Posts Tagged ‘empenta’

Enlloc regalen res

dilluns, 21 de agost del 2017

vva

Més enllà del perímetre de la meva fàbrica hi veig un paisatge antròpic que rodola des de la Talaia i turons adjacents. D’aquesta perspectiva en selecciono la postal que enquadra el mosaic de vinyes del Padruell, la masia en Cabanyes, la fàbrica de MAHLE i la mar.

És una foto que sustenta el relat d’una part important de la història de Vilanova. Dels ceps que curullaven bótes de vi i aiguardent per escampar mar enllà, dels Cabanyes que en feien comerç a l’Europa atlàntica o els Puig i altres socis que travessaven fins a Cuba per, un cop feta la butxaca, aixecar fàbriques cotoneres com cal Xoriguer, la primera llavor de la FISA i la MAHLE.

Les fàbriques i la Masia no hi serien sense la mar i els ceps, i aquests no hi serien sense una terra eixuta i antipàtica. Però la mar, la terra, els ceps o els vins no haurien fet tanta feina sense l’empenta i el talent de molta gent. De pagesos amb moltes hores d’aixada, d’obrers d’aquí i d’allà i d’emprenedors arriscats que reemplaçaren les mancances amb enginy, treball i diners. De prohoms il·lustres i d’una classe treballadora que havia de pencar de valent amb moltes angúnies i un malviure.

No va ser fàcil per a ningú. No era senzill ni planer pels masovers i propietaris, ni pels navegants i comerciants, ni tampoc pels capitans d’indústria, les filadores i teixidores. Però van construir un futur que ara és el nostre present. La terra, el comerç i la indústria exigeixen dedicació i molts esforços per veure’n el resultat. Hi ha altres models d’efectes més immediats i de diner fàcil, però no generen riquesa de llarg recorregut per al conjunt de la societat.

Albert Tubau

La semàntica de l’emprenedor

dilluns, 25 de febrer del 2013

El perfil emprenedor ha de reunir la qualitat de generar idees, la capacitat de desenvolupar-les i l’actitud de consolidar-les. No es pot dir que una persona és emprenedora si no té imaginació, perquè sempre serà gregària dels perfils creatius. No es pot dir que una persona és emprenedora si no té esma per germinar les seves pròpies espurnes d’enginy, perquè això és més propi d’un vel·leïtós o d’un tastaolletes. Finalment, no es pot dir que una persona és emprenedora si no persevera i alinea les seves aptituds cap a la consecució d’una fita, amb independència que assoleixi l’èxit o el fracàs.

Que aquests tres factors -enginy, iniciativa i empenta- coincideixin en un mateix individu és molt estrany. Encara és més rar i escàs si afegim el factor sort, ineludible, i el factor finançament, imprescindible. No n’hi ha prou en ser un emprenedor en essència i en potència si, a més, no s’obté la necessària conjunció astral i, per descomptat, l’apadrinament inversor.

Les accions promogudes des del sector públic per investir de capacitats als “nous emprenedors” són com voler imposar la closca d’un musclo a un mosquit d’aigüera. Els emprenedors de veritat no necessiten l’estímul de la municipalitat o el paternalisme de l’estament polític; com a molt, això sí, necessiten entorns favorables per créixer i accés al finançament.

Isidre Also Torrents
Secretari general ADEG