Posts Tagged ‘progrés’

No en parlem més, d’aquelles patronals

diumenge, 6 de març del 2016

blogEls models de representativitat empresarial han canviat. La nova generació d’empresaris i directius ja no és complaent amb els amaneraments anacrònics i exigeix vectors factuals. Es demana a les associacions empresarials un diàleg constant amb els camps del coneixement, amb els mons de la universitat i la recerca, com també major proximitat amb les escoles de negoci. Ensems, una altra interlocució permanent ha de ser amb l’estament polític; a partir del qual es fonamenta la cooperació amb el sector públic, adés ineluctable.

Aquelles patronals d’abans avui han de ser obradors d’impulsos i palanques d’oportunitats; han de respondre eficaçment davant dels seus públics interns i han d’obrir els finestrons al compromís social. Les noves entitats empresarials, en definitiva, han de ser contributives o no seran.

Els rengles de la innovació, la competitivitat i la planificació estratègica són les parets mestres d’una nova cultura d’empresa. Han de ser les modernes organitzacions empresarials les que solfegin aquestes partitures de progrés econòmic, davant d’una platea cada vegada més global i alhora diversa. Cal esperar de les associacions gremials i territorials que siguin integradores i coadjuvants, que liderin i dinamitzin, que actuïn com a xarxes d’interessos empresarials, que participin en la construcció d’un marc propici a l’activitat econòmica.

Els empresaris i directius d’ara no n’entenen de cambres obscures, clientelismes fatus i arribismes polítics. Avui es demana una regeneració, biològica i d’actitud, en les formes i en els criteris, sense reminiscències.

Isidre Also
Secretari general de l’ADEPG
@isidrealso

Hola, ADEG!

dijous, 15 de maig del 2014

Participar en una prova de relleus quan els predecessors han posat l’equip al capdavant de la cursa és molt més que un compromís. D’una banda suposa la responsabilitat de consolidar el lideratge; d’una altra, l’anhel d’anar encara més lluny i assolir objectius ambiciosos.

Quan encara és molt propera l’Assemblea General en què vaig rebre la confiança dels socis, i tot just quan acabem de configurar una Junta Directiva presidida per la representativitat en el territori i per la diversitat de sectors, és un bon moment per determinar els objectius que han d’orientar els propers exercicis de la nostra institució.

Hem de créixer. Hem de deixar enrere uns anys difícils i recuperar la fortalesa d’un mapa associatiu que abasti tots els municipis del Penedès i el Garraf, que aplegui el major nombre d’activitats i professionals, que representi les inquietuds empresarials del territori i que abanderi l’opinió dels nostres empresaris i directius.

Hem de ser més competitius. Com a organització empresarial hem de ser els primers en fer les coses ben fetes i exercir d’ambaixadors de la cultura d’empresa. La innovació i la formació constants són la base de la millora contínua i ens apropen a nous mercats, també a la internacionalització.

Hem de ser més eficients. Entre tots podem engrandir una xarxa de relacions empresarials potent, capaç de sumar i, a més, generar complementarietats. L’addició de coneixements i la compartició de recursos, d’uns i altres, ens portarà per un camí més planer, ens obrirà més portes i ens farà ser més eficaços.

Hem de ser més ambiciosos. Liderar el territori passa per contribuir al seu progrés, amb generositat però també amb decisió, implicant-se i assolint noves fites, i sobretot portant-lo més enllà dels mateixos límits, cridant l’atenció dels inversors i dels governants públics. Serem més importants si fem coses més importants.

Tot ho hem de fer entre tots, també de la mà del sector públic. L’ADEG ha de ser una avançada permanent, una referència indiscutible, una entitat de discurs solvent i de recurs amable.

Agraeixo poder comptar amb tots vosaltres i, per tot, sabeu que també podeu comptar amb mi.

Jordi Solé Tuyà
President
@jsole

El Pla Estratègic del Penedès

dilluns, 28 de març del 2011

La planificació estratègica, sigui d’una organització o d’un territori, es deriva de la percepció d’una necessitat de canvi o bé d’una voluntat de millora. El canvi no pot tenir un altre rumb que no sigui el progrés. El progrés passa per la innovació, per l’adopció de nous conceptes i noves tendències que garanteixin la continuïtat; la supervivència, a vegades.

Canviar vol dir prioritzar. Per prioritzar s’ha de destriar entre diferents opcions. Això vol dir que per canviar necessàriament s’ha de renunciar a algunes coses. No hi ha estratègia sense una abdicació prèvia; ho dic d’una altra manera, tota planificació estratègica comporta un cost d’oportunitat.

Tot i que seria desitjable no es pot entendre un pla estratègic que reculli les voluntats de tothom i tingui la pretensió de deixar content a tothom. Això, en tot cas, és un pla de bones intencions; que tampoc no està gens malament; però no és un pla estratègic.

La planificació d’un territori no pot tenir la fal·lera de consensuar les directrius. La prova la tenim en que les minories parlamentàries mai no aconsegueixen l’aprovació d’un full de ruta sense abans negociar concessions i renunciar a bona part de les seves prerrogatives. Per contra, les majories parlamentàries difícilment obeiran els retrets o les discrepàncies dels seus opositors; tallen pel dret.

El Pla Estratègic del Penedès té pecats de joventut, de la mateixa manera que els seus precedents tenien l’acné de l’adolescència. No és valent. Aquí ningú renuncia a res. I així no anirem enlloc.

El 3r Pla Estratègic del Penedès volia ser la carta estratègica de tot el Penedès, més enllà del fet comarcal. S’ha gestat a Vilafranca i quan ja estava embastat s’ha volgut exportar a la resta del territori. No és fàcil que el Garraf i el Baix Penedès -ja no parlo de l’Anoia- acceptin com a propi un seguit de propòsits que li resulten aliens i, fins i tot, fora del seu districte de decisió -això ho va dir l’alcalde del Vendrell en un exercici de sinceritat que potser va resultar hostil per a segons qui.

La Fundació ProPenedès és una institució que té expertesa i ho sap fer bé a l’hora de seure la gent a taula i promoure el debat. Encara no ha perdut tot el crèdit. Hauria d’aspirar també a ser l’escenari d’una discusió ineludible sobre el futur del territori, encara que la disputa tingui moments de tensió i no deixi content a tothom. Més que un fòrum de debat, en el què cadascú defensa la seva parcel·la, ens cal un estadi en el què tothom defensi l’àmbit penedesenc, per damunt dels interessos personals i de certes manies persecutòries. A l’hora de decidir com volem el tros, no són bons els plantejaments innegociables i no ajuden gaire les actituds intransigents.

Si la planificació estratègica ens ha de servir per abordar el canvi pretès abans cal abordar un canvi en les maneres i, potser també, un canvi dels actors nominats.

Isidre Also Torrents
Secretari general ADEG