En el procés de redacció del Pla Estratègic d’Activitat Econòmica, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i l’ADEPG han organitzat recentment una sessió de comparativa entre ciutats. Es van indexar aquells municipis de l’estat espanyol que presenten característiques similars, des del punt de vista demogràfic, del dinamisme econòmic i de tot un seguit d’aspectes coincidents, com és l’existència d’un campus universitari o com ho pot ser la proximitat a una ciutat de major referència. El propòsit era sobretot conèixer quin és el marc econòmic i social d’aquestes poblacions i com s’ho han fet per assolir els seus avantatges comparatius.
Getxo (Biscaia) ha estat una de les ciutats que han ajudat a l’estudi comparatiu. Les postals d’aquesta ciutat arrambada a Bilbao criden l’atenció, per atractives. El primer que penses quan t’ensenyen aquestes imatges és que s’hi ha de viure molt bé, a Getxo.
L’aprenentatge que ens proposa la vila biscaïna és majúscul. La demografia està en declivi. La població s’està envellint. Sí que s’hi viu molt bé; de fet, és una de les ciutats residencials més cares pel que fa al metre quadrat d’habitatge. Els més joves no s’ho poden permetre i Bilbao està a tocar, fins i tot connectat amb metro, de manera que se’n van. El comerç de Getxo s’està perdent. Els horaris de tancament dels establiments són més que limitats, atès que la població és cada vegada més gran i no en vol, de soroll. Com a anècdota reveladora, les ordenances municipals prohibeixen la circulació de segways.
Van tenir una bona oportunitat de complementar el Parc Científic i Tecnològic de Biscaia, amb seu a Zamudio, però la van deixar escapar. La majoria de les 8.000 persones que treballen en aquest nucli industrial viuen a Getxo, perquè a Getxo -ja ho hem dit- s’hi viu molt bé; però només s’hi viu. Ara, correm-hi tots, la prioritat del govern municipal és promoure plans de dinamització de l’activitat econòmica i empresarial i recuperar l’ànima esmaperduda. Avui l’obsessió és retenir el talent i oferir oportunitats per a la implantació d’iniciatives i per al desenvolupament professional dels ciutadans.
Evitar el creixement, preservar l’activitat i no fer gaire soroll ens pot portar a una excel·lència transitòria, de postal, però pot escapçar el futur de les properes generacions i convertir els nostres barris en hivernacles del temps, en eixams climatèrics.
Isidre Also Torrents @isidrealso
Secretari general ADEPG
adepg@adepg.cat
Per molt que ens ho vulguin argumentar i per molts pretextos que s’exposin, aquest mirament per part dels alcaldes i regidors no té a res a veure amb una sobtada sensibilitat davant la situació que pateixen els ciutadans i les empreses contribuents; tot just ara quan els indicadors apunten a la recuperació econòmica i quan tot fa pensar que l’any vinent es notarà aquesta reviscolança.
Ara que ja albirem una mica de llum al final del túnel és un bon moment perquè cadascú de nosaltres acabi de fer -molts segurament ja ho hem fet- els darrers exercicis de reflexió profunda i sincera, ja sigui col·lectivament o individual, per prendre plena consciència de quines varen ser les actituds i els valors que ens varen mancar, i que ens va abocar a patir una de les pitjors crisis econòmiques dels darrers cent anys.