Posts Tagged ‘Infraestructures’

Erotisme al Gran Penedès

dilluns, 14 de agost del 2017

amore-21Hem après que els factors de competitivitat d’una regió no només són les infraestructures, la universitat, la mobilitat, l’accessibilitat, la connectivitat, els subministraments d’energia i aigua, la proximitat a nuclis estratègics, l’entorn empresarial, la presència de proveïdors solvents i l’inventari de recursos.

A l’hora d’estudiar la capacitat d’atracció i retenció d’una determinada geografia també tenim en compte els condicionants climàtics, la capacitació de les persones, el lideratge de les institucions, l’esperit innovador que es traspua i la propensió dels decisors públics; com també les polítiques propiciadores de l’activitat empresarial.

Encara hi ha més factors influents, però. Els economistes i els demògrafs més bohemis afegeixen un aspecte que us pot semblar frívol: un entorn només pot ser del tot competitiu si convida a enamorar-se.

En una regió com el Gran Penedès, mosaic fascinant de marines, platges de vinya i conreus de sorra, parcs i paisatges preternaturals, amb la més mediterrània de les llunes i amb un onatge de vida original, genuí i festiu; al Gran Penedès, en un escenari tan hedonista i poèticament libidinal com el nostre, enamorar-se és molt fàcil. La nostra és una regió per enamorar-se, i que enamora.

No totes les geografies estimulen l’amor i l’emprenedoria d’una sola tacada. Hi ha territoris asexuats, com també hi ha idiosincràsies verges, amb consemblants incapaços de sentir plaer i mastegar anhels. Hi ha trossos d’aquest món, finalment, que no tenen més ambicions que la serenor; i així no hi ha ningú que s’enamori com tampoc ningú que pensi en muntar un negoci.

Aquí, sí.

Isidre Also Torrents
Secretari general de la FEGP
@isidrealso

El Gran Penedès com a frontissa integradora

dilluns, 14 de novembre del 2016

granpdesEl Penedès té personalitat històrica i tradicionalment compta amb una unitat econòmica i social. És un territori que basa la seva riquesa en el turisme de mar i d’interior, amb esplèndides vinyes que produeixen excel·lents vins i caves i que disposa de nuclis industrials importants.

Tradicionalment molts sectors de l’àmbit econòmic han entès el seu mercat natural tenint presència efectiva en els principals municipis d’arreu del territori. Si aquest flux econòmic no ha estat major ha estat perquè les infraestructures que donen capil·laritat al territori no han estat a l’alçada; sempre ha primat la connexió Nord-Sud vers les necessitats de mobilitat interna dels municipis que conformen el Penedès.

El Penedès és indubtablement terra de pas, però, malgrat les deficiències històriques en infraestructures de comunicació locals, també és un important eix de comunicació del mar cap a l’interior. Si sumem tots dos eixos observem que el Penedès esdevé un nus clau de comunicació per a Catalunya; converteixen el Penedès en una frontissa integradora amb identitat pròpia que cus el país entre els dos grans mercats de Tarragona i Barcelona, per una banda, i la costa amb la Catalunya central, per l’altra.

Algú podria pensar que és absurd parlar de potenciar els mercats locals al segle XXI, regits com estem per un mercat altament globalitzat, on els avenços en les telecomunicacions ens permeten fer una transacció a qualsevol lloc del món sense moure’ns de casa, però és justament tot el contrari.

Existeixen dues grans teories que tracten d’explicar, des d’una perspectiva econòmica, com influeix i quins efectes té sobre l’entorn local viure en un context global. La primera fa referència a la desvalorització del territori en el context global. La segona, per contra, considera que el procés de globalització origina una revalorització del territori, incrementant la importància dels llocs i les localitats, en tant que conformen l’entramat bàsic que fa possible la competitivitat en establir les condicions per dur a terme la innovació i la aplicació de l’alta tecnologia.

El Gran Penedès esdevé un exemple clar d’aquesta manera d’entendre la globalització, en tant i en quan la relació global-local es manifesta en la mesura que la revalorització del territori implica la revisió i anàlisi detallada de les condicions que es poden trobar per a tal efecte, sent el territori peça fonamental en l’èxit o fracàs de les iniciatives empresarials globals; allò que molts experts defineixen amb el terme glocal.

En el cas del Gran Penedès, gestionar millor els serveis i recursos públics, les infraestructures, els recursos agrícoles i marítims amb els què compta, el turisme, el sector serveis i la indústria, de ben segur aportaran equilibri al territori però també un model de creixement sostenible que ha de ser beneficiós per al Penedès al mateix temps que, aquest benefici, contribueixi al desenvolupament dels altres territoris i del país en general.

Un model local de visió global.

Martí Sistané
President de l’ADEPG

La comarca de les eternes possibilitats

dissabte, 25 de juliol del 2015

baixpenedesPermetin-me que comenci amb aquest títol tan suggeridor, que beu alhora de la ironia i la reflexió. Malgrat tot, no els vull dir que la frase no sigui certa, sinó al contrari. Quan observem amb lupa el Baix Penedès i estudiem la seva idiosincràsia tan particular, de seguida ens adonem de la magnitud dels seus recursos; és a dir, de les seves possibilitats. Però també val a dir que no anem més enllà d’un mer resum de fortaleses enumerades, i d’aquí no passem.

És sabut i contrastat que el Baix Penedès gaudeix d’una posició geoestratègica envejable; a més, té un paisatge ampli i diversificat, envoltada d’infraestructures, amb un gruix d’activitats identificades com a motors econòmics molt interessants. Això no ens ho discuteix ningú.

Doncs bé, a pesar de tantes possibilitats, no hi ha manera de traduir-les en polítiques que realment potenciïn i ajudin a projectar d’una vegada per totes aquest territori. Estar al bell mig de dos pols econòmics tan importants, com és el Tarragonès i una àrea d’influència barcelonina molt potent, ens fa gairebé invisible als ulls dels possibles activadors del territori.

Amb tota modèstia, penso que per revertir la situació, abans que res, ens convindria centrar-nos en posar en valor el que som i decidir el que volem ser.

La comarca necessita un nou marc d’actuació, un pla estratègic adaptat al moment disruptiu que vivim. Tanmateix, un pla amb visió de futur, aprovat i consensuat per tots els agents que viuen, coneixen i participen de la comarca. Desenvolupat d’altra banda a través dels organismes i associacions corresponents. Per tant, caldrà una col·laboració i un compromís públic-privat més estret i fluït entre totes les fonts que hi participin. La cooperació, doncs, s’imposa.

L’empresa ja fa temps que té identificat aquest compromís col·laboratiu, dins i fora del seu entorn. No dubto que altres sectors socials també treballen cercant sinergies cooperatives. Aleshores, seria lloable per part de l’administració que cerqués, també, les complicitats necessàries per endegar noves polítiques territorials, tenint en compte que, des de l’empresa i els seus organismes, estem impacients per aportar tot el coneixement que faci falta. Trencar tòpics i generar activitat econòmica, en definitiva, és el que tots necessitem.

Glòria Planas
@glanasa
Cònsol de l’ADEPG al Vendrell