Posts Tagged ‘cultura d’empresa’

Més universitat, més empresa

diumenge, 8 de novembre del 2015
Amb el nou curs acadèmic hem de celebrar el començament dels dos postgraus que ja s’imparteixen al Penedès i el Garraf, de la mà de l’Escola de Direcció d’Empresa i amb el segell de la Universitat de Vic.
D’una banda, el postgrau en Direcció Estratègica i Emprenedoria per a Pimes s’està impartint a Vilanova i la Geltrú. D’una altra, el postgrau en Negocis Internacionals s’està realitzant a Vilafranca del Penedès. A partir del mes de febrer de 2016, aquesta vegada amb la insígnia de la UPC i també amb producció de la mateixa EDE, el Centre Àgora aplegarà un tercer postgrau, especialitzat en Logística Integral i Supply Management. Serà una nova fita en el currículum universitari de l’entorn. És més, pujarem un nou esglaó en l’escalinata de la cultura d’empresa a les nostres comarques.
Apropar la universitat a l’empresa fa que la nostra regió granpenedesenca sigui més atractiva i de major retentivitat per als negocis i el talent. L’etiqueta universitària és un factor competitiu de primer ordre.
Si contemplem el nostre pati de veïns des de la globalitat i tenim en compte la tradició universitària i alhora l’oferta ja existent, tenim l’oportunitat de conjugar tres realitats: el pal de paller històric, com ho és el campus de la Universitat Politècnica de Catalunya; la consolidació de la Universitat Rovira i Virgili i la proximitat de la Universitat Central de Catalunya, dins la qual hi trobem la Universitat de Vic.
No ens hauria de fer mandra desenterrar la concepció de la triple hèlix per molt que avui dia es consideri desmodada. Al Penedès i al Garraf, tots tres estaments, universitat, sector públic i empresa, han de conjurar-se fins a orquestrar un trident capaç de superar les endèmies d’un territori acadèmicament gregari, empresarialment vicari i políticament sucursalista.
Isidre Also Torrents
Secretari general ADEPG
adepg@adepg.cat

img-seccion-2Amb el nou curs acadèmic hem de celebrar el començament dels dos postgraus que ja s’imparteixen al Penedès i el Garraf, de la mà de l’Escola de Direcció d’Empresa i amb el segell de la Universitat de Vic.

D’una banda, el postgrau en Direcció Estratègica i Emprenedoria per a Pimes s’està impartint a Vilanova i la Geltrú. D’una altra, el postgrau en Negocis Internacionals s’està realitzant a Vilafranca del Penedès. A partir del mes de febrer de 2016, aquesta vegada amb la insígnia de la UPC i també amb producció de la mateixa EDE, el Centre Àgora aplegarà un tercer postgrau, especialitzat en Logística Integral i Supply Management. Serà una nova fita en el currículum universitari de l’entorn. És més, pujarem un nou esglaó en l’escalinata de la cultura d’empresa a les nostres comarques.

Apropar la universitat a l’empresa fa que la nostra regió granpenedesenca sigui més atractiva i de major retentivitat per als negocis i el talent. L’etiqueta universitària és un factor competitiu de primer ordre.

Si contemplem el nostre pati de veïns des de la globalitat i tenim en compte la tradició universitària i alhora l’oferta ja existent, tenim l’oportunitat de conjugar tres realitats: el pal de paller històric, com ho és el campus de la Universitat Politècnica de Catalunya; la consolidació de la Universitat Rovira i Virgili i la proximitat de la Universitat Central de Catalunya, dins la qual hi trobem la Universitat de Vic.

No ens hauria de fer mandra desenterrar la concepció de la triple hèlix per molt que avui dia es consideri desmodada. Al Penedès i al Garraf, tots tres estaments, universitat, sector públic i empresa, han de conjurar-se fins a orquestrar un trident capaç de superar les endèmies d’un territori acadèmicament gregari, empresarialment vicari i políticament sucursalista.

Isidre Also Torrents
Secretari general ADEPG
@isidrealso
adepg@adepg.cat

Contextos ètics

diumenge, 8 de març del 2015

etica__empresarial-miniatura-290xauto-4479Una crisi no és un sistema intel·ligent amb capacitat de discernir les conductes bones de les dolentes, com tampoc és cert que posi cadascú al seu lloc. La piconadora d’aquest darrer sexenni ha estat implacable amb els uns i els altres, amb els què havien fet els deures i els què no els havien fet; amb els més contributius i amb els més rancis.

Aquests darrers anys, en plena maltempsada, les probabilitats d’èxit han afavorit aquells models de negoci que, de la mateixa manera que pretenen l’eficiència i la competitivitat, promouen la responsabilitat social i el compromís amb l’entorn. Però no sempre ha estat així. No sempre les bones pràctiques obtenen el retorn que caldria esperar.

Els comptes de resultats no sempre són agraïts amb la cultura d’empresa i no solen reflectir les praxis més curoses. Els nostres directius saben que l’ètica no és un actiu que decanti favorablement el balanç; s’equivocarien si fomentessin un comportament condiciós per aconseguir una major rendibilitat. Ells han entès que els codis ètics són ineludibles perquè han de trobar-se intrínsecs en l’operativa i en l’estratègia de l’empresa, sense excepció.

La governança empresarial ha d’adoptar l’actitud ètica en totes les decisions, amb la mateixa preeminència que insereix el seny i el criteri. Quin és el retorn? No hi ha retorn perquè no és una inversió; el resultat és l’equilibri, l’equitat, tot allò que fa sostenible el model social. L’empresari ha d’assumir aquest compromís i ha de fer-se responsable de que la seva organització no només obeeixi les normatives sinó que, a més, actuï en la passarel·la de les bones maneres.

El problema és que no estem sols i costa trobar un pam de net. L’escenari és massa propens al joc brut i sobretot a la presència de tafurers, jugadors de males arts, amb cartes marcades per la cobejança i segells d’usura, amb especuladors i arribistes. És aquí on ha d’actuar l’aparell de l’administració, procurant un marc en què l’exercici de l’ètica no suposi un desavantatge ni un greuge competitiu.

Els codis de bones pràctiques no es poden regular per llei però es poden imposar per la raó. De la mateixa manera, farien bé les factories universitàries i les escoles de negoci en inculcar els codis ètics, no tant com una assignatura del pla d’estudis sinó com una consigna inherent en totes les assignatures.

Isidre Also Torrents
Secretari general ADEG
@isidrealso

Hola, ADEG!

dijous, 15 de maig del 2014

Participar en una prova de relleus quan els predecessors han posat l’equip al capdavant de la cursa és molt més que un compromís. D’una banda suposa la responsabilitat de consolidar el lideratge; d’una altra, l’anhel d’anar encara més lluny i assolir objectius ambiciosos.

Quan encara és molt propera l’Assemblea General en què vaig rebre la confiança dels socis, i tot just quan acabem de configurar una Junta Directiva presidida per la representativitat en el territori i per la diversitat de sectors, és un bon moment per determinar els objectius que han d’orientar els propers exercicis de la nostra institució.

Hem de créixer. Hem de deixar enrere uns anys difícils i recuperar la fortalesa d’un mapa associatiu que abasti tots els municipis del Penedès i el Garraf, que aplegui el major nombre d’activitats i professionals, que representi les inquietuds empresarials del territori i que abanderi l’opinió dels nostres empresaris i directius.

Hem de ser més competitius. Com a organització empresarial hem de ser els primers en fer les coses ben fetes i exercir d’ambaixadors de la cultura d’empresa. La innovació i la formació constants són la base de la millora contínua i ens apropen a nous mercats, també a la internacionalització.

Hem de ser més eficients. Entre tots podem engrandir una xarxa de relacions empresarials potent, capaç de sumar i, a més, generar complementarietats. L’addició de coneixements i la compartició de recursos, d’uns i altres, ens portarà per un camí més planer, ens obrirà més portes i ens farà ser més eficaços.

Hem de ser més ambiciosos. Liderar el territori passa per contribuir al seu progrés, amb generositat però també amb decisió, implicant-se i assolint noves fites, i sobretot portant-lo més enllà dels mateixos límits, cridant l’atenció dels inversors i dels governants públics. Serem més importants si fem coses més importants.

Tot ho hem de fer entre tots, també de la mà del sector públic. L’ADEG ha de ser una avançada permanent, una referència indiscutible, una entitat de discurs solvent i de recurs amable.

Agraeixo poder comptar amb tots vosaltres i, per tot, sabeu que també podeu comptar amb mi.

Jordi Solé Tuyà
President
@jsole