Posts Tagged ‘organitzacions empresarials’

Caixes de vidre

divendres, 2 de octubre del 2015

glass_boxes_by_shortgreenpiggA banda de les grans organitzacions empresarials d’àmbit nacional català i d’aquelles altres que tenen un àmbit d’actuació provincial, Catalunya compta amb un ampli conjunt d’organitzacions empresarials que circumscriuen la seva activitat a una comarca o, en alguns casos, com és el de l’ADEPG, a diverses comarques limítrofs.

En un context econòmic com l’actual, en què el creixement pel que fa a la massa social d’aquestes organitzacions territorials -com la nostra- esdevé clau, més d’un es deu preguntar per què aquestes no amplien el seu àmbit d’actuació a les seves comarques veïnes, oferint serveis i avantatges a les empreses d’aquestes altres comarques.
El mapa patronal català s’estructura en una mena de sistema de “caixes de vidre”, les quals preserven els diferents territoris a una o altra organització empresarial. Aquestes “caixes de vidre”, tot i la seva fragilitat, es conserven gràcies al respecte mutu que ens professem les associacions empresarials de caràcter territorial que desenvolupem la nostra activitat en demarcacions properes, sense endinsar-nos en zones on ja hi ha activa una altra associació empresarial.
Aquest sistema de repartiment del territori que, per altra banda, pot ser molt discutible, a la pràctica, permet una certa estabilitat. És important doncs que, per tal que es mantingui aquesta estabilitat, aquestes organitzacions prenguin plena consciència de la fragilitat d’aquestes caixes de vidre i procurin mantenir intacta la base que les fa possible, és a dir, el respecte mutu.
L’ADEPG ha d’estar sempre oberta a nous horitzons i té l’aspiració de convertir-se en la gran organització empresarial que ocupa la franja territorial que separa les grans conurbacions de Barcelona i Tarragona, i que té com a columna vertebral la C-15.
La nostra organització compta amb estructura, fortalesa i capacitats acreditades per assumir la incorporació de nous àmbits territorials al nostre actual àmbit d’actuació. De fet, des de molts punts de vista, ens resultaria interessant emprendre aquest camí.
No obstant això, l’ADEPG romandrà fidel a l’actual esquema de repartiment territorial mentre es mantinguin intactes les esmentades caixes de vidre.

A banda de les grans organitzacions empresarials d’àmbit nacional català i d’aquelles altres que tenen un àmbit d’actuació provincial, Catalunya compta amb un ampli conjunt d’organitzacions empresarials que circumscriuen la seva activitat a una comarca o, en alguns casos, com és el de l’ADEPG, a diverses comarques limítrofs.

En un context econòmic com l’actual, en què el creixement pel que fa a la massa social d’aquestes organitzacions territorials -com la nostra- esdevé clau, més d’un es deu preguntar per què aquestes no amplien el seu àmbit d’actuació a les seves comarques veïnes, oferint serveis i avantatges a les empreses d’aquestes altres comarques.

El mapa patronal català s’estructura en una mena de sistema de “caixes de vidre”, les quals preserven els diferents territoris a una o altra organització empresarial. Aquestes “caixes de vidre”, tot i la seva fragilitat, es conserven gràcies al respecte mutu que ens professem les associacions empresarials de caràcter territorial que desenvolupem la nostra activitat en demarcacions properes, sense endinsar-nos en zones on ja hi ha activa una altra associació empresarial.

Aquest sistema de repartiment del territori que, per altra banda, pot ser molt discutible, a la pràctica, permet una certa estabilitat. És important doncs que, per tal que es mantingui aquesta estabilitat, aquestes organitzacions prenguin plena consciència de la fragilitat d’aquestes caixes de vidre i procurin mantenir intacta la base que les fa possible, és a dir, el respecte mutu.

L’ADEPG ha d’estar sempre oberta a nous horitzons i té l’aspiració de convertir-se en la gran organització empresarial que ocupa la franja territorial que separa les grans conurbacions de Barcelona i Tarragona, i que té com a columna vertebral la C-15.

La nostra organització compta amb estructura, fortalesa i capacitats acreditades per assumir la incorporació de nous àmbits territorials al nostre actual àmbit d’actuació. De fet, des de molts punts de vista, ens resultaria interessant emprendre aquest camí.

No obstant això, l’ADEPG romandrà fidel a l’actual esquema de repartiment territorial mentre es mantinguin intactes les esmentades caixes de vidre.

Jordi Solé i Tuyà
President de l’ADEPG
@jsole

Desperta l’economia, però cal estimular la cultura emprenedora

dilluns, 15 de setembre del 2014

jsoleEl darrer Informe ADEG de Conjuntura Econòmica és encoratjador. El document posa objectivitat en un estat d’opinió, cada cop més estès, que apunta a l’optimisme. No obstant, la recuperació no serà camí fàcil i per molt que l’estadística registri una tendència favorable encara no podem dir “blat”.

La millora de les expectatives empresarials, d’una banda, i la recuperació de la demanda interna, d’una altra, són els factors que motiven aquest canvi de tendència a l’alça, que encara podria millorar amb l’efecte d’un anticicló que no acaba d’arribar i que donaria una estabilitat creixent a les economies europees.

Les dades ens confirmen que la salut econòmica del nostre país -sempre en termes comparatius- és millor que la dels nostres veïns i que l’ambient empresarial mostra símptomes de recuperació. Encara que de manera desigual, també a les comarques del Gran Penedès observem indicis positius, però no del tot.

En termes de competitivitat, l’Índex ADEG, presentat tot just a principis d’estiu, ens posiciona en relació amb la resta de les comarques catalanes. En general en sortim ben parats, si tenim en compte que les tres comarques del Penedès i el Garraf es situen a la meitat superior del rànquing. Hi ha factors, però, que sembla que s’han instal·lat fatalment i que suposen un llast per al nostre ecosistema local; aquests són el dèbil dinamisme empresarial i l’esmorteït esperit emprenedor.

Alguna cosa no estem fent bé quan els indicadors que tenen en compte l’obertura i la consolidació de negocis ens posen en evidència, sobretot si ens comparem amb els altres territoris catalans. En el conjunt del Penedès i el Garraf la taxa d’atur supera el 25% i en canvi no som capaços d’estimular la creació d’activitat empresarial. Què ens està passant? Està clar que el problema el tenim a casa.

Les administracions públiques locals haurien de fer front comú, com també les organitzacions empresarials, les institucions formadores i, en general, l’entorn econòmic i educatiu. És exigible analitzar les causes d’aquesta atonia emprenedora i d’adobar el terreny per tal que aquest propiciï l’inici de noves activitats empresarials solvents i capaces de generar més ocupació. Per molt que els vents bufin a favor no ens en sortirem si no fixem decididament un rumb adequat.

L’ADEG està a disposició de tots aquells que s’avinguin a construir un espai procliu a la cultura emprenedora, alhora receptor d’inversions i imant per al talent. Només així, entre tots, serem capaços de fomentar el dinamisme empresarial, ara, encara, en situació precària.

Jordi Solé i Tuyà
President
@jsole

El daiquiri

dimarts, 25 de juny del 2013

El model associatiu de les organitzacions empresarials, com també la seva representativitat, hauria de ser objecte de debat. De major acidesa seria una discussió centrada en la identitat dels lideratges; d’això, només se’n parla en la clandestinitat, en fòrums subrepticis.

Això no és d’ara. Fa més de vint anys ja es qüestionava la genuïnitat, per no dir la legitimitat, del llavors president de la CEOE, algú que mai no havia conegut els deures d’un empresari. Avui retrobem el mateix plat a taula perquè les circumstàncies posen més en evidència la naturalesa i l’extracció dels màxims representants de les institucions. Potser es podria dir el mateix dels líders sindicals i de tota mena de càrrecs promoguts des dels respectius aparells, per molt que duguin l’etiqueta d’electes.

En temps difícils, quan el discurs hauria de fluir espontani i sense artificis, quan caldria donar resposta a tantes preguntes i correspondre a quantes demandes per part de les bases, és quan afloren els trets més mediocres de bona part dels dirigents. Escoltar els seus discursos i guaitar les seves intervencions, ara com a contertulians ara com a entrevistats, és entrar en la cocteleria de la divagació i l’ambigüitat, com un daiquiri dopat amb soda i pela de magrana. També estan en crisi els lideratges usurpats.

Isidre Also
Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf