al final del túnel és un bon moment perquè cadascú de nosaltres acabi de fer -molts segurament ja ho hem fet- els darrers exercicis de reflexió profunda i sincera, ja sigui col·lectivament o individual, per prendre plena consciència de quines varen ser les actituds i els valors que ens varen mancar, i que ens va abocar a patir una de les pitjors crisis econòmiques dels darrers cent anys.

Aquesta presa de consciència és imprescindible per tal que, a partir d’ara, persones i empreses ens impliquem en la reconstrucció d’una societat avançada, prenent com a base valors que mai haguéssim hagut de perdre.

Cal recuperar les millors i bones pràctiques en la gestió empresarial. No em refereixo només a aquelles que han possibilitat la consecució de determinades fites, sinó a les millors pràctiques des del punt de vista de l’ètica, que incorporen principis i valors com l’honestedat, la integritat, la justícia i la solidaritat.

La gestió emprant les millors pràctiques, en un marc global ètic, que vagi més enllà de l’articulat de les lleis -que sempre es queda curt en aquest àmbit-, és el que ens assegurarà la sostenibilitat de l’empresa en el sentit més ampli: amb l’entorn, amb la societat, amb les persones.

El perfil d’empresari que requereix el segle XXI és aquell que persegueix la maximització de l’activitat econòmica i generació de riquesa, però amb propòsits fonamentals, mantenint compromisos no-econòmics a través de codis d’ètica i anant més enllà de la responsabilitat social corporativa -que sovint té un mer caire instrumental-, i malgrat que això, en algun moment, pugui anar en detriment dels beneficis econòmics.

Amb el convenciment que l’ètica no és quelcom afegit, sinó un component essencial de l’empresa, l’ADEG dedicarà l’any 2015 a promoure les bones pràctiques i l’ètica en els negocis.

Jordi Solé Tuyà
President de l’ADEG
@jsole