Posts Tagged ‘ètica’

El carreró del “Gato”

dilluns, 30 de octubre del 2017

Gato[1]

En el septenni i escaig de crisi econòmica ens hem llegit, uns i altres, tota mena de retrets i escarafalls en relació amb la praxi dels negocis; què passa amb l’ètica empresarial quan vénen mal dades i els balanços trontollen.

Fins a quin punt en cicles depressius i en períodes de turbulència econòmica, quan els directius han de salvar els mobles, són permissibles actituds indolents amb les persones i l’entorn social? És l’ètica empresarial un vestit de temporada que cal desar a l’armari quan no toca?

Sempre hi ha retrucs econòmics, és cert, però aquesta vegada han estat motius polítics els que han porfiritzat els codis de l’ètica empresarial. L’octubrada ens ha abocat una seqüència d’anuncis de deslocalització fiscal per part de corporacions fàtues i companyies pròdigues. On queda aquell compromís amb la terra i les persones? On s’amaguen els valors fuetejats en els vídeos de la RSE?

A més d’un directiu li han petat les costures dels menyspreu i la ranciesa. Tèrboles imatges, deformes com les d’aquell valleinclanesc carreró del Gato, les d’un màxim representant d’una de les nostrades -així ens ho havien fet creure- grans corporacions bequetejant amb el president valencià. Ens ha fet mal, francament. No ens la mereixíem, aquella escena.

La promiscuïtat de les companyies s’allunya de qualsevol patró ètic, perquè revela un compromís de cartró pedra amb la comunitat que les ha acollit i, individualment, amb les persones que hi havien confiat. El decàleg de l’ètica empresarial de la FEGP proposa “generar riquesa per retribuir adequadament els treballadors i els propietaris i atendre els deures fiscals; així com col·laborar en el progrés de la societat civil on està arrelada i viu l’empresa.”

Si no hi ha un retorn, hi ha usura. Si es perden les estètiques del compromís el resultat és pornogràfic.

I és clar, una vegada més, seran les petites empreses, aquelles que no es poden allunyar dels seus mercats ni declarar-se fiscalment irresponsables, les que es mantindran en el seu lloc, callades i anheloses de temps millors.

Isidre Also
Secretari general de la FEGP
@isidrealso

Contextos ètics

diumenge, 8 de març del 2015

etica__empresarial-miniatura-290xauto-4479Una crisi no és un sistema intel·ligent amb capacitat de discernir les conductes bones de les dolentes, com tampoc és cert que posi cadascú al seu lloc. La piconadora d’aquest darrer sexenni ha estat implacable amb els uns i els altres, amb els què havien fet els deures i els què no els havien fet; amb els més contributius i amb els més rancis.

Aquests darrers anys, en plena maltempsada, les probabilitats d’èxit han afavorit aquells models de negoci que, de la mateixa manera que pretenen l’eficiència i la competitivitat, promouen la responsabilitat social i el compromís amb l’entorn. Però no sempre ha estat així. No sempre les bones pràctiques obtenen el retorn que caldria esperar.

Els comptes de resultats no sempre són agraïts amb la cultura d’empresa i no solen reflectir les praxis més curoses. Els nostres directius saben que l’ètica no és un actiu que decanti favorablement el balanç; s’equivocarien si fomentessin un comportament condiciós per aconseguir una major rendibilitat. Ells han entès que els codis ètics són ineludibles perquè han de trobar-se intrínsecs en l’operativa i en l’estratègia de l’empresa, sense excepció.

La governança empresarial ha d’adoptar l’actitud ètica en totes les decisions, amb la mateixa preeminència que insereix el seny i el criteri. Quin és el retorn? No hi ha retorn perquè no és una inversió; el resultat és l’equilibri, l’equitat, tot allò que fa sostenible el model social. L’empresari ha d’assumir aquest compromís i ha de fer-se responsable de que la seva organització no només obeeixi les normatives sinó que, a més, actuï en la passarel·la de les bones maneres.

El problema és que no estem sols i costa trobar un pam de net. L’escenari és massa propens al joc brut i sobretot a la presència de tafurers, jugadors de males arts, amb cartes marcades per la cobejança i segells d’usura, amb especuladors i arribistes. És aquí on ha d’actuar l’aparell de l’administració, procurant un marc en què l’exercici de l’ètica no suposi un desavantatge ni un greuge competitiu.

Els codis de bones pràctiques no es poden regular per llei però es poden imposar per la raó. De la mateixa manera, farien bé les factories universitàries i les escoles de negoci en inculcar els codis ètics, no tant com una assignatura del pla d’estudis sinó com una consigna inherent en totes les assignatures.

Isidre Also Torrents
Secretari general ADEG
@isidrealso

Per començar, els principis

dilluns, 22 de desembre del 2014

EMPRESA-FAMILIAR-960x683Ara que ja albirem una mica de llum al final del túnel és un bon moment perquè cadascú de nosaltres acabi de fer -molts segurament ja ho hem fet- els darrers exercicis de reflexió profunda i sincera, ja sigui col·lectivament o individual, per prendre plena consciència de quines varen ser les actituds i els valors que ens varen mancar, i que ens va abocar a patir una de les pitjors crisis econòmiques dels darrers cent anys.

Aquesta presa de consciència és imprescindible per tal que, a partir d’ara, persones i empreses ens impliquem en la reconstrucció d’una societat avançada, prenent com a base valors que mai haguéssim hagut de perdre.

Cal recuperar les millors i bones pràctiques en la gestió empresarial. No em refereixo només a aquelles que han possibilitat la consecució de determinades fites, sinó a les millors pràctiques des del punt de vista de l’ètica, que incorporen principis i valors com l’honestedat, la integritat, la justícia i la solidaritat.

La gestió emprant les millors pràctiques, en un marc global ètic, que vagi més enllà de l’articulat de les lleis -que sempre es queda curt en aquest àmbit-, és el que ens assegurarà la sostenibilitat de l’empresa en el sentit més ampli: amb l’entorn, amb la societat, amb les persones.

El perfil d’empresari que requereix el segle XXI és aquell que persegueix la maximització de l’activitat econòmica i generació de riquesa, però amb propòsits fonamentals, mantenint compromisos no-econòmics a través de codis d’ètica i anant més enllà de la responsabilitat social corporativa -que sovint té un mer caire instrumental-, i malgrat que això, en algun moment, pugui anar en detriment dels beneficis econòmics.

Amb el convenciment que l’ètica no és quelcom afegit, sinó un component essencial de l’empresa, l’ADEG dedicarà l’any 2015 a promoure les bones pràctiques i l’ètica en els negocis.

Jordi Solé Tuyà
President de l’ADEG
@jsole