Posts Tagged ‘consumidors’

El diàleg com a única solució

dilluns, 13 de novembre del 2017

dialegLes empreses són conscients que poden contribuir al desenvolupament sostenible orientant les seves operacions a fi d’afavorir el creixement econòmic i augmentar la seva competitivitat, alhora que garanteixen la protecció del medi ambient i fomenten la responsabilitat social, inclosos els interessos dels consumidors.

Sigui com sigui, una empresa depèn inevitablement de la relació que estableix amb l’entorn. Les empreses presten molta atenció al diàleg amb els seus clients i mercats i cada cop més atenció als entorns geogràfics on es produeix la seva activitat. Aquest nou model de governança a les empreses demana tenir molt més en compte aquests entorns geogràfics i sociològics en els què impacta la seva activitat. Esdevenen empreses més sensibles a l’entorn social i polític, més compromeses amb el territori, més dialogants amb els agents, tant interns com externs, de l’organització.

En aquest moment la pau social no s’imposa per la força ni amb privacions de llibertat per ideologies contràries ni legitimant unes ideologies en front de les altres ni forçant les lleis per obtenir mesures repressores. Cal prendre consciència que l’únic camí per la resolució dels conflictes és el diàleg i quan més oposades i allunyades es trobin les posicions el que cal és molt més diàleg.

Martí Sistané
President de la FEGP

Sí als Jocs Olímpics d’Hivern a Barcelona

dimecres, 27 de gener del 2010

En els temps que corren, on la desafecció i la desconfiança són valors en alça, fer una asseveració com la del títol té matisos temeraris. De tota manera, a vegades cal prendre part per l’opció més desagraïda. I per a defensar aquesta posició no ens basarem en defensar la idea de les crítiques, encertades però dirigides a les formes, sinó que ho valorarem en positiu, pel fons de la idea.

Postular-se per uns jocs olímpics d’hivern vol dir dir-li al món que aquest país és un país de turisme hivernal. I això no és poc: milers de turistes d’alt poder adquisitiu fan vacances a la neu i actualment no consideren els Pirineus com a destí. Per tant, significa posicionar-se, entrar en l’imaginari dels consumidors com a destí hivernal.

I ens cal? Doncs sí. Hem sentit repetidament que el model turistic de sol i platja dóna signes d’esgotament, que cal desestacionar el turisme, i que cal buscar oferta de més valor afegit. El turisme hivernal dóna de ple en en centre d’aquestes necessitats i, a més, porta afegits altres beneficis a nivell d’equilibri de país i de desenvolupament de comarques tradicionalment poc afavorides. Les olimpíades d’hivern, ben executades i posades en el context adequat, poden ser el catalitzador d’aquest desenvolupament.

Hi ha qüestions colaterals que no són futileses: la sostenibilitat
d’aquest model turístic, l’efecte del canvi climàtic sobre la
innivació al Pirineu, el finançament del conjunt d’aquesta aposta… No són qüestions menors i requereixen un debat, i aquest seria un bon lloc per començar-lo.

En canvi, no cal debatre més si és un projecte ideat d’avui per demà, si és de l’interès electoral de l’alcalde de Barcelona, o si les maneres d’anunciar-ho fent que els principals actors se
n’assabentessin per la premsa van ser les més adequades. Aquests són debats possibles i on és fàcil prendre partit en contra de les maneres. Però fixem-nos per un moment en el fons, que aquest és el debat que ens interessa. Sobretot per la seva dimensió econòmica.

David Andreu
ADQA