Posts Tagged ‘patronals’

No en parlem més, d’aquelles patronals

diumenge, 6 de març del 2016

blogEls models de representativitat empresarial han canviat. La nova generació d’empresaris i directius ja no és complaent amb els amaneraments anacrònics i exigeix vectors factuals. Es demana a les associacions empresarials un diàleg constant amb els camps del coneixement, amb els mons de la universitat i la recerca, com també major proximitat amb les escoles de negoci. Ensems, una altra interlocució permanent ha de ser amb l’estament polític; a partir del qual es fonamenta la cooperació amb el sector públic, adés ineluctable.

Aquelles patronals d’abans avui han de ser obradors d’impulsos i palanques d’oportunitats; han de respondre eficaçment davant dels seus públics interns i han d’obrir els finestrons al compromís social. Les noves entitats empresarials, en definitiva, han de ser contributives o no seran.

Els rengles de la innovació, la competitivitat i la planificació estratègica són les parets mestres d’una nova cultura d’empresa. Han de ser les modernes organitzacions empresarials les que solfegin aquestes partitures de progrés econòmic, davant d’una platea cada vegada més global i alhora diversa. Cal esperar de les associacions gremials i territorials que siguin integradores i coadjuvants, que liderin i dinamitzin, que actuïn com a xarxes d’interessos empresarials, que participin en la construcció d’un marc propici a l’activitat econòmica.

Els empresaris i directius d’ara no n’entenen de cambres obscures, clientelismes fatus i arribismes polítics. Avui es demana una regeneració, biològica i d’actitud, en les formes i en els criteris, sense reminiscències.

Isidre Also
Secretari general de l’ADEPG
@isidrealso

Què n’hem de fer, de les patronals

dimarts, 2 de abril del 2013

Recupero un article publicat fa unes setmanes en un diari de gran tiratge. L’autor de l’escrit -no el conec- és el president de la Confederació de Comerç Especialitzat de la Comunitat de Madrid (COCEM).

No caigueu en la frivolitat de desqualificar el text atesa la seva procedència. Considero que tot just els arguments expressats tenen encara més força pel fet de recollir un parer sorgit d’un entorn de favorits, cortesans i palafreners, com és aquest paisatge decimonònic de la capital del regne.

A més, cal valorar en el seu punt que en el web d’aquesta confederació madrilenya es destaqui, com a epígraf inspirador, les paraules d’Antoni Gaudí: “Para hacer las cosas bien, primero el amor, y luego la técnica”. Res a dir, per tant.

El cas és que el president de la COCEM va posar nerviós a més d’un arran de la publicació d’un article en què qüestiona el paper dels representants de les organitzacions empresarials. Hilario Alfaro fa referència a les penúries que pateixen els empresaris i els esforços que han de fer per procurar la continuïtat dels seus negocis mentre “miran desconcertados a sus representantes, enfrascados en diagnósticos evidentes, en actividades políticas, en peleas intestinas o en escándalos interesados”.

L’autor proclama la necessitat d’un major lideratge per part de les organitzacions empresarials i, tot i que reconeix les escasses opcions que tenen a l’hora de resoldre els problemes estructurals i les causes de la paracme econòmica, demana que aquestes entitats es mostrin, si més no, solidàries amb els neguits dels empresaris i que actuïn d’una manera conseqüent i no només contemplativa.

Potser vol dir -se’n podria deduir- que algunes de les organitzacions empresarials que es vanen de ser més representatives, en realitat, es mostren indolents, i algunes fins i tot displicents, amb els greuges i les càrregues cada dia més oneroses que suporten els empresaris i les empresàries.

No serà que el nostre empresariat es mereix una altra cosa?

Isidre Also

Joves empresaris #Indignats;-(

divendres, 23 de setembre del 2011

En els darrers temps, fruit de la crisi econòmica, s’han posat en marxa tota una sèrie de fòrums o àmbits de debat sobre les mesures que caldria aplicar amb la finalitat d’accelerar la reactivació econòmica de Catalunya, els quals s’han sumat a d’altres fòrums de discussió que ja es venien realitzant amb diferent periodicitat a iniciativa de diverses entitats privades.

Addicionalment a aquests, algunes organitzacions com les Cambres de Comerç, patronals i associacions empresarials, també han activat els seus mecanismes per fomentar la generació de propostes sobre accions que s’haurien de portar a terme per sortir de la crisi, i que es canalitzen cap als governs, tot entenent que han de ser aquests els que en liderin la seva execució.

Malauradament però, tant en aquests fòrums de recent creació, com en els òrgans de decisió de les esmentades organitzacions, el col·lectiu dels joves empresaris hi té poca representació. En la majoria de casos hi té una presència que no és més que simbòlica. I, en qualsevol cas, se li atorga menys representació que la que li correspondria pel pes que té aquest col·lectiu en el teixit empresarial.

Allunyant-nos dels tòpics en relació al grau de compromís i implicació dels joves en les institucions, una vegada més posem de relleu que els joves empresaris catalans no volem exercir de mers espectadors de tot el que està passant, sinó que volem assumir un paper actiu i protagonista en tots aquells àmbits de debat, discussió i decisió que s’estan produint en aquests moments, en relació al model econòmic futur que s’està dissenyant pel nostre país. Tenim una ferma voluntat de participar i de ser útils al país, aportant el nostre treball, dedicació, talent i assumint riscos.

Manca de tot sentit que la generació de joves que ara compten entre 30 i 45 anys, probablement la generació més preparada de què disposa el país, sigui exclosa de tots aquests fòrums i s’hagi de resignar a només poder-se implicar en les organitzacions empresarials de caràcter juvenil. La implicació dels joves en aquestes entitats i fòrums de debat, que podríem anomenar “sèniors”, és del tot necessària doncs contribuiria enormement a la seva dinamització i, en molts casos, facilitaria la seva adaptació als nous temps, a les noves formes de comunicar-se, de prendre decisions, etc. No en va, ens estem referint, molt probablement, a la generació més ben preparada del país.

Ens indigna observar com són només les generacions que ens han portat a la crisi, les que ara tornin a decidir quin ha de ser el terreny de joc futur en el que haurem de ser, precisament els joves empresaris d’avui, els que tindrem la responsabilitat d’haver de gestionar i rendibilitzar les nostres empreses. Volem participar d’aquestes decisions doncs en serem els principals afectats. Dels joves empresaris d’avui en sortiran els grans empresaris de demà, a través de l’activitat dels quals s’haurà de generar la riquesa que ha de permetre mantenir l’actual estat del benestar.

Jordi Solé i Tuyà
President de la Federació d’Asssociacions de Joves Empresaris i Emprenedors de Catalunya