Posts Tagged ‘competitivitat’

Erotisme al Gran Penedès

dilluns, 14 de agost del 2017

amore-21Hem après que els factors de competitivitat d’una regió no només són les infraestructures, la universitat, la mobilitat, l’accessibilitat, la connectivitat, els subministraments d’energia i aigua, la proximitat a nuclis estratègics, l’entorn empresarial, la presència de proveïdors solvents i l’inventari de recursos.

A l’hora d’estudiar la capacitat d’atracció i retenció d’una determinada geografia també tenim en compte els condicionants climàtics, la capacitació de les persones, el lideratge de les institucions, l’esperit innovador que es traspua i la propensió dels decisors públics; com també les polítiques propiciadores de l’activitat empresarial.

Encara hi ha més factors influents, però. Els economistes i els demògrafs més bohemis afegeixen un aspecte que us pot semblar frívol: un entorn només pot ser del tot competitiu si convida a enamorar-se.

En una regió com el Gran Penedès, mosaic fascinant de marines, platges de vinya i conreus de sorra, parcs i paisatges preternaturals, amb la més mediterrània de les llunes i amb un onatge de vida original, genuí i festiu; al Gran Penedès, en un escenari tan hedonista i poèticament libidinal com el nostre, enamorar-se és molt fàcil. La nostra és una regió per enamorar-se, i que enamora.

No totes les geografies estimulen l’amor i l’emprenedoria d’una sola tacada. Hi ha territoris asexuats, com també hi ha idiosincràsies verges, amb consemblants incapaços de sentir plaer i mastegar anhels. Hi ha trossos d’aquest món, finalment, que no tenen més ambicions que la serenor; i així no hi ha ningú que s’enamori com tampoc ningú que pensi en muntar un negoci.

Aquí, sí.

Isidre Also Torrents
Secretari general de la FEGP
@isidrealso

Gran Federació

dilluns, 26 de juny del 2017

lanit

La nova Federació Empresarial del Gran Penedès ha començat a caminar i progressivament anirà agafant el seu “sentit propi” en el decurs del temps.

Hereva de la UEP i l’ADEPG, les dues associacions de les quals neix, la nova Federació, ara per ara, té el repte d’incardinar el seu passat amb el seu futur. L’èxit en la continuïtat constituirà la seva essència com a nou agent social de pes, no només en les nostres comarques, sinó en el panorama de l’associacionisme empresarial en general.

Sovint trobem persones molt valuoses amb idees molt semblants incapaces de posar-se d’acord. Caldrà preguntar-se com ho faran amb els que tenen posicions antagòniques per acostar postures. De la mateixa manera, hi ha múltiples associacions, col·lectius o plataformes amb objectius pràcticament idèntics totalment incapaços de subordinar les seves organitzacions a l’assoliment dels objectius pels què lluiten, arribant fins i tot a competir entre ells. És evident que la pluralitat és un valor i hi ha vegades que facilita l’assoliment de determinades fites; altres vegades, però, suposa una pèrdua enorme d’energies i la impossibilitat d’arribar a ni un sol dels objectius que es persegueixen.

La nova FEGP neix amb el convenciment de que “la unió fa la força”. Units per la defensa i representació dels interessos de les empreses del Gran Penedès.

Totes les persones que formem part dels òrgans de direcció, administració i representació de la nova FEGP som plenament conscients de la feina que ens toca dur a terme en aquest moment i ho afrontem sota la màxima de que cap de nosaltres és millor que tots nosaltres junts.

Guiats per aquest esperit d’unió i cooperació, amb respecte a la diversitat d’idees i de pensament, enfoquem aquesta nova realitat sense esmerçar esforços en la tasca de representar el col·lectiu empresarial de les comarques del Gran Penedès, cohesionant les tres comarques a partir d’una competència intel·ligent, que passa per aprofitar les sinergies entre les diferents comarques; no fer-ho ens fa perdre competitivitat al territori i per tant esdevé un acte d’incompetència.

Es tracta de sumar esforços amb el ferm propòsit de construir una nova associació, millor que de les què n’és fruit; una associació oberta, activa, dialogant i compromesa, racional amb el problema alhora que ferma amb la solució; una associació capaç d’estar a l’alçada de la societat de la què en forma part i a la qual serveix.

Martí Sistané
President de la FEGP

Aforismes i fal·làcies

diumenge, 26 de febrer del 2017

Em penso que afirmar que la realitat sempre supera la fantasia és una fal·làcia en la què incorren massa sovint analistes polítics, econòmics i socials quan volem justificar que la realitat futura és impredictible. D’aquesta manera justifiquen la turpitud els que només saben explicar amb raonaments lògics allò que ha succeït en el passat però marren llastimosament sempre, o gairebé, quan es tracta d’encertar fets del futur més immediat.

És clar que l’aforisme és un concepte molt confortable perquè allibera els analistes de la responsabilitat d’encertar, tot i que moltes vegades una anàlisi acurada hauria estat capaç d’acostar la fantasia a la realitat del futur; és a dir, el subjecte predictor hauria encertat. ¿Voleu dir que és aplicable l’aforisme a la suposada absurditat de fenòmens com el “brexit”, el triomf de Trump o la repetició de mandat del Mariano, o bé ha estat la incompetència interpretativa dels analistes de la realitat política, econòmica i social allò que ha fet impredictible el futur?

Exemples per invalidar el significat de l’aforisme en trobaríem molts, perquè el que està succeint ara mateix al món i concretament a casa nostra no té res d’absurd o d’obscur sinó que és la conseqüència de l’aplicació de polítiques maldestres, sigui perquè no han sabut o no han volgut preveure el futur. Prenent com a referència la polèmica reforma laboral, el Partit Popular i les grans corporacions econòmiques i financeres del país mantenen el criteri de que ha estat el desllorigador d’un substancial creixement econòmic. No en dubto que la reforma laboral ha estat favorable per a l’economia de les empreses de l’Ibex 35. És el cas de les companyies elèctriques, que gaudeixen de privilegis tals com tarifes fetes a mida dels seus interessos, que escuren la butxaca de la ciutadania que paga les conseqüències del poder dels “lobbies” estatals i d’una política energètica nefasta, que, d’altra banda, en inflar els costos de producció, fa inviable la competitivitat, sobretot la de les petites empreses.

La reforma laboral ha beneficiat els interessos de les grans corporacions mentre que ha contribuït abastament a empobrir la classe treballadora i la classe mitjana de component més popular, de la què en són part integrant els petits empresaris i els autònoms, pals del paller d’un sector essencial de l’economia catalana. El Govern marianista es vanta de que la reforma laboral ha incidit favorablement sobre la millora del PIB i el creixement de l’ocupació, però obliden manifestar que ha estat a expenses de la qualitat dels llocs de treball i de nivells  salarials miserables.

Els brillants representants del govern del Partido Popular que es vanten a Brussel·les del “milagro español” haurien d’explicar com es fa per millorar un consum agregat deprimit per salaris irrisoris que provoquen un retrocés sostingut de la capacitat adquisitiva de treballadors i jubilats. D’allò que no es parla és de la solució del gran problema macroeconòmic espanyol, que és l’endeutament, que s’hauria de reduir no pas estrenyent el perímetre abdominal de treballadors i classes passives sinó amb l’aplicació de polítiques progressives pendents des de sempre com són una contracció dràstica de l’Administració central de l’Estat espanyol i els seus privilegis i la concreció de polítiques actives de foment de la indústria i de la producció energètica.

Xavier Cardona
President de l’ADEPG · 2006-2014