Posts Tagged ‘Política econòmica’

El desembre congelat, confós es retira

dilluns, 29 de desembre del 2014

Com el desembre de la nadala, a diferents ajuntaments de la nostra demarcació els respectius plenaris han acordat la “congelació” de les taxes per a l’exercici 2015.

desembrecongelatPer molt que ens ho vulguin argumentar i per molts pretextos que s’exposin, aquest mirament per part dels alcaldes i regidors no té a res a veure amb una sobtada sensibilitat davant la situació que pateixen els ciutadans i les empreses contribuents; tot just ara quan els indicadors apunten a la recuperació econòmica i quan tot fa pensar que l’any vinent es notarà aquesta reviscolança.

Els grups polítics preparen el trajecte electoral i ja s’empolainen per a les eleccions municipals del proper mes de maig. Aquest i no cap altre és el motiu que uns quants consistoris hagin decidit no augmentar els tributs i els preus del serveis municipals en els seus plens d’ordenances.

Si, des del punt de vista racional i d’acord amb la normativa, una taxa és la repercussió del cost real d’un servei entre els usuaris, com s’entén que tot just aquesta tardor, i no tant les precedents, ens puguem permetre relaxar el barem tarifari? Quin escandall justifica aquesta vènia?

Els darrers anys de sequera i vaques magres no semblen haver estovat la generositat dels nostres governants tant com l’oportunisme electoralista. És ara quan els nostres edils s’afanyen a mostrar-se magnànims i obren la farmaciola de la indulgència tot acaronant la gepa dels contribuents.

Perquè els coneixem, sabem que no hi ha mala intenció entre la classe política; ans al contrari, hi ha ganes de fer-ho bé, en general. En tot cas, hi ha un dèficit de discerniment pel que fa allò que és tempestiu i allò altre que és oportú; saber quan toca i quan no toca.

La manera de fer política local mereix una revisió a fons, també. Els decisors s’han d’adaptar a les situacions i fins i tot avançar-se als fets. Cal gestionar els recursos de tots amb finalitat comuna, amb independència del calendari electoral, que només interessa a una minoria.

Des dels ajuntaments cal procurar que les activitats empresarials es puguin desenvolupar en entorns proclius i alhora cal declinar les ordenances per estimular la promoció de llocs de treball, per atraure inversions, per retenir talent i per créixer de manera equilibrada, amb equitat i compromís. Aquestes haurien de ser les prioritats.

Isidre Also Torrents
Secretari general ADEG
@isidrealso

Independents o neutres?

dimarts, 18 de febrer del 2014

Tots coneixem la poca predisposició dels empresaris a manifestar-se en qüestions polítiques. I fan bé, perquè en aquest país la tradició frontista invita a quedar-se fora de la trinxera per no prendre mal.

Les associacions empresarials manifestem també aquesta precaució. Ens justifiquem dient que la nostra tasca no és fer política, que per això hi ha els polítics professionals, i que el sistema democràtic no ens ha convidat a tenir un paper orgànic en l’expressió de la opinió.

Per això opinem, i se’ns escolta, sobre qüestions de mercats, de desenvolupament, de relacions laborals, de regulació econòmica, d’infraestructures, de model productiu, de relacions internacionals, de l’entorn econòmic, del mercat comú europeu, de fiscalitat. Però de política no.

Ara bé, tot el que he esmentat no és política? No està en mans de la gestió política tots els aspectes apuntats?

Si és així, tenim obligació de parlar de política. I tenim obligació de, bo i reconiexent que no tenim un paper orgànic, no ometre cap debat polític del que se’n derivin qüestions com les esmentades.

El debat sobiranista, per tant, no ens ha de fer por. L’àmbit polític de decisió en el que es tractin aquests aspectes afecta directament el resultat de les decisions. El punt de vista és important, i la defensa dels interessos econòmics del país hem vist que es veu sovint afectat pel punt de vista actual de la presa de decisions polítiques.

Perquè ser políticament independents no vol dir ser políticament neutres. És per això que hem de fer sentir la nostra veu en defensa dels nostres interessos, els de les empreses i els del país, que són obligatòriament coincidents. També en un debat de tanta transcendència com el sobiranista.

David Andreu
Junta directiva de l’ADEG
@davidandreu

Rellotges de sol

divendres, 14 de febrer del 2014

Praeteritum nihil, Praesens instabile, Futurum incertum (El passat, no res; el present, inestable; el futur, incert). Aquest epígraf fatalista acompanyava un rellotge de sol, i així ho recull l’Aurea Dicta. Amb la mateixa inscripció també es podrien descriure les relacions entre l’empresa i la universitat.

Sempre n’he sentit a parlar, d’aquest binomi, i me l’he cregut. Així i tot, no he tingut gaire èxit a l’hora de posar en contacte la gent d’empresa i la gent d’universitat. Poques vegades van més enllà d’una primera presa de contacte. No parlen el mateix idioma. És com aquell altre rellotge de sol en què es llegeix Cum umbra nihil et sine umbra nihil (Amb ombra, no res, i sense ombra, no res). I així no es poden entendre.

De la mateixa manera que els anagrames de les universitats s’acostumen a escriure en lletra majúscula i es declamen amb pretensions institucionals, els nostres directius les veuen distants, poc accessibles i, fins i tot, fàtues; com aquell Doce, disce aut discede (Ensenya, aprèn o ves-te’n) que es llegia en un altre rellotge de sol.

Per contra, quan s’acosten al món de la recerca o demanden una solució tecnològica, els empresaris esperen resultats immediats i exigeixen un cost baix. Festina, mox nox (Fes via, que aviat serà nit). I no està la universitat per fer curses de velocitat ni per donar almoina a les empreses.

Com l’aigua i l’oli, l’empresa i la universitat no aconsegueixen fer-ne mixtió; és clar que hi ha excepcions. El cas és que la simbiosi és obligada si volem orientar-nos a l’economia del coneixement i fer que el país sigui atractiu per al talent i fecund per a les idees. No en podem prescindir, d’aquest acoblament. És un luxe asiàtic preterir les potencialitats d’uns i altres.

Des de la política i des de les institucions cal esmerçar un pla de treball ambiciós, que estimuli l’idil·li entre els dos protagonistes de la competitivitat. Cal obrir la universitat a l’empresa i cal obrir l’empresa a la universitat. Les companyies que treballin amb les universitats han de tenir un reconeixement social i uns avantatges fiscals. Els acadèmics i els grups de recerca que treballin amb les empreses han de rebre compensacions més enllà del prestigi i l’adulació.

I encara aquell altre rellotge de sol… Post tenebras spero lucem (Després de les tenebres, espero la llum).

Isidre Also
Associació d’Empresaris del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès, ADEG