Posts Tagged ‘competència’

Gran Federació

dilluns, 26 de juny del 2017

lanit

La nova Federació Empresarial del Gran Penedès ha començat a caminar i progressivament anirà agafant el seu “sentit propi” en el decurs del temps.

Hereva de la UEP i l’ADEPG, les dues associacions de les quals neix, la nova Federació, ara per ara, té el repte d’incardinar el seu passat amb el seu futur. L’èxit en la continuïtat constituirà la seva essència com a nou agent social de pes, no només en les nostres comarques, sinó en el panorama de l’associacionisme empresarial en general.

Sovint trobem persones molt valuoses amb idees molt semblants incapaces de posar-se d’acord. Caldrà preguntar-se com ho faran amb els que tenen posicions antagòniques per acostar postures. De la mateixa manera, hi ha múltiples associacions, col·lectius o plataformes amb objectius pràcticament idèntics totalment incapaços de subordinar les seves organitzacions a l’assoliment dels objectius pels què lluiten, arribant fins i tot a competir entre ells. És evident que la pluralitat és un valor i hi ha vegades que facilita l’assoliment de determinades fites; altres vegades, però, suposa una pèrdua enorme d’energies i la impossibilitat d’arribar a ni un sol dels objectius que es persegueixen.

La nova FEGP neix amb el convenciment de que “la unió fa la força”. Units per la defensa i representació dels interessos de les empreses del Gran Penedès.

Totes les persones que formem part dels òrgans de direcció, administració i representació de la nova FEGP som plenament conscients de la feina que ens toca dur a terme en aquest moment i ho afrontem sota la màxima de que cap de nosaltres és millor que tots nosaltres junts.

Guiats per aquest esperit d’unió i cooperació, amb respecte a la diversitat d’idees i de pensament, enfoquem aquesta nova realitat sense esmerçar esforços en la tasca de representar el col·lectiu empresarial de les comarques del Gran Penedès, cohesionant les tres comarques a partir d’una competència intel·ligent, que passa per aprofitar les sinergies entre les diferents comarques; no fer-ho ens fa perdre competitivitat al territori i per tant esdevé un acte d’incompetència.

Es tracta de sumar esforços amb el ferm propòsit de construir una nova associació, millor que de les què n’és fruit; una associació oberta, activa, dialogant i compromesa, racional amb el problema alhora que ferma amb la solució; una associació capaç d’estar a l’alçada de la societat de la què en forma part i a la qual serveix.

Martí Sistané
President de la FEGP

Per què no tenim fibra als polígons?

dilluns, 23 de febrer del 2015

fibra-optica-mejoradaDarrerament la companyia Movistar ha mogut els fils comercials per a trobar-se amb representants de les nostres comarques, de l’administració i les empreses, per a exposar-nos la situació pel que fa a la disponibilitat de banda ampla amb fibra òptica.

Tothom li ha fet veure a l’operadora que hi ha necessitats imperioses de les empreses situades als polígons, i que aquestes estan desateses en la majoria dels casos.

La resposta de Movistar, resumida, passa pels següents arguments:

-Totes les empreses que en vulguin disposar, tenen al seu abast connexions de fibra amb circuits dedicats, amb un cost no inferior als 600 € mensuals, i en la majoria de casos, bastant superior.

-Les connexions FTTH (per entendre’ns, les que tenim a casa per 42€) no estan pensades per al mercat empresarial, i per tant, el seu desplegament es prioritza en entorns urbans residencials.

-El desplegament de FTTH en polígons es fa a poc a poc, a mesura que es va detectant una concentració de demanda que justifiqui la inversió.

Vista aquesta situació, la conclusió que en traiem és que les empreses en podran disposar si tenen sort. Si estan allunyades del nucli urbà, més que sort, necessiten la intervenció divina.

Movistar és una mescla curiosa d’empresa privada i estament públic, tot i que formalment és només la primera. Però la seva posició dominant en el mercat, i les seves maneres tradicionalment abusives, la converteixen en un aliat poc fiable, amb qui malgrat tot, totes les administracions intenten tenir unes relacions excel·lents, normalment des de la subordinació.

Així, les nostres administracions els han d’implorar ara que tinguin la bondat de perdre diners fent arribar la FO als centres de treball allunyats del centre, després que aquestes han deixat que Movistar instal·li a les nostres façanes unes horribles caixes negres, fins i tot en carrers o edificis singulars, per fer arribar la FO al mercat residencial (clients als que a més de vendre’ls fibra els ven canals de televisió).

Si qualsevol empresa o particular del nostre entorn gosés fer una cosa similar, els cauria al damunt tot el pes de la reglamentació. Provin vostès de deixar un cable vist a una façana, i ho entendran.

Però som així, forts contra el feble, i febles davant del fort. Per això no tenim la FO on més falta ens fa.

La solució? si volem accelerar la disponibilitat de fibra òptica hi ha bàsicament dos camins: el que ens proposa Movistar és agregar la demanda per a que ho percebin com a una inversió rendible, i esperar que els seus plans de desplegament ens concedeixin aquesta gràcia.

L’altre és que altres operadors, potser impulsats pels ajuntaments, facin els seus projectes de desplegament. L’experiència en altres municipis indica que quan aquests han buscat alternatives, Movistar ha fet el pas per bloquejar la possible aparició de competència.

David Andreu
@davidandreu

Una confessió col·laborativa

dilluns, 8 de setembre del 2014

interroganteConfesso que estic atrapat entre dues idees: l’economia col·laborativa i la protecció dels empresaris que paguen impostos.

Com a persona que fa anys que es dedica a pregonar les virtuts d’Internet (uf, ara n’he comptat més de 18!), l’eclosió de models econòmics basats en la xarxa i en la col·laboració entre persones satisfà el meu desig d’un món més àgil i amb oportunitats.

Circulen centenars de llibres que en parlen, afloren experts per tot arreu, i en les trobades empresarials més a-la-mode se n’ha de parlar. És tendència, i està plenament justificat.

Jo mateix sóc usuari d’algunes plataformes d’economia col·laborativa, que pot prendre moltes formes, dins i fora la xarxa, de venda de compra o de servei. I, des del punt de vista econòmic i també social són realment una revolució. Probablement necessària, i de ben segur molt accelerada.

Últimament he llegit algun post sobre el tema i és aquí on m’ha sorgit el dubte que comparteixo amb vosaltres. Arrel de la polèmica sorgida amb els serveis de Uber (que no he provat), i l’enuig que han agafat els taxistes, aquest tema ha sortit a l’agenda mediàtica, bàsicament perquè els taxistes tenen capacitat mobilitzadora (benaventurats els que posseeixen una emissora i una central de ràdio, perquè el bloqueig de la mobilitat és a les seves mans).

El sector del taxi, amb qui mai m’hagués imaginat que coincidiria en alguna cosa, es queixa i crec que amb certa raó. Ells paguen impostos i llicències, i els conductors de Uber no. Perquè una cosa és compartir (BlaBlaCar, per exemple) i una altra és cobrar i no pagar impostos.

Igualment es queixa el sector hoteler dels que fan lloguer turístic il·legal. Els primers estan sotmesos a molta regulació, i els darrers no. Pàgines com AirBnB són una porta oberta a l’economia submergida que a més, no deixa diners a la hisenda pública (aquí ho expliquen, a la seva taxa de servei li cobren IVA, el que faci l’amfitrió no és cosa seva). Aquesta sí que l’he utilitzada com a consumidor (però clar, no ho puc demostrar amb la factura), i em va resoldre una papereta molt important en un viatge.

Confesso que em queda per aprendre sobre aquest tema, i poder tenir així una visió més completa. Admiro els models de negoci basats en l’entorn digital, i en realitat penso que “més n’hi haguessin”. Però comparteixo el neguit de molts empresaris que, seguint la norma impositiva, contribueixen a pagar les despeses de la societat i pateixen la competència d’altres que no ho fan.

Em sembla que la meva reflexió acaba aquí. Pensant que potser el que ha d’evolucionar és el sistema impositiu, per adaptar-lo a uns temps que canvien exponencialment amb l’impuls de les bondats tecnològiques i l’esperit macro i micro emprenedor. Que per cert, m’encantaria que moltes empreses impulsores d’aquestes plataformes de serveis col·laboratius nasquessin aquí.

Com sempre, pensant en la reflexió col·laborativa, espero rèpliques que em corregeixin o m’enriqueixin. I deixo una lectura suggerida per a empresaris que s’hi vulguin apuntar.

David Andreu
@davidandreu