Posts Tagged ‘impostos’

Una confessió col·laborativa

dilluns, 8 de setembre del 2014

interroganteConfesso que estic atrapat entre dues idees: l’economia col·laborativa i la protecció dels empresaris que paguen impostos.

Com a persona que fa anys que es dedica a pregonar les virtuts d’Internet (uf, ara n’he comptat més de 18!), l’eclosió de models econòmics basats en la xarxa i en la col·laboració entre persones satisfà el meu desig d’un món més àgil i amb oportunitats.

Circulen centenars de llibres que en parlen, afloren experts per tot arreu, i en les trobades empresarials més a-la-mode se n’ha de parlar. És tendència, i està plenament justificat.

Jo mateix sóc usuari d’algunes plataformes d’economia col·laborativa, que pot prendre moltes formes, dins i fora la xarxa, de venda de compra o de servei. I, des del punt de vista econòmic i també social són realment una revolució. Probablement necessària, i de ben segur molt accelerada.

Últimament he llegit algun post sobre el tema i és aquí on m’ha sorgit el dubte que comparteixo amb vosaltres. Arrel de la polèmica sorgida amb els serveis de Uber (que no he provat), i l’enuig que han agafat els taxistes, aquest tema ha sortit a l’agenda mediàtica, bàsicament perquè els taxistes tenen capacitat mobilitzadora (benaventurats els que posseeixen una emissora i una central de ràdio, perquè el bloqueig de la mobilitat és a les seves mans).

El sector del taxi, amb qui mai m’hagués imaginat que coincidiria en alguna cosa, es queixa i crec que amb certa raó. Ells paguen impostos i llicències, i els conductors de Uber no. Perquè una cosa és compartir (BlaBlaCar, per exemple) i una altra és cobrar i no pagar impostos.

Igualment es queixa el sector hoteler dels que fan lloguer turístic il·legal. Els primers estan sotmesos a molta regulació, i els darrers no. Pàgines com AirBnB són una porta oberta a l’economia submergida que a més, no deixa diners a la hisenda pública (aquí ho expliquen, a la seva taxa de servei li cobren IVA, el que faci l’amfitrió no és cosa seva). Aquesta sí que l’he utilitzada com a consumidor (però clar, no ho puc demostrar amb la factura), i em va resoldre una papereta molt important en un viatge.

Confesso que em queda per aprendre sobre aquest tema, i poder tenir així una visió més completa. Admiro els models de negoci basats en l’entorn digital, i en realitat penso que “més n’hi haguessin”. Però comparteixo el neguit de molts empresaris que, seguint la norma impositiva, contribueixen a pagar les despeses de la societat i pateixen la competència d’altres que no ho fan.

Em sembla que la meva reflexió acaba aquí. Pensant que potser el que ha d’evolucionar és el sistema impositiu, per adaptar-lo a uns temps que canvien exponencialment amb l’impuls de les bondats tecnològiques i l’esperit macro i micro emprenedor. Que per cert, m’encantaria que moltes empreses impulsores d’aquestes plataformes de serveis col·laboratius nasquessin aquí.

Com sempre, pensant en la reflexió col·laborativa, espero rèpliques que em corregeixin o m’enriqueixin. I deixo una lectura suggerida per a empresaris que s’hi vulguin apuntar.

David Andreu
@davidandreu

Mecenatge de guerrilla

divendres, 6 de setembre del 2013

Es farà d’esperar la nova llei del Mecenatge. Sembla que el govern espanyol no està per la labor perquè en el text -no podria ser d’una altra manera- es proposa l’aplicació de majors estímuls al patrocini cultural a partir de deduccions fiscals que podrien obtenir les entitats o els ciutadans benefactors.

Tot i que els percentatges de deducció que es preveuen tampoc són res de l’altre món, l’autoritat tributària tem que això suposi una davallada en la recaptació d’impostos. I això sí que no es toca. Parlem dels mateixos àrbitres de la fiscalitat que van condemnar les activitats culturals amb un tipus impositiu que ha resultat funest, i ells ho saben.

La realització en les arts escèniques i les arts plàstiques, també en la indústria editorial i d’altres, ha decaigut d’una manera abracadabrant. S’intueix que el balanç recaptatori ha estat negatiu per a la hisenda pública perquè en el darrer exercici la davallada de la facturació va fer decréixer l’aportació tributària dels sectors culturals. I els manaies del Ministeri ho saben, però no fan marxa enrere.

L’IVA cultural -terme gens encertat- és una niciesa i amb indolència està posant una munió d’epitafis a la producció artística. La indústria cultural batega en estat paracmàstic. No s’hi ha guanyat res en irrogar-li aquest càstig; ans al contrari, s’ha malmès la capacitat recaptatòria provinent d’un sector que, fiscalment i amb no tanta toixarrudesa, s’hagués pogut esmunyir i afavorir el seu desenvolupament ensems.

Des del punt de vista econòmic les activitats culturals conformen un sistema excepcional. Pocs sectors de l’economia poden resultar tan contributius, generar llocs de treball, afavorir la creativitat i, alhora, nodrir de coneixements i emocions als ciutadans.

I així estem. El govern dels estults colpeja l’activitat cultural amb més impostos i, a més, barra el pas al mecenatge, que podria ser un factor dinamitzador i amb el qual es podria pal·liar una situació en què el mateix sector públic està retirant les subvencions i defuig qualsevol acaronament a la producció artística i a la gestió del patrimoni cultural.

El diàleg entre els mons de la cultura i l’empresa es fa necessari. Més que la responsabilitat social -se’n parla més que no pas s’exerceix i estem tips d’escoltar els mateixos models i paradigmes- cal un compromís per part d’empresaris i directius per tal de preservar el patrimoni artístic i participar en la promoció de l’activitat cultural.

Més enllà d’una qüestió filantròpica, hem d’entendre que els esdeveniments i, en general, l’efervescència cultural generen acceleracions econòmiques que s’escampen favorablement arreu; fins al punt que la cultura esdevé un dinamitzador del turisme, del comerç i de tota mena de serveis, com també de la construcció i, és clar, de l’activitat industrial.

Isidre Also
Associació d’Empresaris del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès