Posts Tagged ‘diàleg’

El diàleg com a única solució

dilluns, 13 de novembre del 2017

dialegLes empreses són conscients que poden contribuir al desenvolupament sostenible orientant les seves operacions a fi d’afavorir el creixement econòmic i augmentar la seva competitivitat, alhora que garanteixen la protecció del medi ambient i fomenten la responsabilitat social, inclosos els interessos dels consumidors.

Sigui com sigui, una empresa depèn inevitablement de la relació que estableix amb l’entorn. Les empreses presten molta atenció al diàleg amb els seus clients i mercats i cada cop més atenció als entorns geogràfics on es produeix la seva activitat. Aquest nou model de governança a les empreses demana tenir molt més en compte aquests entorns geogràfics i sociològics en els què impacta la seva activitat. Esdevenen empreses més sensibles a l’entorn social i polític, més compromeses amb el territori, més dialogants amb els agents, tant interns com externs, de l’organització.

En aquest moment la pau social no s’imposa per la força ni amb privacions de llibertat per ideologies contràries ni legitimant unes ideologies en front de les altres ni forçant les lleis per obtenir mesures repressores. Cal prendre consciència que l’únic camí per la resolució dels conflictes és el diàleg i quan més oposades i allunyades es trobin les posicions el que cal és molt més diàleg.

Martí Sistané
President de la FEGP

Quan tot té sentit

dilluns, 23 de gener del 2017

clima1Fa poques setmanes vaig tenir l’oportunitat de visitar Vegetàlia, al Moianès, una empresa que  elabora i distribueix productes ecològics i fabrica proteïna vegetal.
El dia acompanyava d’una forma esplèndida, fred, assolellat i molt clar. En arribar en aquell indret idíl·lic ja ens esperava un els seus directius que ens va explicar amb tota mena de detalls la història i el funcionament de l’empresa.

Enmig de 70 ha agrícoles i forestals hi tenen 1.000 m2 d’obradors i 1.800 m2 de magatzem, tot en perfecta harmonia amb un discurs d’alimentació natural i ecològica. La comunió entre la tradició artesanal i l’ús de tecnologia semblava perfecte. La visita final, conduïda per un jove compromès, pel turó dels sentits (un passeig circular format per plantes aromàtiques, medicinals i culinàries) em va deixar amb una magnífica sensació de que en aquella empresa tot quadra, tot té sentit, tot forma part d’un sistema. I no és pas que tingui cap mena de predilecció per l’alimentació vegetariana ni vegana, però tot el que em van explicar em va convèncer.

Peter M. Senge, en el seu magnífic llibre “La Quinta disciplina”, va teoritzar, ja fa uns anys, sobre aquest tipus d’organitzacions com la que acabo d’explicar. Parla d’organitzacions que tenen la capacitat d’aprendre. L’autor augurava, ja als 90, que l’únic avantatge competitiu sostenible serà el d’aprendre més ràpidament que els competidors.

Però perquè això succeeixi, diu Senge, les organitzacions han de descobrir com aprofitar l’entusiasme i la capacitat d’aprenentatge de la gent en tots els nivells de l’organització.

M’agrada aquesta manera d’entendre la gestió d’una empresa com un tot. En alguna ocasió la majoria hem format part d’un gran “equip”, un grup de persones que juntes funcionàvem meravellosament, on hi havia confiança, complementarietat, un grup on es compensaven les mancances, on hi havia reptes comuns més amplis que els individuals i que produíem resultats extraordinaris. Això es pot haver donat en un equip esportiu, en una associació, en un grup de col·legues, qui sap… Possiblement l’equip no era excel·lent des de l’inici sinó que va aprendre a generar bons resultats. Això és el que l’autor defineix com a organització intel·ligent. Quantes vegades no intentem retrobar aquesta experiència a la nostra empresa sense massa èxits.

Diu l’expert que per aconseguir aquest tipus estructures cal algunes disciplines que són:

1-     El Domini Personal: té a veure amb la capacitat individual de millora i d’aprenentatge incessant. No sempre les organitzacions fomenten el creixement dels seus integrants i això genera, ineludiblement, un malbaratament dels recursos.

2-     Els Models Mentals: són supòsits profundament arrelats, generalitzacions i imatges que influencien sobre la nostra manera d’entendre el món. Els models mentals de conducta empresarial també estan profundament arrelats. Moltes percepcions sobre nous mercats o noves estratègies no es porten a terme perquè entren en conflicte amb poderosos i tàcits models mentals.

3-     Construcció d’una visió compartida que és la capacitat per compartir una imatge del futur que es procura crear. Quan hi ha una visió genuïna, la gent no aprèn perquè li ho ordenin sinó perquè de veritat ho desitja

4-     Aprenentatge en equip: la disciplina de l’aprenentatge en equip s’inicia amb el diàleg. La capacitat dels membres de l’equip per eliminar creences i endinsar-se en un autèntic pensament conjunt

5-     La cinquena disciplina, el pensament sistèmic: és la disciplina que integra totes les altres. Sense una orientació sistèmica, diu l’autor, no hi ha motivació per examinar com s’interrelacionen les disciplines. Si no fem servir aquesta darrera disciplina, podem caure en dibuixar una visió seductora del futurs sense tenir un veritable coneixement de les forces que cal dominar per arribar-hi.

No resulta simple aconseguir una organització amb sentit, amb capacitat i ganes d’aprendre, sobretot quan no sabem com fer-ho. Aquest mètode dibuixat per Senge té sentit i en té perquè en veure una empresa que funciona s’hi reconeixen aquestes disciplines. El tot flueix.

Maria Batet
@mariabatetr

No en parlem més, d’aquelles patronals

diumenge, 6 de març del 2016

blogEls models de representativitat empresarial han canviat. La nova generació d’empresaris i directius ja no és complaent amb els amaneraments anacrònics i exigeix vectors factuals. Es demana a les associacions empresarials un diàleg constant amb els camps del coneixement, amb els mons de la universitat i la recerca, com també major proximitat amb les escoles de negoci. Ensems, una altra interlocució permanent ha de ser amb l’estament polític; a partir del qual es fonamenta la cooperació amb el sector públic, adés ineluctable.

Aquelles patronals d’abans avui han de ser obradors d’impulsos i palanques d’oportunitats; han de respondre eficaçment davant dels seus públics interns i han d’obrir els finestrons al compromís social. Les noves entitats empresarials, en definitiva, han de ser contributives o no seran.

Els rengles de la innovació, la competitivitat i la planificació estratègica són les parets mestres d’una nova cultura d’empresa. Han de ser les modernes organitzacions empresarials les que solfegin aquestes partitures de progrés econòmic, davant d’una platea cada vegada més global i alhora diversa. Cal esperar de les associacions gremials i territorials que siguin integradores i coadjuvants, que liderin i dinamitzin, que actuïn com a xarxes d’interessos empresarials, que participin en la construcció d’un marc propici a l’activitat econòmica.

Els empresaris i directius d’ara no n’entenen de cambres obscures, clientelismes fatus i arribismes polítics. Avui es demana una regeneració, biològica i d’actitud, en les formes i en els criteris, sense reminiscències.

Isidre Also
Secretari general de l’ADEPG
@isidrealso