Posts Tagged ‘societat’

Decidir amb responsabilitat

dilluns, 20 de novembre del 2017

decisionsL’empresari ha de prendre decisions i, en conseqüència, assumir riscos. La seva recompensa és el benefici empresarial si la seva gestió ha estat l’adequada o la pèrdua empresarial si no ho ha estat o no ha sabut realitzar-la correctament.

Ser empresari quan l’economia de la nació és de bonança, quan l’estabilitat política està assegurada, quan el mercat respon a les expectatives empresarials, és, diríem, gratificant i agradable. Però ser empresari quan hi ha crisi econòmica, quan l’estabilitat política no està assegurada, quan els mercats oscil·len en forma brusca i inesperada, resulta dur i inquietant. És en aquestes situacions quan es veu l’autèntica i veritable vocació empresarial dels gerents que estan al capdavant de l’empresa, en el moment de prendre decisions en situacions de rics o amb alts índexs d’incertesa.

Al llarg de la història, les decisions empresarials s’han pres sobre la base de criteris estrictament econòmics i en un horitzó de curt termini. D’aquesta forma, l’empresari assumeix el risc comercial de l’activitat, però no els riscos socials que genera en forma d’externalitats negatives.

Avui per avui, però, les empreses estan immerses en un procés d’entroncament amb la realitat social, no només de viure i conviure amb aquesta realitat sinó de formar-ne part activa; fins i tot de transformar-la positivament, incardinant el benefici empresarial amb la millora de la societat, la sostenibilitat i les persones.

Martí Sistané
President de la FEGP

Corruptes

dilluns, 13 de febrer del 2012

A la gent sempre li ha agradat la possibilitat d’obtenir diners de forma fàcil.

Lamentablement, en la major part de les ocasions, per poder aconseguir un rendiment econòmic és necessari entregar alguna cosa a canvi. La més habitual és la feina.

Hi ha ocasions en les que sembla que és possible obtenir diners d’una forma fàcil, i fins i tot sembla que no es causa dany a ningú, o fins i tot que el dany és tant repartit que és gairebé inapreciable. Una d’aquestes situacions té a veure amb la corrupció.

Si ens preguntem com reaccionaríem davant una proposta de corrupció la major part afirmaría, i amb raó, que no es deixaria temptar per diners d’orígen no massa clar o a canvi d’accions no adients.

Però si ens preguntem sincerament si som corruptes crec que la resposta correcte és que si. Quants de vosaltres no heu fet una feina sense facturar-la per estalviar l’IVA, o heu demanat una baixa laboral sense estar realment incapacitats, o heu consignat despeses a l’empresa d’orígen ben diversos. Siguem sincers. La corrupció (corruptela en aquest cas) està instal·lada en la nostra societat i només és una qüestió de grau.

Fa uns anys una persona podia fer ostentació de la velocitat a la que circulava per la carretera i era aplaudit. En aquests moments tots ens hem conscienciat del greu problema de l’excés de velocitat, i ja sigui per les multes o per un canvi d’hàbits ha baixat la velocitat mitjana de circulació. Crec que és el moment de començar-nos a conscienciar sobre les corrupteles i començar a canviar els hàbits.

Marc Gil
Enginyer

L’emprenedoria per decret

dilluns, 21 de novembre del 2011

Amb el pla “Catalunya, escola d’emprenedors” la consellera d’Ensenyament ha dit que des d’ara les escoles impartiran “aprenentatge i emprenentatge” i que això farà “engrandir i enfortir l’esperit emprenedor català”.

Saludem la proposta del Govern, sens dubte, però alhora caldrà esperar que es comenci la casa pels fonaments; és a dir, que es tinguin en compte tant els docents com els entorns d’afectació dels nostres joves. Els primers revelen els coneixements; dels segons se’n deriva la transmissió dels valors. I no es pot interpretar l’emprenedoria sense els uns i sense els altres.

L’emprenedoria per decret trobarà reticències per part dels mestres, pel fet que aquests han rebut la formació adequada per impartir valors de ciutadania, no pas per fer apostolat de l’emprenedoria. Fins i tot és possible que entre l’estament docent la figura de l’emprenedor estigui distorsionada.

Si ens ho prenem amb el necessari rigor, l’empelt emprenedor a l’escola s’ha d’iniciar a les facultats de Magisteri, tot preparant aquells que després hauran de transmetre els predicats de la cultura de l’esforç. Ens portarà anys abans no estiguem en disposició d’inserir els valors del compromís i del sacrifici en els nostres catecúmens.

De la mateixa manera, pel que fa als mestres més veterans s’ha de treballar en un primer estadi, tot imbuint primer el convenciment i després el mètode. No resulta gens fàcil perquè els bons mestres no tenen perquè ser, a més, bons aprenents.

Fa cosa de quaranta anys i tants més, als estudiants ens feien nadar en les aigües de l’hagiografia. La vacuna per als mals pensaments no era altra que l’estudi de la vida dels sants. De les virtuts d’uns i altres, de tot el santoral, n’havíem d’aprendre i havíem de construir la nostra identitat personal; a casa també feien el que podien, els nostres pares. Llavors, l’onanisme era pecat; ara volem que els xavals siguin més autosuficients. Quina paradoxa. El cas és que ens van educar amb una mena de reg per aspersió.

Els valors que porta implícits l’emprenedoria requereixen un reg per immersió. La societat ha d’entendre i ha de fer-se seus els beneficis de l’actitud contributiva. Els nostres joves han de ser inoculats amb els virus de l’inconformisme, del repte personal i del compromís amb l’entorn, i han de rebre una preparació que estimuli la seva implicació en la vida dels municipis, fent-se sentir i fent-se escoltar. Això també és emprenedoria.

Això es pot aconseguir només si abans eduquem els docents. Ells han de ser els primers convençuts perquè ells són, en les etapes més permeables del procés educatiu, els que tenen la clau de l’èxit. El mateix podem dir de les famílies, perquè sens dubte en l’entorn afectiu també es formen els valors i les actituds.

Isidre Also Torrents
Secretari general ADEG