Posts Tagged ‘futur’

Què bé que s’hi viu, sense indústria

divendres, 9 de febrer del 2018

2304133651_961287cda3_bEn abandonar el cicle depressiu, aquests darrers anys l’expansió de la regió metropolitana ha posat les comarques del Gran Penedès cada vegada més a prop del rovell econòmic. Hem deixat de ser perifèrics i suburbans. Des del punt de vista industrial avui ja formem part del gran districte. Una altra cosa és si aprofitem o no aquesta tendència i si gestionem adequadament les oportunitats que això representa.

Aquesta integració de facto ha suposat que la cotització del sòl i sostre industrial de la nostra demarcació es projecti a l’alça. Així, la disponibilitat de solars i naus per a usos comercials i industrials s’ha reduït considerablement al Garraf però encara suposa un gran factor d’atracció en el cas de l’Alt Penedès i el Baix Penedès.

La falta de visió estratègica dels darrers 10 anys, traduïda en el dèficit de planificació del futur industrial i en la mandra d’apostar per les activitats de transformació, ha decantat alguns municipis a la pèrdua d’atractivitat i -encara més preocupant- a un estrepitós fracàs a l’hora de retenir les activitats empresarials que demanden més espai operatiu i millors condicions; vet aquí que sovint acaben marxant.

La pèrdua d’imant industrial aboca al declivi del magnetisme econòmic. Les nostres comarques costaneres queden ancorades al mapa socioeconòmic com a indrets on s’hi viu bé, sí, però només s’hi pot viure. A l’hora d’exercir la seva professió, els residents amb perfils de qualificació mitjana o superior han de desplaçar-se a d’altres veïnats. Aquesta és una de les grans paradoxes de la comarca del Garraf, sense anar més lluny.

Qui sap si hagués estat possible un model econòmic en el què la qualitat residencial fos equiparable a la qualitat en l’oferta de llocs de treball. Qui sap si això ja és irreversible i el tren ha passat de llarg. El cas és que la majoria dels consistoris no estan per la labor a l’hora de dibuixar una hipòtesi de mosaic que garanteixi l’equilibri social i econòmic a mitjà i llarg termini. Entre els regidors no sovintegen els estrategs. A més, el dia a dia i les praxis efectistes són poc amigues del capteniment tàctic.

Isidre Also
Secretari general de la FEGP
@isidrealso

Extret de l’article publicat a l’edició de gener de 2018 de Penedès Econòmic

Mirada turista tot l’any

dilluns, 28 de agost del 2017

Quan fem de viatgers, sigui en un lloc proper o llunyà, en una sortida d’un dia o de quinze dies, adoptem quasi de forma immediata el que podríem anomenar una “mirada turista”.

Detalls que passarien inadvertits en el nostre entorn habitual passen a ser objecte de la nostra atenció quan estem “modo viatge”.

Michael Michalko, un dels experts en creativitat més prestigiosos del món, diu “Canvia la forma de mirar les coses i les coses que mires canviaran”. I justament aquesta és la meva proposta en aquest post, un petit repte que no és altre que aconseguir mantenir la mirada turista durant tot l’any i en la nostra quotidianitat.

I de què parlo? Doncs de 10 actituds que poden ser molt i molt vàlides per aconseguir incorporar unes bones dosis de creativitat en el nostre dia a dia:

1-     Afrontar sense por allò que és desconegut. Justament amb la mateixa naturalitat amb què ho fem quan arribem a una nova ciutat, amb decisió i ganes de descobrir.

2-     Disposats a abandonar la rutina, a sortir-ne per experimentar i aprendre.

mujer-turista-usando-lupa-para-mirar-mapa_23-2147653031

3-     Deixar-se sorprendre per les petites coses, posant atenció en els detalls i en tot allò que crida la nostra atenció. Ja s’encarregarà el nostre cervell de fer associacions i aportar-nos noves idees.

4-     Actitud curiosa, de voler saber, de voler descobrir.

5-     Fixar-nos  i interessar-nos en com actuen les persones dels altres indrets. Com resolen problemes comuns i situacions senzilles o complexes.

6-     Immortalitzar els moments a través d’una fotografia (de fet de moltes fotografies)... de la mateixa manera que resulta molt convenient immortalitzar aquelles idees que de vegades apareixen de forma fugissera i que si no recollim, desapareixen.

7-     I molt sovint aquestes fotografies es comparteixen i és també aquesta una bona actitud a mantenir, la de compartir i explicar aquells projectes que emprenem i tirem endavant.

8-     Sovint la nostra sortida respon a un planificació. Aquesta capacitat d’anticipar-se al futur és també una actitud molt recomanable de mantenir perquè esdevé clau per millorar la nostra productivitat personal.

9-     Però les coses no sempre surten com les havíem previst i per tant la necessitat d’adaptació que cal en qualsevol sortida és la mateixa que necessiten en el treball dels nostres projectes.

10- I per últim afrontar els reptes amb una mirada il·lusionada que tanta energia i emoció positiva ens aporta.

Deia l’escriptor Arthur Koestler que res no és més trist que la mort d’una il·lusió. A veure si aconseguim, mantenint aquestes 10 actituds de la mirada turista, continuar amb  aquesta energia quan el treball més feixuc s’imposa.

Maria Batet
@mbatetr

La comarca de les eternes possibilitats

dissabte, 25 de juliol del 2015

baixpenedesPermetin-me que comenci amb aquest títol tan suggeridor, que beu alhora de la ironia i la reflexió. Malgrat tot, no els vull dir que la frase no sigui certa, sinó al contrari. Quan observem amb lupa el Baix Penedès i estudiem la seva idiosincràsia tan particular, de seguida ens adonem de la magnitud dels seus recursos; és a dir, de les seves possibilitats. Però també val a dir que no anem més enllà d’un mer resum de fortaleses enumerades, i d’aquí no passem.

És sabut i contrastat que el Baix Penedès gaudeix d’una posició geoestratègica envejable; a més, té un paisatge ampli i diversificat, envoltada d’infraestructures, amb un gruix d’activitats identificades com a motors econòmics molt interessants. Això no ens ho discuteix ningú.

Doncs bé, a pesar de tantes possibilitats, no hi ha manera de traduir-les en polítiques que realment potenciïn i ajudin a projectar d’una vegada per totes aquest territori. Estar al bell mig de dos pols econòmics tan importants, com és el Tarragonès i una àrea d’influència barcelonina molt potent, ens fa gairebé invisible als ulls dels possibles activadors del territori.

Amb tota modèstia, penso que per revertir la situació, abans que res, ens convindria centrar-nos en posar en valor el que som i decidir el que volem ser.

La comarca necessita un nou marc d’actuació, un pla estratègic adaptat al moment disruptiu que vivim. Tanmateix, un pla amb visió de futur, aprovat i consensuat per tots els agents que viuen, coneixen i participen de la comarca. Desenvolupat d’altra banda a través dels organismes i associacions corresponents. Per tant, caldrà una col·laboració i un compromís públic-privat més estret i fluït entre totes les fonts que hi participin. La cooperació, doncs, s’imposa.

L’empresa ja fa temps que té identificat aquest compromís col·laboratiu, dins i fora del seu entorn. No dubto que altres sectors socials també treballen cercant sinergies cooperatives. Aleshores, seria lloable per part de l’administració que cerqués, també, les complicitats necessàries per endegar noves polítiques territorials, tenint en compte que, des de l’empresa i els seus organismes, estem impacients per aportar tot el coneixement que faci falta. Trencar tòpics i generar activitat econòmica, en definitiva, és el que tots necessitem.

Glòria Planas
@glanasa
Cònsol de l’ADEPG al Vendrell