Posts Tagged ‘ocupació’

La dual, tal qual

diumenge, 4 de desembre del 2016

dualNo es pot dir que la implantació de la modalitat dual hagi estat un fracàs. Encara és aviat per treure una conclusió admonitòria. Quan es va posar en marxa no sé si es va córrer massa. A vegades penso que es va improvisar excessivament o bé que no es van ponderar encertadament alguns dels factors que havien de ser coadjuvants, com ara el paper de les companyies.

No es podia esperar més per part de les empreses. Ja havíem advertit que la conjuntura era poc tempestiva i que l’envol de la dual hagués hagut d’esperar una època més procliu; no pas uns moments en què no poques empreses es trobaven en processos d’expedients de regulació d’ocupació. A més, al principi els requeriments administratius i contractuals eren poc estimulants; s’exigien massa compromisos.

Tampoc no es podia esperar més per part dels centres de formació. Uns i altres han fet mans i mànigues per no quedar retratats i pujar al carretó de la dual. Vaig escoltar els neguits de directors d’institut i de responsables de pràctiques. Semblava que la dual estava caient com una càrrega, amb un excés d’imperatius i amb una peremptorietat poc justificada.

Pel que fa als alumnes, res a dir, suposo. Ells hauran rebut la informació adient i hauran descobert les oportunitats que els aporta la modalitat dual. Ells haurien de ser els principals beneficiaris de l’empelt, que per a això s’ha fet.

Fins ara s’ha cobert la primera etapa. S’ha fet el camí més fàcil. Les empreses que han aprofitat el nou model han estat sobretot les més grans, particularment les de matriu alemanya, coneixedores d’aquesta modalitat. En endavant, el gran repte de la formació professional dual és la seva consolidació a partir de les petites i mitjanes empreses, que són les úniques que poden garantir la continuïtat del sistema. Molt haurà de treballar la direcció general per acoblar els procediments i el rang d’exigències a les possibilitats de les pimes, que no tenen res a veure amb les de les empreses majúscules.

Isidre Also
Secretari general de l’ADEPG
@isidrealso

L’esglaó de la temporalitat

dijous, 20 de octubre del 2016

escaloEl darrer Informe ADEPG de Conjuntura Econòmica ens porta bones notícies. Les tres comarques granpenedesenques estan millorant els seus resultats en termes de creixement del teixit empresarial i, encara més, en creació d’ocupació. L’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf -totes tres- es troben entre les demarcacions capdavanteres de Catalunya pel que fa al dinamisme de les seves economies.

Els sectors de la Construcció, l’Hostaleria i la Indústria són els tres puntals del nostre creixement. Són els causants d’un increment de l’ocupació a prop del 5% i d’un augment dels centres de cotització de l’ordre del 3%, en la comparativa interanual. El volum de contractació ha crescut en un 12’5% i la taxa d’atur s’ha reduït al voltant del 13%.

Diguem-ho tot. La nota negativa cal posar-la en la temporalitat dels contractes, atesa l’estacionalitat predominant en la nostra geografia econòmica. El 90’5% dels contractes de treball són temporals, gairebé tres punts per sobre de la mitjana catalana.

Sempre he argumentat que la recuperació del mercat de treball a les nostres comarques havia de passar indefectiblement pel replà de la temporalitat. Atès el nostre mosaic d’activitats difícilment podríem presumir d’un major reprise. Que ningú s’imagini un revifament de l’ocupabilitat alhora que un repunt accentuat dels contractes indefinits o de llarga durada. Això ja vindrà, és clar que sí, però serà en dos o tres replans més amunt. Ara no pot ser, encara.

Isidre Also
Secretari general
@isidrealso

L’esperpent del marc laboral

dilluns, 19 de octubre del 2015

EspejoLa nova entrega del Baròmetre de l’Empresa Familiar ens porta bones notícies. El 54% dels negocis de nissaga han augmentat la seva plantilla en el decurs del darrer any; com també, el 70% han incrementat la seva facturació. Les dades es refereixen al conjunt de l’estat espanyol. El mateix estudi destaca que la incertesa derivada de la conjuntura política i els calendaris electorals és una de les causes que més preocupen els empresaris. Així i tot, s’apunta una tendència a l’optimisme i sembla que tothom fa veure que les coses van millor.

És una paradoxa que, a peu de carrer, la percepció del clima empresarial sigui tèbia, amb un minso hàlit de confiança, i que gairebé no es tradueixi en un major nombre de contractes de treball. Com també és un disbarat que la suposada recuperació econòmica tingui el seu punt d’ebullició en un 88% de contractació temporal, en el cas de Catalunya.

La normativa laboral no estimula la contractació en ferm; és més, sembla penalitzar-la. Em trobo amb empresaris que diuen que sí, que sembla que la cosa va millor, i que els aniria bé ampliar la plantilla per fer front a l’increment d’activitat. Però no ho fan. Les condicions no ho afavoreixen. Vet aquí perquè la recuperació econòmica no ens ve de la mà d’una millora en l’estadística de la contractació laboral.

No pot ser que el marc laboral sigui un mirall deformat, com els de l’esperpent literari, i que no s’avingui a la realitat. Ara és un bon moment per estimular la creació de llocs de treball i per animar la contractació. Encara que moderat, l’optimisme ha de trobar resposta en forma d’incentius i majors facilitats.

Sobretot les pimes haurien de ser objecte d’un programa que animés la contractació; tant o més, les micropimes. Aquestes organitzacions més modestes són les que, en proporció, més s’han hagut d’aprimar durant el sexenni i ara esdevenen espais fèrtils per a la nova ocupació.

Encara més, si el 19% dels llocs de treball que es registren a Catalunya corresponen a treballadors autònoms, no seria cap pecat incentivar sobre manera la creació d’un primer lloc de treball. Seria una bona manera de començar a créixer.

Una altra evidència és l’afectació de l’estacionalitat en determinat sectors d’activitat, com ara el comerç i el turisme. Cal sospesar la possibilitat de premiar una contractació temporal d’una durada superior a la mitjana registrada fins ara, com ara de 150 dies sense interrupció. Aquesta mesura afavoriria una certa estabilitat a un perfil de treballadors que tenen dificultats de combinar els cicles temporers amb altres feines de major  requeriment curricular.

Isidre Also
Secretari general de l’ADEPG
@isidrealso
adepg@adepg.cat