Posts Tagged ‘indústria’

El Gran Penedès com a frontissa integradora

dilluns, 14 de novembre del 2016

granpdesEl Penedès té personalitat històrica i tradicionalment compta amb una unitat econòmica i social. És un territori que basa la seva riquesa en el turisme de mar i d’interior, amb esplèndides vinyes que produeixen excel·lents vins i caves i que disposa de nuclis industrials importants.

Tradicionalment molts sectors de l’àmbit econòmic han entès el seu mercat natural tenint presència efectiva en els principals municipis d’arreu del territori. Si aquest flux econòmic no ha estat major ha estat perquè les infraestructures que donen capil·laritat al territori no han estat a l’alçada; sempre ha primat la connexió Nord-Sud vers les necessitats de mobilitat interna dels municipis que conformen el Penedès.

El Penedès és indubtablement terra de pas, però, malgrat les deficiències històriques en infraestructures de comunicació locals, també és un important eix de comunicació del mar cap a l’interior. Si sumem tots dos eixos observem que el Penedès esdevé un nus clau de comunicació per a Catalunya; converteixen el Penedès en una frontissa integradora amb identitat pròpia que cus el país entre els dos grans mercats de Tarragona i Barcelona, per una banda, i la costa amb la Catalunya central, per l’altra.

Algú podria pensar que és absurd parlar de potenciar els mercats locals al segle XXI, regits com estem per un mercat altament globalitzat, on els avenços en les telecomunicacions ens permeten fer una transacció a qualsevol lloc del món sense moure’ns de casa, però és justament tot el contrari.

Existeixen dues grans teories que tracten d’explicar, des d’una perspectiva econòmica, com influeix i quins efectes té sobre l’entorn local viure en un context global. La primera fa referència a la desvalorització del territori en el context global. La segona, per contra, considera que el procés de globalització origina una revalorització del territori, incrementant la importància dels llocs i les localitats, en tant que conformen l’entramat bàsic que fa possible la competitivitat en establir les condicions per dur a terme la innovació i la aplicació de l’alta tecnologia.

El Gran Penedès esdevé un exemple clar d’aquesta manera d’entendre la globalització, en tant i en quan la relació global-local es manifesta en la mesura que la revalorització del territori implica la revisió i anàlisi detallada de les condicions que es poden trobar per a tal efecte, sent el territori peça fonamental en l’èxit o fracàs de les iniciatives empresarials globals; allò que molts experts defineixen amb el terme glocal.

En el cas del Gran Penedès, gestionar millor els serveis i recursos públics, les infraestructures, els recursos agrícoles i marítims amb els què compta, el turisme, el sector serveis i la indústria, de ben segur aportaran equilibri al territori però també un model de creixement sostenible que ha de ser beneficiós per al Penedès al mateix temps que, aquest benefici, contribueixi al desenvolupament dels altres territoris i del país en general.

Un model local de visió global.

Martí Sistané
President de l’ADEPG

L’esglaó de la temporalitat

dijous, 20 de octubre del 2016

escaloEl darrer Informe ADEPG de Conjuntura Econòmica ens porta bones notícies. Les tres comarques granpenedesenques estan millorant els seus resultats en termes de creixement del teixit empresarial i, encara més, en creació d’ocupació. L’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf -totes tres- es troben entre les demarcacions capdavanteres de Catalunya pel que fa al dinamisme de les seves economies.

Els sectors de la Construcció, l’Hostaleria i la Indústria són els tres puntals del nostre creixement. Són els causants d’un increment de l’ocupació a prop del 5% i d’un augment dels centres de cotització de l’ordre del 3%, en la comparativa interanual. El volum de contractació ha crescut en un 12’5% i la taxa d’atur s’ha reduït al voltant del 13%.

Diguem-ho tot. La nota negativa cal posar-la en la temporalitat dels contractes, atesa l’estacionalitat predominant en la nostra geografia econòmica. El 90’5% dels contractes de treball són temporals, gairebé tres punts per sobre de la mitjana catalana.

Sempre he argumentat que la recuperació del mercat de treball a les nostres comarques havia de passar indefectiblement pel replà de la temporalitat. Atès el nostre mosaic d’activitats difícilment podríem presumir d’un major reprise. Que ningú s’imagini un revifament de l’ocupabilitat alhora que un repunt accentuat dels contractes indefinits o de llarga durada. Això ja vindrà, és clar que sí, però serà en dos o tres replans més amunt. Ara no pot ser, encara.

Isidre Also
Secretari general
@isidrealso

Perdre’s dins la peixera

dilluns, 29 de febrer del 2016

peixeraEl mon de la peixera és molt petit. Encara que el vidre sigui gran i net, sempre és convenient sortir a donar un tomb. Ara fa dos-cents anys que el vilanoví Antoni Bonaventura Gassó publicava el llibre España con industria fuerte y rica. Era el 1816 i el text esdevenia una de les primeres apologies de l’industrialisme al nostre país. Gassó gaudia d’una posició d’observador privilegiat. Durant 24 anys fou el secretari de la Junta de Comerç de Barcelona, la principal institució econòmica del país. Disposava, per tant, d’una perspectiva prou atractiva. I no anava desencaminat. El país girava cap a la indústria i, només disset anys més tard, a Vilanova es constituïa la fàbrica de la Rambla,  la primera gran empresa cotonera moguda a vapor. I allò només era el començament.  Però no tothom ho veia de la mateixa manera. A l’equador de segle, alguns dels prohoms més il·lustres de la societat vilanovina, com Josep Pers i Ricart, fundador i director del Diario de Villanueva, o Teodor Creus i Corominas, qui fou escriptor i alcalde de la ciutat, publicaven  Los Misterios de Villanueva, un text discret – a mig camí del sainet i l’assaig històric -  on s’apostava per l’agricultura i s’instava a abandonar una indústria que “como exótica en España, tiene un porvenir incierto y continuamente amenazado”. No volien acabar amb un cel “nebuloso y triste cual el de la industrial Albion”. Així, doncs, opinions ben distants de les que defensava Gassó. Quina era la diferència? Els primers continuaven donant tombs a la peixera. L’altre, feia temps que n’havia sortit. En els debats locals i localistes és convenient d’escoltar veus alternatives, amb angles i perspectives diferents. Cercar l’opinió d’aquelles veus autoritzades i prescriptores que freqüenten espais i tribunes influents i que ens poden ajudar a llegir i descodificar tendències i comportaments que potser no acabem d’entendre. Escoltar la veu d’aquells que fa temps que van sortir de la peixera, perquè a nosaltres, de tants  tombs, i de tants cops de cap contra el vidre, se’ns entela la visió de la realitat.

Albert Tubau