Posts Tagged ‘creativitat’

Mirada turista tot l’any

dilluns, 28 de agost del 2017

Quan fem de viatgers, sigui en un lloc proper o llunyà, en una sortida d’un dia o de quinze dies, adoptem quasi de forma immediata el que podríem anomenar una “mirada turista”.

Detalls que passarien inadvertits en el nostre entorn habitual passen a ser objecte de la nostra atenció quan estem “modo viatge”.

Michael Michalko, un dels experts en creativitat més prestigiosos del món, diu “Canvia la forma de mirar les coses i les coses que mires canviaran”. I justament aquesta és la meva proposta en aquest post, un petit repte que no és altre que aconseguir mantenir la mirada turista durant tot l’any i en la nostra quotidianitat.

I de què parlo? Doncs de 10 actituds que poden ser molt i molt vàlides per aconseguir incorporar unes bones dosis de creativitat en el nostre dia a dia:

1-     Afrontar sense por allò que és desconegut. Justament amb la mateixa naturalitat amb què ho fem quan arribem a una nova ciutat, amb decisió i ganes de descobrir.

2-     Disposats a abandonar la rutina, a sortir-ne per experimentar i aprendre.

mujer-turista-usando-lupa-para-mirar-mapa_23-2147653031

3-     Deixar-se sorprendre per les petites coses, posant atenció en els detalls i en tot allò que crida la nostra atenció. Ja s’encarregarà el nostre cervell de fer associacions i aportar-nos noves idees.

4-     Actitud curiosa, de voler saber, de voler descobrir.

5-     Fixar-nos  i interessar-nos en com actuen les persones dels altres indrets. Com resolen problemes comuns i situacions senzilles o complexes.

6-     Immortalitzar els moments a través d’una fotografia (de fet de moltes fotografies)... de la mateixa manera que resulta molt convenient immortalitzar aquelles idees que de vegades apareixen de forma fugissera i que si no recollim, desapareixen.

7-     I molt sovint aquestes fotografies es comparteixen i és també aquesta una bona actitud a mantenir, la de compartir i explicar aquells projectes que emprenem i tirem endavant.

8-     Sovint la nostra sortida respon a un planificació. Aquesta capacitat d’anticipar-se al futur és també una actitud molt recomanable de mantenir perquè esdevé clau per millorar la nostra productivitat personal.

9-     Però les coses no sempre surten com les havíem previst i per tant la necessitat d’adaptació que cal en qualsevol sortida és la mateixa que necessiten en el treball dels nostres projectes.

10- I per últim afrontar els reptes amb una mirada il·lusionada que tanta energia i emoció positiva ens aporta.

Deia l’escriptor Arthur Koestler que res no és més trist que la mort d’una il·lusió. A veure si aconseguim, mantenint aquestes 10 actituds de la mirada turista, continuar amb  aquesta energia quan el treball més feixuc s’imposa.

Maria Batet
@mbatetr

Mecenatge de guerrilla

divendres, 6 de setembre del 2013

Es farà d’esperar la nova llei del Mecenatge. Sembla que el govern espanyol no està per la labor perquè en el text -no podria ser d’una altra manera- es proposa l’aplicació de majors estímuls al patrocini cultural a partir de deduccions fiscals que podrien obtenir les entitats o els ciutadans benefactors.

Tot i que els percentatges de deducció que es preveuen tampoc són res de l’altre món, l’autoritat tributària tem que això suposi una davallada en la recaptació d’impostos. I això sí que no es toca. Parlem dels mateixos àrbitres de la fiscalitat que van condemnar les activitats culturals amb un tipus impositiu que ha resultat funest, i ells ho saben.

La realització en les arts escèniques i les arts plàstiques, també en la indústria editorial i d’altres, ha decaigut d’una manera abracadabrant. S’intueix que el balanç recaptatori ha estat negatiu per a la hisenda pública perquè en el darrer exercici la davallada de la facturació va fer decréixer l’aportació tributària dels sectors culturals. I els manaies del Ministeri ho saben, però no fan marxa enrere.

L’IVA cultural -terme gens encertat- és una niciesa i amb indolència està posant una munió d’epitafis a la producció artística. La indústria cultural batega en estat paracmàstic. No s’hi ha guanyat res en irrogar-li aquest càstig; ans al contrari, s’ha malmès la capacitat recaptatòria provinent d’un sector que, fiscalment i amb no tanta toixarrudesa, s’hagués pogut esmunyir i afavorir el seu desenvolupament ensems.

Des del punt de vista econòmic les activitats culturals conformen un sistema excepcional. Pocs sectors de l’economia poden resultar tan contributius, generar llocs de treball, afavorir la creativitat i, alhora, nodrir de coneixements i emocions als ciutadans.

I així estem. El govern dels estults colpeja l’activitat cultural amb més impostos i, a més, barra el pas al mecenatge, que podria ser un factor dinamitzador i amb el qual es podria pal·liar una situació en què el mateix sector públic està retirant les subvencions i defuig qualsevol acaronament a la producció artística i a la gestió del patrimoni cultural.

El diàleg entre els mons de la cultura i l’empresa es fa necessari. Més que la responsabilitat social -se’n parla més que no pas s’exerceix i estem tips d’escoltar els mateixos models i paradigmes- cal un compromís per part d’empresaris i directius per tal de preservar el patrimoni artístic i participar en la promoció de l’activitat cultural.

Més enllà d’una qüestió filantròpica, hem d’entendre que els esdeveniments i, en general, l’efervescència cultural generen acceleracions econòmiques que s’escampen favorablement arreu; fins al punt que la cultura esdevé un dinamitzador del turisme, del comerç i de tota mena de serveis, com també de la construcció i, és clar, de l’activitat industrial.

Isidre Also
Associació d’Empresaris del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès

La semàntica de l’emprenedor

dilluns, 25 de febrer del 2013

El perfil emprenedor ha de reunir la qualitat de generar idees, la capacitat de desenvolupar-les i l’actitud de consolidar-les. No es pot dir que una persona és emprenedora si no té imaginació, perquè sempre serà gregària dels perfils creatius. No es pot dir que una persona és emprenedora si no té esma per germinar les seves pròpies espurnes d’enginy, perquè això és més propi d’un vel·leïtós o d’un tastaolletes. Finalment, no es pot dir que una persona és emprenedora si no persevera i alinea les seves aptituds cap a la consecució d’una fita, amb independència que assoleixi l’èxit o el fracàs.

Que aquests tres factors -enginy, iniciativa i empenta- coincideixin en un mateix individu és molt estrany. Encara és més rar i escàs si afegim el factor sort, ineludible, i el factor finançament, imprescindible. No n’hi ha prou en ser un emprenedor en essència i en potència si, a més, no s’obté la necessària conjunció astral i, per descomptat, l’apadrinament inversor.

Les accions promogudes des del sector públic per investir de capacitats als “nous emprenedors” són com voler imposar la closca d’un musclo a un mosquit d’aigüera. Els emprenedors de veritat no necessiten l’estímul de la municipalitat o el paternalisme de l’estament polític; com a molt, això sí, necessiten entorns favorables per créixer i accés al finançament.

Isidre Also Torrents
Secretari general ADEG