Posts Tagged ‘màrqueting’

Ja tenim tot el peix venut?

dilluns, 12 de gener del 2015

peixAquests dies de vacances de Nadal he tingut l’oportunitat de poder fer una cosa que la meva jornada laboral no em permet habitualment, la d’anar a passejar pel port de Vilanova havent dinat. Aquesta és una pràctica que vaig sovintejar a la meva època d’estudiant. La meva afició a la malacologia em duia dia sí, dia també, a tombar per les platges i a fer la ruta per algunes barques de pescadors que em guardaven cargols i petxines trobats durant la pesquera. Allò era un plaer pels sentits. Les obligacions professionals i la maleïda tanca del port van convertir aquelles visites normals en possibilitats molt ocasionals. L’arribada de quillats i rastrillos encara amb la coberta escampada de peix, la classificació de les captures, l’amuntegament de caixes de peixos i crustacis, el traginar amunt i avall de mariners, badocs i pessigants és un espectacle extraordinari. Un espectacle que, pensava jo, també podria generar grans oportunitats. El nostre port és un exemple de precocitat en generació de projectes de tots colors i alumne avantatjat en l’immobilisme més absolut. Ens costa de concretar i de consolidar experiències. En tenim un sac: les extingides línies regulars amb les Balears, les muntanyes russes -pels alts i baixos de l’activitat, no per les muntanyes de sal- del port comercial; l’accessibilitat al port pesquer, els creuers que es resisteixen, el Grand Marina, que ara hi és i demà veurem, la barca Mercè que fa anys que va a la deriva, la inconcreció de l’espai central de les antigues drassanes, el LAB perdut per allà enmig, un Passiu-ho-bé que va ser consegüent amb el seu nom; o un Museu del Mar que fa anys que navega a la recerca de bon port, en són uns pocs exemples. Tot ens costa molt.

Els perquès caldria buscar-los en el més profund de la nostra personalitat i idiosincràsia de vilanovins cagadubtes. D’un particular adene on davant qualsevol iniciativa ens interessa més el qui i el com que qualsevol altra cosa. I així anem fent … o, millor, així no fem res! Però hi ha una cosa més gratificant que no fer res, es tracta de no deixar que l’altre ho faci. El nostre port, com ja s’ha dit per activa i per passiva, té un magnífic potencial, però sembla que no ens ho acabem de creure. He vist autocars desembarcar turistes al port de Palamós per veure el mateix que abans us explicava, l’arribada de les barques. Després compraven peix al mercat de venda directa que tenen al mateix port. Això devia anar acompanyat d’un dinar previ i del posterior shopping a la zona comercial. A la mateixa ciutat van convertir una nau d’obra sense solta ni volta en el Museu de la Pesca, amb un contingut de mínims i que no arriba a la sola de la sabata del patrimoni recollit pel nostre Museu del Mar o el de curiositats marineres del Francisco Roig i la seva Carpa Juanita. I rient rient, la gamba de Palamós s’ha imposat a l’imaginari del país, a mercats, restaurants, novel·les i pel·lícules. I potser no els van caldre gaires campanyes publicitàries. I això que diuen que per allà estan tocats per la tramuntana! Us volia explicar això perquè, com l’exemple del Port, a Vilanova en trobaríem d’altres. Si l’encant turístic és de Sitges, el Xató de Vilafranca– com deia un conegut setmanari–, les gambes de Palamós i, fins i tot, algú va triar Torelló com el millor Carnaval. Què ens queda a nosaltres? A Vilanova tenim bona pesquera, però sempre ens ha costat de vendre el peix. I de vegades… penso que ens fa mandra de fer-ho. En comptes de parlar-ne tant potser ens caldrien bons tècnics de màrqueting i promoció sense gaire prejudicis ni complexos. O potser ens convindrien algunes lectures col·lectives d’aprenentatge i motivació, que ara estan molt de moda. Us suggereixo un parell de títols: Treure’s la son de les orelles: Guia bàsica per a Dummies, i el text Manual d’autoajuda per a espavilats. Que tingueu un Bon Any!

Albert Tubau

Vilanova no tindrà nous hotels mentre no aprengui de Sitges

dilluns, 25 de agost del 2014

img_entrada

L’actitud dels vilanovins envers el turisme em recorda a la d’un nen petit quan se li apropa un gosset bufó. Primer, el nen ple de curiositat s’aproxima a poc a poc a l’animal, per tocar-lo ni que sigui un instant. Quan ja està quasi a punt de fer-ho, però, el nen s’espanta i retrocedeix cap a la mama. I tornem a començar. El problema és que portem més de 30 anys així a Vilanova i la Geltrú.

Sense dubte, el paper econòmic que ha de jugar el turisme a Vilanova i la Geltrú és un debat cíclic. I més ara a l’estiu, quan pels nostres carrers escoltem gent que parla altres llengües i a la platja es veuen cotxes amb matrícules de França, Itàlia, Holanda, Regne Unit…

I darrerament, quan té lloc algun debat sobre l’economia a la ciutat, sempre hi ha algú que pregunta en veu alta: “Algú em podria explicar per què no es fan més hotels a Vilanova i la Geltrú?”.

Sembla estrany, oi? Tan a prop que estem de l’aeroport de Barcelona i amb la nostra façana marítima, el port, els museus, el Carnaval, la Rambla, el clima benigne que tenim… I quines platges, ja les voldrien a Sitges! Ai las! Acabo de pronunciar la paraula tabú a Vilanova i la Geltrú. La tornaré a dir: Sitges. És clar que no podem comparar la formidable marca i potència turística que és Sitges amb Vilanova i la Geltrú. Cal recordar que, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’any passat Vilanova i la Geltrú només disposava de 380 llits, distribuïts en hostals i pensions (141 places); hotels de dues estrelles (106 places) i hotels de tres estrelles (133). Fa deu anys, teníem 367 places… És a dir: un increment del 3,5% en una dècada. En qualsevol cas, cal afegir-hi 5.000 places de càmping. A la veïna Sitges tenen avui dia 4.761 places entre hotels i pensions. Allà, l’increment de llits ha estat del 20% en els darrers deu anys. Per què a Vilanova el nombre de places hoteleres només ha crescut un 3,5% en una dècada, mentre que a Sitges l’increment ha estat del 20%?

El problema és que Vilanova i la Geltrú no és una marca turística reconeguda pel gran públic i per tant no apareixem a les coordenades dels grups hotelers que busquen nous llocs on invertir. Ho expressaré d’una altra manera: no som una destinació de 365 dies, sinó un lloc d’estiueig. És a dir: tenim una elevada estacionalitat turística que dificulta la captació d’inversions hoteleres. De fet, els pocs hotels que tenim a la ciutat pateixen molt a la tardor i l’hivern per la baixa ocupació.

A Sitges, en canvi, s’han especialitzat en una sèrie de segments que asseguren un moviment de turistes durant bona part de l’any: turisme de congressos a la tardor, hivern i primavera; turisme de sol i platja a l’estiu; turisme gai; turisme cultural i d’esdeveniments o festivals…

Vilanova i la Geltrú no pot pas copiar el model turístic de Sitges, atès que comptem amb recursos diferents. Però sí podem aprendre dels sitgetans la seva actitud decidida i professional envers el turisme, la seva filosofia de cooperació públic-privada per promocionar la vila, com gestionen la destinació en aspectes de mobilitat, neteja, planificació urbanística, màrqueting…

Una actitud vacil·lant

L’estiu de 2013, el Diari de Vilanova es feia ressó del “col·lapse al Passeig Marítim” i dels retrets entre govern i oposició pel caos al sector marítim. I un lector deia: “Doncs que no vinguin a la platja de Vilanova. Poden anar a Sitges i Calafell. L’encant de Vilanova precisament està en això, que no hi hagin hotels ni discoteques. Si potenciem el turisme després no ens queixem si això sembla Salou o Lloret…”.
És evident que una ciutat com Vilanova i la Geltrú no té la capacitat ni la voluntat per esdevenir un nucli turístic tipus Salou (33.000 places hoteleres) o Lloret de Mar (30.000 llits).

En qualsevol cas, sí que caldria tenir una economia local una mica més diversificada a través d’un turisme de qualitat. Recordem que Vilanova té en aquests moments una taxa d’atur del 19%, mentre que a Sitges és del 10%.

A l’estiu de 2014 els col·lapses s’han tornat a repetir al Passeig Marítim. Ni tan sols hi ha consens polític per obrir un camí de sortida a través de l’Ortoll, que podria ser simplement un carril de direcció única obert només durant l’estiu.

Aquesta incapacitat per executar una obra tan senzilla reflecteix aquella por al turisme tan típica dels vilanovins que comentàvem al principi. Com voleu que vinguin inversors hotelers amb aquesta actitud nostra tan vacil·lant, si ni tan sols ens posem d’acord per obrir un caminet?

En síntesi, primer de tot caldrà crear demanda turística per atreure inversions hoteleres. Així doncs, si volem generar nova activitat econòmica posant en valor el nostre patrimoni cultural, de festes, la mar, el port, la gastronomia, els comerços, etc., i que la visita a la ciutat sigui una experiència agradable, els vilanovins haurem d’aprendre a gestionar el turisme… I els sitgetans poden ser uns grans mestres.

Xavier Canalis
@XavierCanalis

TENDÈNCIES, una mirada atenta.

dimecres, 22 de gener del 2014

Lluny queda aquell temps en què davant d’una idea nova, podíem sospesar-la, analitzar-la, quantificar-la, posar-la al mercat i esperar a què donés els seus fruits. El vell esquema tant estudiat en màrqueting sobre el cicle de vida d’un producte està en entredit.

Les noves metodologies de gestió qüestionen alguns dels pilars sobre els quals s’havien assentat les maneres d’administrar les empreses. No és pas que no funcionessin, és sobretot una qüestió de temps.

Els temps s’han escurçat i el mercat demana més agilitat. Comprendre l’entorn, observar, sintetitzar, idear, fer-ne prototip, testejar, implementar, innovar, són algunes de les paraules del moment.

El llenguatge construeix el nostre pensament i de tant sentir aquestes paraules acabem adoptant-les com a pròpies i canviant, mica en mica la nostra manera de pensar pel que fa a la gestió dels projectes.

Ja es veu que aquesta agilitat només és possible si la nostra mirada és atenta, és viva, és audaç i es fixa en tot allò que passa al voltant i afecta al projecte que tenim entre mans.

Una manera d’obrir els ulls per aprendre i entendre aquests canvis tant constants i ràpids és llegir algunes pàgines que fan justament la feina de mirar el món en la seva globalitat i traduir, sota el nom de tendències, aquells aspectes socials, econòmics, de comportament, de consum, de novetats, de curiositats, també de rareses, que configuren el que en diem la societat i les seves maneres de fer.

Un exemple és www.infonomia.com una pàgina creada per Alfons Cornella que aporta una gran quantitat d’idees noves, curioses, suggerents i que poden tenir un efecte d’estímul quan les llegim. Bé sabem que la generació d’una idea pel nostre propi projecte, neix de l’associació entre coses que ja sabem i inputs nous que rebem.

També és molt recomanable visitar www.trendwatching.com que descriu en rabiosa actualitat la tendència dels consumidors. No fa ni un mes que hem encetat el nou any, i ja han publicat les 7 tendències per aquest 2014. Estiguem en el sector que estiguem convé saber per exemple que, segons dades extretes d’aquesta plataforma el 57% dels consumidors estan disposats a compartir informació personal addicional, com ara la seva ubicació, a els seus noms, o informació sobre els membres de la seva família o amics a Facebook a canvi de beneficis econòmics o un millor servei, o que en aquest 2014 Xina es convertirà en l’epicentre de la innovació dels consumidors “verds”….

No es tracta de viure angoixats pels canvis constants i trepidants que succeeixen al nostre voltant. Si que convé en canvi descobrir nous reptes, idees originals, informacions interessants, que facin de la nostra, una organització que, com els joncs, sigui capaç d’estar ben arrelada però mostri flexibilitat i capacitat d’adaptació als nous vents que bufen.

Maria Batet
@mariabatetr