Posts Tagged ‘empresaris’

No en parlem més, d’aquelles patronals

diumenge, 6 de març del 2016

blogEls models de representativitat empresarial han canviat. La nova generació d’empresaris i directius ja no és complaent amb els amaneraments anacrònics i exigeix vectors factuals. Es demana a les associacions empresarials un diàleg constant amb els camps del coneixement, amb els mons de la universitat i la recerca, com també major proximitat amb les escoles de negoci. Ensems, una altra interlocució permanent ha de ser amb l’estament polític; a partir del qual es fonamenta la cooperació amb el sector públic, adés ineluctable.

Aquelles patronals d’abans avui han de ser obradors d’impulsos i palanques d’oportunitats; han de respondre eficaçment davant dels seus públics interns i han d’obrir els finestrons al compromís social. Les noves entitats empresarials, en definitiva, han de ser contributives o no seran.

Els rengles de la innovació, la competitivitat i la planificació estratègica són les parets mestres d’una nova cultura d’empresa. Han de ser les modernes organitzacions empresarials les que solfegin aquestes partitures de progrés econòmic, davant d’una platea cada vegada més global i alhora diversa. Cal esperar de les associacions gremials i territorials que siguin integradores i coadjuvants, que liderin i dinamitzin, que actuïn com a xarxes d’interessos empresarials, que participin en la construcció d’un marc propici a l’activitat econòmica.

Els empresaris i directius d’ara no n’entenen de cambres obscures, clientelismes fatus i arribismes polítics. Avui es demana una regeneració, biològica i d’actitud, en les formes i en els criteris, sense reminiscències.

Isidre Also
Secretari general de l’ADEPG
@isidrealso

El relat associatiu

diumenge, 29 de març del 2015

cooperacion-empresarialUna rere l’altra, les successives edicions de l’Anuari de l’ADEPG marquen les fites del nostre itinerari associatiu. La publicació és part de la nostra història, la més recent. Les empreses i els professionals que avui formem part d’aquesta associació haurem de tripular els propers episodis.

Tenim un propòsit, la cultura d’empresa. Una identitat, la nostra manera de fer. Una raó de ser, el nostre àmbit territorial. Una responsabilitat, contribuir al progrés de les nostres empreses i del seu entorn. Aquestes són les parets mestres que basteixen el nostre edifici corporatiu. Alhora són els arguments que ens consoliden com la primera organització empresarial del Penedès i el Garraf, amb gairebé 900 activitats associades, que apleguen prop de 12.000 treballadors.

El relat associatiu avala la nostra trajectòria i ens disposa per a majors reptes, com ara l’Any ADEPG 2015, que dediquem al binomi Ètica i Empresa. La partitura és el nostre Decàleg de l’Ètica Empresarial, un full de ruta que té molt a veure amb l’estímul de les bones pràctiques per part dels nostres empresaris i directius. La dignitat, l’equitat i la transparència són ingredients essencials d’una piràmide de valors inexcusable.

La governança de les nostres empreses ha d’observar unes directrius contributives, no només respectuoses, amb el context social i el medi natural. Som promotors d’activitat i per tant hem d’assumir la nostra part de compromís. Això vol dir que també hem de participar en la construcció d’un relat territorial, solvent.

Jordi Solé Tuyà
President
@jsole

Una confessió col·laborativa

dilluns, 8 de setembre del 2014

interroganteConfesso que estic atrapat entre dues idees: l’economia col·laborativa i la protecció dels empresaris que paguen impostos.

Com a persona que fa anys que es dedica a pregonar les virtuts d’Internet (uf, ara n’he comptat més de 18!), l’eclosió de models econòmics basats en la xarxa i en la col·laboració entre persones satisfà el meu desig d’un món més àgil i amb oportunitats.

Circulen centenars de llibres que en parlen, afloren experts per tot arreu, i en les trobades empresarials més a-la-mode se n’ha de parlar. És tendència, i està plenament justificat.

Jo mateix sóc usuari d’algunes plataformes d’economia col·laborativa, que pot prendre moltes formes, dins i fora la xarxa, de venda de compra o de servei. I, des del punt de vista econòmic i també social són realment una revolució. Probablement necessària, i de ben segur molt accelerada.

Últimament he llegit algun post sobre el tema i és aquí on m’ha sorgit el dubte que comparteixo amb vosaltres. Arrel de la polèmica sorgida amb els serveis de Uber (que no he provat), i l’enuig que han agafat els taxistes, aquest tema ha sortit a l’agenda mediàtica, bàsicament perquè els taxistes tenen capacitat mobilitzadora (benaventurats els que posseeixen una emissora i una central de ràdio, perquè el bloqueig de la mobilitat és a les seves mans).

El sector del taxi, amb qui mai m’hagués imaginat que coincidiria en alguna cosa, es queixa i crec que amb certa raó. Ells paguen impostos i llicències, i els conductors de Uber no. Perquè una cosa és compartir (BlaBlaCar, per exemple) i una altra és cobrar i no pagar impostos.

Igualment es queixa el sector hoteler dels que fan lloguer turístic il·legal. Els primers estan sotmesos a molta regulació, i els darrers no. Pàgines com AirBnB són una porta oberta a l’economia submergida que a més, no deixa diners a la hisenda pública (aquí ho expliquen, a la seva taxa de servei li cobren IVA, el que faci l’amfitrió no és cosa seva). Aquesta sí que l’he utilitzada com a consumidor (però clar, no ho puc demostrar amb la factura), i em va resoldre una papereta molt important en un viatge.

Confesso que em queda per aprendre sobre aquest tema, i poder tenir així una visió més completa. Admiro els models de negoci basats en l’entorn digital, i en realitat penso que “més n’hi haguessin”. Però comparteixo el neguit de molts empresaris que, seguint la norma impositiva, contribueixen a pagar les despeses de la societat i pateixen la competència d’altres que no ho fan.

Em sembla que la meva reflexió acaba aquí. Pensant que potser el que ha d’evolucionar és el sistema impositiu, per adaptar-lo a uns temps que canvien exponencialment amb l’impuls de les bondats tecnològiques i l’esperit macro i micro emprenedor. Que per cert, m’encantaria que moltes empreses impulsores d’aquestes plataformes de serveis col·laboratius nasquessin aquí.

Com sempre, pensant en la reflexió col·laborativa, espero rèpliques que em corregeixin o m’enriqueixin. I deixo una lectura suggerida per a empresaris que s’hi vulguin apuntar.

David Andreu
@davidandreu