Posts Tagged ‘optimisme’

La (in) visibilitat de les dones

dilluns, 3 de abril del 2017

invisibleLa invisibilitat ve definida com la qualitat d’un cos físic de no ser vist en condicions de llum normals per a un observador, però voldria fer referència a un altre tipus d’invisibilitat que es troba ben arrelada i còmoda a la nostra societat: la invisibilitat de la dona treballadora en ple segle XXI.

Quan arriba el 8 de març, el Dia Internacional de la Dona, celebrem la commemoració de la seva lluita per obtenir el reconeixement dels seus drets, i és precisament amb l’excusa d’aquesta data que la dona serveix d’aparador en tots els mitjans de comunicació: a la televisió, en premsa escrita, a les emissores de ràdio… S’organitzen xerrades, diferents actes, manifestacions, exposicions i una sèrie infinita d’esdeveniments per fer palès que volem ser una societat equitativa i integradora i que estem per la causa de la paritat. Però, tot just quan acaben de passar unes setmanes del dia gloriós, ens passa com a un suflé, que tot plegat ha anat de baixada i tot queda desinflat.

Sort n’hi ha de col·lectius i entitats que estan per la feina i continuen treballant per desencallar la situació i miren amb optimisme un futur ple d’oportunitats.

Fa pocs dies hem tingut els resultats d’un estudi realitzat per l’ODEE (Observatori Dona Economia i empresa) on s’han obtingut els resultats dels indicadors d’Igualtat de gènere de Catalunya 2015, i ens vénen a dir que hem avançat molt poc.

Aquest estudi, amb dades des de l’any 2005 fins al 2015, ha tingut en compte 22 indicadors, dividits en quatre grans blocs: Formació; Mercat de treball; Condicions de vida i Empoderament.

L’ estudi és força extens però, per resumir, arribem a una sèrie de conclusions algunes de les quals ja s’han anat repetint al llarg d’aquests darrers anys, com ara el fet que les dones continuen sent més formades i qualificades que els homes; representen el 56% de les titulacions universitàries i tenen menys fracàs escolar, un 18% davant del 27% dels homes. Però, malgrat això, aquest nivell formatiu no es tradueix en una reducció de la desigualtat en el món laboral, mantenint una important bretxa salarial que actualment és del 19%.

Se’ns revela una nova pobresa femenina representada per dones formades; que, un cop estan treballant, pateixen desigualtats salarials, sobretot després de la maternitat, i acaben patint un alt risc de caure en la pobresa malgrat estar en actiu.

Pel que fa a la presència de dones en els llocs de decisió en l’àmbit de la política continua estant clarament per sota a la dels homes. Necessitaríem, al ritme que anem, tres legislatures més per arribar a la paritat en el món polític; seria cap a l’any 2031 … (aquí cal tenir en compte que és un sector on hi ha molta pressió social i una llei obligatòria).

En el món empresarial, pel que fa als consells d’administració, hem passat d’un 4% a un 17%. Hem millorat una mica però els resultats deixen molt que desitjar. Podríem dir que la situació de la dona es manté, en general, pràcticament igual que fa una dècada. Es fa palès que cal fer molts canvis, i precisament les administracions són les que s’han de posar al capdavant i liderar aquest “canvi”; això sí, amb la suma de la voluntat de tota la societat. Junts hem de trobar el camí per garantir la meritocràcia, acabar amb les diferències salarials i garantir la igualtat d’oportunitats.

Si, a més, queda demostrat que les empreses que compten amb més dones en els llocs directius i de presa de decisions són més rendibles, i que, per tant, la igualtat de gènere a les empreses representa una garantia d’èxit, a què estem esperant?

Cal passar a l’acció. Fa temps que la humanitat passa per un moment d’inflexió i necessita una nova manera de fer, una mirada amb ulls de dona que aporti energia i saviesa per integrar aquests talents al nou món que volem construir.

Per tant, no defallirem. Continuarem treballant per aconseguir el que és just, al costat de tothom que defensi aquests objectius.

Una frase que es va sentir durant la jornada i que ens hauríem de fer nostra diu així: “ Si volem ser el centre del canvi hem d’estar al cor de la revolució”.


Conxi Martínez
Vicepresidenta de l’ADEPG
Representant del col·lectiu Dones d’Empresa
@CONXI025

L’esperpent del marc laboral

dilluns, 19 de octubre del 2015

EspejoLa nova entrega del Baròmetre de l’Empresa Familiar ens porta bones notícies. El 54% dels negocis de nissaga han augmentat la seva plantilla en el decurs del darrer any; com també, el 70% han incrementat la seva facturació. Les dades es refereixen al conjunt de l’estat espanyol. El mateix estudi destaca que la incertesa derivada de la conjuntura política i els calendaris electorals és una de les causes que més preocupen els empresaris. Així i tot, s’apunta una tendència a l’optimisme i sembla que tothom fa veure que les coses van millor.

És una paradoxa que, a peu de carrer, la percepció del clima empresarial sigui tèbia, amb un minso hàlit de confiança, i que gairebé no es tradueixi en un major nombre de contractes de treball. Com també és un disbarat que la suposada recuperació econòmica tingui el seu punt d’ebullició en un 88% de contractació temporal, en el cas de Catalunya.

La normativa laboral no estimula la contractació en ferm; és més, sembla penalitzar-la. Em trobo amb empresaris que diuen que sí, que sembla que la cosa va millor, i que els aniria bé ampliar la plantilla per fer front a l’increment d’activitat. Però no ho fan. Les condicions no ho afavoreixen. Vet aquí perquè la recuperació econòmica no ens ve de la mà d’una millora en l’estadística de la contractació laboral.

No pot ser que el marc laboral sigui un mirall deformat, com els de l’esperpent literari, i que no s’avingui a la realitat. Ara és un bon moment per estimular la creació de llocs de treball i per animar la contractació. Encara que moderat, l’optimisme ha de trobar resposta en forma d’incentius i majors facilitats.

Sobretot les pimes haurien de ser objecte d’un programa que animés la contractació; tant o més, les micropimes. Aquestes organitzacions més modestes són les que, en proporció, més s’han hagut d’aprimar durant el sexenni i ara esdevenen espais fèrtils per a la nova ocupació.

Encara més, si el 19% dels llocs de treball que es registren a Catalunya corresponen a treballadors autònoms, no seria cap pecat incentivar sobre manera la creació d’un primer lloc de treball. Seria una bona manera de començar a créixer.

Una altra evidència és l’afectació de l’estacionalitat en determinat sectors d’activitat, com ara el comerç i el turisme. Cal sospesar la possibilitat de premiar una contractació temporal d’una durada superior a la mitjana registrada fins ara, com ara de 150 dies sense interrupció. Aquesta mesura afavoriria una certa estabilitat a un perfil de treballadors que tenen dificultats de combinar els cicles temporers amb altres feines de major  requeriment curricular.

Isidre Also
Secretari general de l’ADEPG
@isidrealso
adepg@adepg.cat

Per què no tornarà el crèdit a les pimes?

divendres, 17 de octubre del 2014

pyme-financiamientoLes afirmacions i prediccions que s’ofereixen com a resposta a aquesta pregunta són sovint contradictòries. Cal reflexionar, doncs, sobre les motivacions que tenen uns i altres per pronunciar-se en un sentit o altre.

El govern central llança reiteradament un missatge d’optimisme, afirmant que aviat retornarà el crèdit a les pimes com a conseqüència de les mesures que està prenent amb aquesta finalitat. Abans de donar credibilitat a aquestes manifestacions cal considerar quins interessos pot tenir per fer-les: una de les responsabilitats d’un govern és tractar de mantenir un cert clima de tranquil·litat i esperança en empreses i ciutadans. Aquestes prediccions no són noves, i es venen fent des del govern central des de fa anys, contrastant (i de quina forma!) amb la realitat.

El sistema bancari també transmet missatges que alimenten les mateixes esperances de retorn del crèdit a les empreses. Acompanyant-ho, en els darrers mesos, d’una intensa acció comercial a peu de carrer. En aquesta ocasió, també hem de considerar els interessos propis (tot i que legítims) que tenen les entitats financeres. Aquests missatges i accions persegueixen l’objectiu de provocar un efecte “crida” que fa que multitud d’empreses s’adrecin a aquestes entitats financeres en la recerca del desitjat crèdit.

Malgrat això, la banca continua mantenint inalterats els criteris de concessió de risc respecte als que ja aplicava fa un, dos o tres anys. Per això, la immensa majoria d’empreses que havien acudit a l’esmentada “crida”, continuen rebent denegacions a les seves sol·licituds de finançament, veient frustrades les seves esperances. Als bancs però, aquest tipus d’accions, de caràcter estrictament comercial, en un moment de disminució de l’activitat bancària, els serveix per captar a alguns nous clients.

Si ens centrem però en informació menys tendenciosa, observem com el Fons Monetari Internacional (FMI) i altres organismes internacionals, alerten que les empreses espanyoles presenten un excés d’endeutament, acumulat durant les èpoques de bonança econòmica i que va ser propiciat per les expectatives de beneficis i el fàcil accés al crèdit.

En la gran majoria de països de la zona euro, l’endeutament de les empreses és molt inferior al de les espanyoles. Això aboca a les empreses espanyoles a haver de seguir un camí en el qual, amb més o menys rapidesa, l’estructura dels seus balanços haurà d’anar convergint amb els paràmetres dels de les empreses europees. Per tant, continuarem veient com es va reduint el finançament bancari de què actualment encara disposen les nostres empreses. Aquesta tendència s’intensificarà en la mesura en què la normativa bancària, cada vegada més orientada a enfortir els balanços dels bancs, provocarà més reduccions en les inversions que els bancs tenen en les pimes.

Els informes que publica mensualment el Banc d’Espanya es constata que anem per aquest camí, posant de manifest que l’estoc de crèdit que les entitats financeres tenen concedit a empreses es va reduint mes rere mes.

Aquest escenari en el que ens estem endinsant és un dels principals problemes de l’economia espanyola, doncs impedirà que les empreses puguin contribuir a la recuperació de l’activitat econòmica perquè el valor afegit que generin l’hauran de destinar, principalment, a amortitzar deute.

Jordi Solé Tuyà
Director Executiu de Kreedit
@jsole