Posts Tagged ‘promoció econòmica’

Promoció econòmica Xtrem

dilluns, 7 de desembre del 2015

Ara fa uns dies vaig visitar amb la gent de CEGECOP  l’”Smart City Expo World Congress” que és una trobada d’empreses i institucions al voltant de l’aplicació de les tecnologies als entorns urbans. O això almenys és el que crec doncs en temes tecnològics és fàcil confondre’s.

La presència d’expositors era molt notable, més de quatre-cents, i, entre fileres inacabables de petites empreses, centres de formació i municipis, hi havia notables presències de conegudes marques com Microsoft, Alstom, Deutsche Telekom i representacions de ciutats des d’Adelaida (Austràlia) fins a Quito o Kyoto.

L’ “Smart City Expo World Congress” feia patxoca. Passejant ens va cridar l’atenció un estand que no aconseguíem identificar: “Zuwara”. No semblava una empresa i els colors, símbols i bandera semblaven indicar que es tractava d’un país petit, però Zuwara? El Mario Andrés, que és un curiós impenitent, s’hi va acostar a preguntar “..i vosaltres què sou?”.

boc151207
Zuwara és una ciutat líbia situada a prop de la frontera amb Tunísia, van respondre. Està a prop de Sabratah? vaig preguntar. Ah, sí;  vostè coneix Sabratah?  Sabratah té un teatre romà inoblidable i, encara que no en recordés el nom, gairebé segur que jo havia passat per Zuwara. Seguint els rituals mediterranis de comunicació, vam entrar en conversa i ens van explicar la història.

Líbia ja no existeix. L’estat ha desaparegut i el territori el controlen les tribus d’abans de Gaddafi i tota mena de grups armats d’obediència religiosa o no. La gent de Zuwara, de cultura berber i tradició rebel, s’ha organitzat. Un grup de gent jove ha constituït una “policia” que garanteix un mínim d’ordre i, entremig de màfies que duen immigrants a Itàlia en pateres, intenten tirar endavant com poden i, entre altres coses, han muntat paradeta a l’”Smart City Expo World Congress”. A cada lloc la promoció econòmica es fa com es pot encara que les condicions siguin extremes. Com que no es poden promocionar turísticament -en aquests moments Libia no és visitable-, es limiten a promocionar la marca Zuwara utilitzant el marc simbòlic del poble berber i d’aquí la bandera que no reconeixíem. Si aquest article hi ajuda em dono per ben pagat.

Acabo de llegir que, arran del darrer atemptat, la frontera entre Tunísia i Líbia ha estat tancada i, per tant, la gent de Zuwara queden aïllats per carretera i sense possibilitat d’accedir als aeroports de Tunísia (els de Líbia crec que encara continuen sota el control de grups armats).

Disposar d’estructures locals amb capacitat de resposta en situacions extremes permet sobreviure i, alhora, ocupar bones posicions per a quan les perspectives siguin millors.

Conrad Rovira
@ConradRovira

Quadriennis

divendres, 19 de desembre del 2014

i_1389456782_untitled12-pngJa estem en campanya, vulguem que no. S’ha esvaït un quadrienni de municipalitat i en cosa de vuit mesos sabrem qui manarà a cada tros. Els aspirants a les alcaldies es deixen veure per tot arreu i per tota mena d’actes; són de temporada, com la fruita dolça.

Vet aquí que els plens municipals de la majoria dels municipis han aprovat la “congelació” de les taxes i tributs en el marc de les respectives ordenances; no sigui cosa que els contribuents tinguin memòria. Una vegada més, els nostres regidors menystenen la intel·ligència dels ciutadans.

En aquest horitzó de nova governança, frisem per uns governs locals capaços de veritat. Ens revé l’expectativa que els nous interlocutors -siguin els mateixos o siguin novells- mostrin un major mirament per tot allò que té a veure amb l’empresa; si més no, que ho facin veure!

Aquest proper quadrienni no serà més especial que cap altre però tindrà una singularitat que el farà determinant. Aquesta municipalitat 2015-2019 coincidirà segurament amb una certa reviscolança econòmica, després de sis anys d’ensopiment acusat. I això cal gestionar-ho.

A l’hora de construir les seves llistes tancades -no ens donen alternativa- els grups polítics haurien d’incloure, en posicions avançades, algú que tingués competència en la parcel·la de la promoció econòmica. Algú que fos capaç de planificar actuacions i liderar la projecció del seu municipi, amb la germinació d’oportunitats i amb una nova arquitectura de la dinamització empresarial.

Caldria que els nous governs municipals es prenguessin seriosament la promoció econòmica i hi destinessin persones competents i recursos pertinents. Al capdavant d’aquestes regidories, necessitem homes i dones que entenguin el món de l’empresa, que parlin el mateix idioma i que anhelin la competitivitat de les seves respectives localitats.

Cal que es tingui en compte l’empresa com a epicentre de l’activitat i com a generadora de valors afegits per al conjunt de la societat. Aquesta hauria de ser la consigna dels propers quatre anys.

Isidre Also Torrents
Secretari general ADEG
@isidrealso

L’agència de la TIA i la promoció econòmica

dimarts, 26 de octubre del 2010

Sobretot els més granadets recordem els còmics del Mortadelo y Filemón i el personatge del superintendent de la TIA, entranyables tots ells.

Possiblement, avui dia, en èpoques de gallines famèliques, quan tothom diu que cal reinventar-se, cal diversificar, cal anar més enllà, cal, cal, cal i cal… (afegiu tots els tòpics que vulgueu), la direcció estratègica de la TIA hauria decidit que la línia de negoci orientada a la persecució i captura de lladregots ja no era prou rendible. Potser hauria arribat el moment de canviar la missió de l’empresa. A més, ja feia temps que els informes indicaven que l’agent Mortadelo ja no era el mateix, la seva capacitat de transvestir-se estava esgotada i l’edat ja no li perdonava segons quins excessos. Del Filemón no en parlaven gaire els documents, però els rumors apuntaven que es tractava d’un agent doble, cada dia més proper a les vinyetes de la Rue del Percebe; és a dir, ja no era de fiar.

Davant d’aquest desori, l’Òrgan Suprem de la TIA, altrament dit l’OSTIA, potser hauria tingut la temptació de dedicar-se a la promoció econòmica, segurament perquè haurien trobat allò que se’n diu “un buit de mercat”. Si calia diversificar l’empresa, aquesta podria ser una bona opció. A més, un estudi encarregat a una consultora, d’aquelles que primer redacten la diagnosi i les estratègies a seguir i després fan la feina d’observació i recollida de dades, revelava que les unitats de promoció econòmica que hi havia en el mercat fins aquell moment (és a dir, la competència) semblaven prou vulnerables i, de fet, es mostraven ineficients davant d’uns reptes inexistents derivats d’una ceguera i d’una sordesa clamoroses per part dels estaments que disposaven de diners i recursos per fer-ne front. De totes totes, els executius de la TIA haurien trobat un filó: la promoció econòmica.

Vet aquí que l’inefable Mortadelo i el seu col·lega de taboles i alopècies compartides, en Filemón, serien convocats pel superintendent de la TIA i serien informats que, a partir d’aquell moment, ja no caldria sortir al carrer, que ja s’havia acabat disfressar-se de bústia de correus o de semàfor, que ja no caldria assumir més riscos; des del despatx ho farien tot perquè l’OSTIA hauria decidit canviar l’orientació de l’agència: ara es dedicaria a la promoció económica. No vulgueu imaginar-vos les cares del Mortadelo i del Filemón després d’escoltar la notícia, ells que mai havien fet altra cosa que córrer darrere els malfactors; com s’ho farien ara?

Ara magnànim, el super els informaria que les noves missions que rebrien a partir d’aquell moment tampoc no suposarien la necessitat de reciclar-se; bé, només una mica. Seria qüestió únicament d’aprendre a fer anar el word i l’excel i adquirir una certa habilitat amb la conya del feisbuc, poca cosa més. Pel que fa a la retribució, que estiguessin tranquils.

Mortadelo no se’n sabria avenir amb tants canvis sobtats en la seva carrera professional. Potser, tot plegat, es tractaria d’una conxorxa ideada per l’OSTIA per desfer-se’n d’aquell parell d’agents que durant molts i molts anys havien treballat de manera abnegada i sol·lícita per a la institució.

Podríem continuar amb la història, però trobaríem una gran dificultat. En el mateix DAFO, ineludible, l’empresa consultora de l’estudi feia constar, a l’apartat d’amenaces, que hi havia un risc de conseqüències imprevisibles: es donava com a molt probable que el dibuixant, el gran Francisco Ibáñez, presentés la dimissió. No podia ser d’una altra manera.

Isidre Also Torrents
Secretari general ADEG