Posts Tagged ‘llocs de treball’

Núvols demogràfics

dilluns, 2 de febrer del 2015

img_2076z1Les boles de vidre que permeten endevinar el futur no existeixen i el que més s’hi acosta són les matemàtiques. Hi ha boles de vidre matemàtic que permeten endevinar amb molta precisió el que passarà amb fenomens regits per lleis precises, com els moviments dels planetes, i llavors parlem de càlcul. N’hi ha que serveixen per endevinar fenomens complexos, com la meteorologia, i llavors parlem de prediccions o previsions, i n’hi ha que extrapolen el passat i el present sobre el futur, amb les correccions necessàries, confiant que no sorgiran fenomens imprevistos que ho capgirin tot, i llavors parlem de projeccions. La demografia és una d’aquestes darreres i recentment l’Idescat -Institut d’Estadística de Catalunya”- ha publicat els “Resultats de la projecció de la població en l’horitzó 2026” que és, al meu entendre, l’amenaça més gran que ha caigut sobre Vilanova des del gener del 1939, “Crisi” inclosa.

Just fa uns dies acaba de sortir publicat el Padró oficial municipal 2014. En el cas de Vilanova, que és el que m’he mirat, continua la pèrdua de població iniciada el 2011. Aquesta pèrdua de població –300 habitants cada any– probablement sigui conjuntural i causada pel retorn als seus països dels immigrants que han perdut la feina. El Padró especifica amb valors precisos el que és apreciable al carrer: als bars els cambrers ja
tornen a ser “del país”.

Probablement, doncs, l’estabilització de la taxa d’atur tancarà l’aixeta d’aquest reflux migratori i el padró s’estabilitzarà. Aquest, però, no és l’únic fenomen demogràfic important que s’està produint i aquí faig entrar en joc la projecció de població de l’Idescat. A partir del 2016 el creixement natural de la població serà negatiu. El creixement natural és la resta aritmètica entre els naixements i les defuncions sense tenir en compte els fluxos migratoris. Els baixos índexs de natalitat dels anys 80 i 90 fan que actualment el nombre de dones en edat fèrtil sigui baix, afegim-hi que les dones immigrants han igualat en pocs anys la seva fecunditat a la de les dones catalanes i afegim-hi que l’augment de l’esperança de vida ha fet augmentar el
percentatge de gent gran. Total que a partir de “ja” iniciem un procés crònic de pèrdua de població que s’allargarà amb tota seguretat durant dècades. Un dels fets noticiables d’aquest padró 2014 és que a Vilanova, per primera vegada en molts, molts i molts anys, el nombre d’habitants en la franja 0-16 anys ha disminuït.

Reptes econòmics: tots. Els més immediats: tots, també. És urgent aconseguir que vinguin immigrants que estabilitzin la població i per tant el consum i atenuïn l’envelliment. L’envelliment no hi ha Déu que l’aturi ni a Vilanova ni a Catalunya ni a Europa, però es pot atenuar fins que la generació del baby-boom dels 60 hagi traspassat. Calen doncs, amb una certa urgència, llocs de treball atractors d’immigració, i ja sé que això no és gens fàcil en un escenari com l’actual però els immigrants o vénen de forma planificada o vindran d’urgència a canviar-nos els bolquers i, de passada, generar prou recaptació per a pagar-nos les pensions.

També caldrà adaptar ofertes. Més sonotones i menys videojocs, més geriàtrics i menys escoles, menys habitatges a les quimbambes i més habitatges a prop del centre, on sigui més fàcil proveir serveis. El repte més gran però no serà d’ofertes i demandes sinó de mentalitat: cal acceptar que el que diu l’Idescat probablement sigui cert i, creguin-me, no és fàcil, no havia passat mai.

Conrad Rovira
@ConradRovira
Enginyer Industrial

Sense fibra òptica no es pot industrialitzar el país

dilluns, 29 de setembre del 2014

fibra-optica-arica-tacna_172616Els governs estan envolant una croada amb la consigna de vitalitzar el sector industrial. Des de les instàncies europees fins a la politiqueria del barri sembla que tothom s’hagi posat d’acord i s’ensuma una fal·lera més que emergent per recuperar el terreny perdut.

És ara quan es reconeixen els errors d’una economia basada en l’abstracció. És ara quan els manaies de la cosa pública malden per la recuperació de l’activitat transformadora. Potser és que se n’han adonat que la Indústria és la corretja de transmissió de l’economia i que actua com a trampolí d’oportunitats per als sectors de Serveis.

El millor que li pot passar al comerç, a l’hostaleria, a l’activitat cultural, a l’àmbit de la salut, a les propostes d’esport i lleure, i també el millor que li pot passar a la construcció, és que la Indústria entri en erupció, que sigui generadora d’iniciatives empresarials, torrentera de llocs de treball, imant d’inversions, receptora de talent, estímul per a la innovació constant i consumidora de tecnologia. Cap altre sector econòmic té la capacitat tractora i dinamitzadora que té la indústria.

No podem passar per alt, però, que l’activitat industrial demana la conjugació de determinats recursos o palanques de projecció. La llista d’aquests condicionants és molt llarga i està encapçalada per les infraestructures de telecomunicacions. Avui dia, en el dau de la competitivitat, la connectivitat és l’as. Aquest és el principal handicap amb què es troba la croada, perquè un dels grans dèficits del país és la connectivitat.

Bona part dels nostres polígons industrials no disposen de cablejat de fibra òptica. Les empreses radicades en aquests nuclis veuen escapçada la seva capacitat de competir. Tret del melic metropolità de Barcelona i alguna altra zona privilegiada del país, el territori de Catalunya i sobretot les perifèries no disposen de connexió per banda ampla amb prestacions suficients. Així no es pot ser competitiu. Així no es pot industrialitzar el país. Així, perdrem la poca indústria que encara ens queda.

Isidre Also
Associació d’Empresaris del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès, ADEG
@isidrealso

A qui beneficia un “outlet” a Viladecans?

dimecres, 24 de abril del 2013

El departament de Territori de la Generalitat de Catalunya ha venut uns terrenys que originàriament estaven destinats a un parc empresarial aeronàutic, a una empresa que hi construirà un centre comercial de botigues “Outlet”.

Per a protegir l’operació de les crítiques, s’ha posat per endavant la creació de 1.000 llocs de treball. La informació, procedent de la promotora (podeu llegir la informació aquí), ha sigut ràpidament adoptada per l’administració, i amplificada pels mitjans de comunicació. És la miopia de qui no veu que els llocs de treball es transvasaran des de les botigues que es veuran abocades a tancar per la pèrdua de clientela.

Posar per endavant la creació de llocs de treball és una estratègia comunicativa que pretén guanyar adhesions per a un projecte que no beneficia el territori. Es tracta d’un projecte marcià, que aterra en uns terrenys de propietat fins ara pública, i que suposa un impacte negatiu tant pel teixit comercial de les comarques al sud de Barcelona, com per a la mobilitat viària.

El model comercial català, defensat entre d’altres pel mateix conseller Puig l’endemà que el conseller Vila es vantés de l’operació urbanística, no és el de centres comercials allunyats del nucli i que despoblen d’activitat econòmica el centre de la ciutat. Hi ha interessos urbanístics i de grans corporacions que ho persegueixen, però no és de l’interès general. Què preferim? Centres urbans amb botigues obertes, o desplaçar-nos en cotxe a complexos d’extraradi dissenyats i administrats des de la llunyania, i al servei d’interessos poc arrelats al nostre territori?

No es tracta només de posar-nos de part del petit comerç, perquè també els centres comercials de les ciutats són cada vegada més un parc de franquícies. Es tracta de posar-nos de part del nostre propi model comercial, urbà i d’estil de vida, allunyat del concepte americà (o francès) de parcs comercials despersonalitzats, insostenibles i gestionats per individus amb ben poc interès per l’entorn on s’implanten. I prevenir-nos de la desertització del centre de la ciutats.

I així, mentre molts fem pinya amb el govern de Catalunya per a insuflar vida comercial als centres de les nostres viles, nosaltres mateixos ens fem trampes promovent des de la mateixa administració una operació urbanística on l’Incasòl ha fet caixa i l’ajuntament de Viladecans en traurà un rèdit a curt termini (després d’invertir 32 milions en la urbanització). I on hi havia d’anar un parc aeronàutic per atraure inversions en sectors productius d’alt valor afegit, i ara hi haurà botigues on comprar a preu rebaixat col·leccions de temporades anteriors.

No fa pas massa, el conseller Santi Vila era alcalde de Figueres (per cert, una capital comercial digna de visitar), i defensava el teixit comercial de la ciutat. En aquest àudio del juliol passat (http://www.catradio.cat/audio/650748/Horaris-comercials-i-municipis-turistics, cap al minut 12) podreu sentir-lo manifestant la importància del consens, i que “els botiguers són la pedra angular per ser vistos com un territori d’excel·lència”.

Sembla que posposem l’excel·lència, mentre cedim a interessos que no són els nostres.

David Andreu, membre de la Junta de l’ADEG