Posts Tagged ‘futur’

Mirada turista tot l’any

dilluns, 28 de agost del 2017

Quan fem de viatgers, sigui en un lloc proper o llunyà, en una sortida d’un dia o de quinze dies, adoptem quasi de forma immediata el que podríem anomenar una “mirada turista”.

Detalls que passarien inadvertits en el nostre entorn habitual passen a ser objecte de la nostra atenció quan estem “modo viatge”.

Michael Michalko, un dels experts en creativitat més prestigiosos del món, diu “Canvia la forma de mirar les coses i les coses que mires canviaran”. I justament aquesta és la meva proposta en aquest post, un petit repte que no és altre que aconseguir mantenir la mirada turista durant tot l’any i en la nostra quotidianitat.

I de què parlo? Doncs de 10 actituds que poden ser molt i molt vàlides per aconseguir incorporar unes bones dosis de creativitat en el nostre dia a dia:

1-     Afrontar sense por allò que és desconegut. Justament amb la mateixa naturalitat amb què ho fem quan arribem a una nova ciutat, amb decisió i ganes de descobrir.

2-     Disposats a abandonar la rutina, a sortir-ne per experimentar i aprendre.

mujer-turista-usando-lupa-para-mirar-mapa_23-2147653031

3-     Deixar-se sorprendre per les petites coses, posant atenció en els detalls i en tot allò que crida la nostra atenció. Ja s’encarregarà el nostre cervell de fer associacions i aportar-nos noves idees.

4-     Actitud curiosa, de voler saber, de voler descobrir.

5-     Fixar-nos  i interessar-nos en com actuen les persones dels altres indrets. Com resolen problemes comuns i situacions senzilles o complexes.

6-     Immortalitzar els moments a través d’una fotografia (de fet de moltes fotografies)... de la mateixa manera que resulta molt convenient immortalitzar aquelles idees que de vegades apareixen de forma fugissera i que si no recollim, desapareixen.

7-     I molt sovint aquestes fotografies es comparteixen i és també aquesta una bona actitud a mantenir, la de compartir i explicar aquells projectes que emprenem i tirem endavant.

8-     Sovint la nostra sortida respon a un planificació. Aquesta capacitat d’anticipar-se al futur és també una actitud molt recomanable de mantenir perquè esdevé clau per millorar la nostra productivitat personal.

9-     Però les coses no sempre surten com les havíem previst i per tant la necessitat d’adaptació que cal en qualsevol sortida és la mateixa que necessiten en el treball dels nostres projectes.

10- I per últim afrontar els reptes amb una mirada il·lusionada que tanta energia i emoció positiva ens aporta.

Deia l’escriptor Arthur Koestler que res no és més trist que la mort d’una il·lusió. A veure si aconseguim, mantenint aquestes 10 actituds de la mirada turista, continuar amb  aquesta energia quan el treball més feixuc s’imposa.

Maria Batet
@mbatetr

La comarca de les eternes possibilitats

dissabte, 25 de juliol del 2015

baixpenedesPermetin-me que comenci amb aquest títol tan suggeridor, que beu alhora de la ironia i la reflexió. Malgrat tot, no els vull dir que la frase no sigui certa, sinó al contrari. Quan observem amb lupa el Baix Penedès i estudiem la seva idiosincràsia tan particular, de seguida ens adonem de la magnitud dels seus recursos; és a dir, de les seves possibilitats. Però també val a dir que no anem més enllà d’un mer resum de fortaleses enumerades, i d’aquí no passem.

És sabut i contrastat que el Baix Penedès gaudeix d’una posició geoestratègica envejable; a més, té un paisatge ampli i diversificat, envoltada d’infraestructures, amb un gruix d’activitats identificades com a motors econòmics molt interessants. Això no ens ho discuteix ningú.

Doncs bé, a pesar de tantes possibilitats, no hi ha manera de traduir-les en polítiques que realment potenciïn i ajudin a projectar d’una vegada per totes aquest territori. Estar al bell mig de dos pols econòmics tan importants, com és el Tarragonès i una àrea d’influència barcelonina molt potent, ens fa gairebé invisible als ulls dels possibles activadors del territori.

Amb tota modèstia, penso que per revertir la situació, abans que res, ens convindria centrar-nos en posar en valor el que som i decidir el que volem ser.

La comarca necessita un nou marc d’actuació, un pla estratègic adaptat al moment disruptiu que vivim. Tanmateix, un pla amb visió de futur, aprovat i consensuat per tots els agents que viuen, coneixen i participen de la comarca. Desenvolupat d’altra banda a través dels organismes i associacions corresponents. Per tant, caldrà una col·laboració i un compromís públic-privat més estret i fluït entre totes les fonts que hi participin. La cooperació, doncs, s’imposa.

L’empresa ja fa temps que té identificat aquest compromís col·laboratiu, dins i fora del seu entorn. No dubto que altres sectors socials també treballen cercant sinergies cooperatives. Aleshores, seria lloable per part de l’administració que cerqués, també, les complicitats necessàries per endegar noves polítiques territorials, tenint en compte que, des de l’empresa i els seus organismes, estem impacients per aportar tot el coneixement que faci falta. Trencar tòpics i generar activitat econòmica, en definitiva, és el que tots necessitem.

Glòria Planas
@glanasa
Cònsol de l’ADEPG al Vendrell

Núvols demogràfics

dilluns, 2 de febrer del 2015

img_2076z1Les boles de vidre que permeten endevinar el futur no existeixen i el que més s’hi acosta són les matemàtiques. Hi ha boles de vidre matemàtic que permeten endevinar amb molta precisió el que passarà amb fenomens regits per lleis precises, com els moviments dels planetes, i llavors parlem de càlcul. N’hi ha que serveixen per endevinar fenomens complexos, com la meteorologia, i llavors parlem de prediccions o previsions, i n’hi ha que extrapolen el passat i el present sobre el futur, amb les correccions necessàries, confiant que no sorgiran fenomens imprevistos que ho capgirin tot, i llavors parlem de projeccions. La demografia és una d’aquestes darreres i recentment l’Idescat -Institut d’Estadística de Catalunya”- ha publicat els “Resultats de la projecció de la població en l’horitzó 2026” que és, al meu entendre, l’amenaça més gran que ha caigut sobre Vilanova des del gener del 1939, “Crisi” inclosa.

Just fa uns dies acaba de sortir publicat el Padró oficial municipal 2014. En el cas de Vilanova, que és el que m’he mirat, continua la pèrdua de població iniciada el 2011. Aquesta pèrdua de població –300 habitants cada any– probablement sigui conjuntural i causada pel retorn als seus països dels immigrants que han perdut la feina. El Padró especifica amb valors precisos el que és apreciable al carrer: als bars els cambrers ja
tornen a ser “del país”.

Probablement, doncs, l’estabilització de la taxa d’atur tancarà l’aixeta d’aquest reflux migratori i el padró s’estabilitzarà. Aquest, però, no és l’únic fenomen demogràfic important que s’està produint i aquí faig entrar en joc la projecció de població de l’Idescat. A partir del 2016 el creixement natural de la població serà negatiu. El creixement natural és la resta aritmètica entre els naixements i les defuncions sense tenir en compte els fluxos migratoris. Els baixos índexs de natalitat dels anys 80 i 90 fan que actualment el nombre de dones en edat fèrtil sigui baix, afegim-hi que les dones immigrants han igualat en pocs anys la seva fecunditat a la de les dones catalanes i afegim-hi que l’augment de l’esperança de vida ha fet augmentar el
percentatge de gent gran. Total que a partir de “ja” iniciem un procés crònic de pèrdua de població que s’allargarà amb tota seguretat durant dècades. Un dels fets noticiables d’aquest padró 2014 és que a Vilanova, per primera vegada en molts, molts i molts anys, el nombre d’habitants en la franja 0-16 anys ha disminuït.

Reptes econòmics: tots. Els més immediats: tots, també. És urgent aconseguir que vinguin immigrants que estabilitzin la població i per tant el consum i atenuïn l’envelliment. L’envelliment no hi ha Déu que l’aturi ni a Vilanova ni a Catalunya ni a Europa, però es pot atenuar fins que la generació del baby-boom dels 60 hagi traspassat. Calen doncs, amb una certa urgència, llocs de treball atractors d’immigració, i ja sé que això no és gens fàcil en un escenari com l’actual però els immigrants o vénen de forma planificada o vindran d’urgència a canviar-nos els bolquers i, de passada, generar prou recaptació per a pagar-nos les pensions.

També caldrà adaptar ofertes. Més sonotones i menys videojocs, més geriàtrics i menys escoles, menys habitatges a les quimbambes i més habitatges a prop del centre, on sigui més fàcil proveir serveis. El repte més gran però no serà d’ofertes i demandes sinó de mentalitat: cal acceptar que el que diu l’Idescat probablement sigui cert i, creguin-me, no és fàcil, no havia passat mai.

Conrad Rovira
@ConradRovira
Enginyer Industrial