Posts Tagged ‘ocupació’

La guardiola

dilluns, 8 de gener del 2018

guardiolaAquest dies hem sentit a parlar amb més freqüència de la “guardiola de les pensions”. Així és com, de manera col·loquial, s’anomena el Fons de Reserva de la Seguretat Social. Es tracta d’un fons sobirà d’inversió creat pel Govern d’Espanya l’any 2000 a fi de garantir el sistema públic de la Seguretat Social.

Els catalans hem aportat a la guardiola de les pensions un 29% del total del fons de reserva acumulat fins el 2011 (més de 20.000 milions d’euros), quan Catalunya representa el 16% de la població de tot l’estat espanyol.

Val a dir que la Seguretat Social, malgrat que l’ocupació està en el seu nivell més alt dels últims set anys i l’economia creix a bon ritme, acumula dèficit des de l’any 2011, donat que les cotitzacions socials no cobreixen les despeses. Les causes principals es troben en la precarietat de l’ocupació, els sous baixos (si són baixos també ho són les cotitzacions) i les bonificacions de les cotitzacions socials, que han reduït dràsticament els ingressos de la Seguretat Social, trobant-nos que recapta menys en aquests anys en què es crea ocupació que en els què se’n destruïa.

Quan jo era petit a casa teníem el costum de fer guardiola durant tot l’any. Quan arribava la nit de Reis deixaven, juntament amb les sabates, la guardiola amb els estalvis. Pel matí, entre els pertinents regals, s’escampaven els trossos de la guardiola trencada amb una de nova per tornar a omplir i, en el lloc on hi havien estat les monedes estalviades, hi havia un grapat de llaminadures.

Veient que no es prenen mesures eficients per solucionar els problemes del nostre sistema de pensions, com són el de sostenibilitat financera i la reducció de la pensió mitjana durant les pròximes dècades -segons els experts, podria arribar al 30-35%- aquest any he demanat als reis d’orient que, quan em toqui cobrar la pensió, el govern de torn no em pagui amb un grapat de caramels.
Martí Sistané
President FEGP

La dual, tal qual

diumenge, 4 de desembre del 2016

dualNo es pot dir que la implantació de la modalitat dual hagi estat un fracàs. Encara és aviat per treure una conclusió admonitòria. Quan es va posar en marxa no sé si es va córrer massa. A vegades penso que es va improvisar excessivament o bé que no es van ponderar encertadament alguns dels factors que havien de ser coadjuvants, com ara el paper de les companyies.

No es podia esperar més per part de les empreses. Ja havíem advertit que la conjuntura era poc tempestiva i que l’envol de la dual hagués hagut d’esperar una època més procliu; no pas uns moments en què no poques empreses es trobaven en processos d’expedients de regulació d’ocupació. A més, al principi els requeriments administratius i contractuals eren poc estimulants; s’exigien massa compromisos.

Tampoc no es podia esperar més per part dels centres de formació. Uns i altres han fet mans i mànigues per no quedar retratats i pujar al carretó de la dual. Vaig escoltar els neguits de directors d’institut i de responsables de pràctiques. Semblava que la dual estava caient com una càrrega, amb un excés d’imperatius i amb una peremptorietat poc justificada.

Pel que fa als alumnes, res a dir, suposo. Ells hauran rebut la informació adient i hauran descobert les oportunitats que els aporta la modalitat dual. Ells haurien de ser els principals beneficiaris de l’empelt, que per a això s’ha fet.

Fins ara s’ha cobert la primera etapa. S’ha fet el camí més fàcil. Les empreses que han aprofitat el nou model han estat sobretot les més grans, particularment les de matriu alemanya, coneixedores d’aquesta modalitat. En endavant, el gran repte de la formació professional dual és la seva consolidació a partir de les petites i mitjanes empreses, que són les úniques que poden garantir la continuïtat del sistema. Molt haurà de treballar la direcció general per acoblar els procediments i el rang d’exigències a les possibilitats de les pimes, que no tenen res a veure amb les de les empreses majúscules.

Isidre Also
Secretari general de l’ADEPG
@isidrealso

L’esglaó de la temporalitat

dijous, 20 de octubre del 2016

escaloEl darrer Informe ADEPG de Conjuntura Econòmica ens porta bones notícies. Les tres comarques granpenedesenques estan millorant els seus resultats en termes de creixement del teixit empresarial i, encara més, en creació d’ocupació. L’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf -totes tres- es troben entre les demarcacions capdavanteres de Catalunya pel que fa al dinamisme de les seves economies.

Els sectors de la Construcció, l’Hostaleria i la Indústria són els tres puntals del nostre creixement. Són els causants d’un increment de l’ocupació a prop del 5% i d’un augment dels centres de cotització de l’ordre del 3%, en la comparativa interanual. El volum de contractació ha crescut en un 12’5% i la taxa d’atur s’ha reduït al voltant del 13%.

Diguem-ho tot. La nota negativa cal posar-la en la temporalitat dels contractes, atesa l’estacionalitat predominant en la nostra geografia econòmica. El 90’5% dels contractes de treball són temporals, gairebé tres punts per sobre de la mitjana catalana.

Sempre he argumentat que la recuperació del mercat de treball a les nostres comarques havia de passar indefectiblement pel replà de la temporalitat. Atès el nostre mosaic d’activitats difícilment podríem presumir d’un major reprise. Que ningú s’imagini un revifament de l’ocupabilitat alhora que un repunt accentuat dels contractes indefinits o de llarga durada. Això ja vindrà, és clar que sí, però serà en dos o tres replans més amunt. Ara no pot ser, encara.

Isidre Also
Secretari general
@isidrealso