Posts Tagged ‘sostenibilitat’

Decidir amb responsabilitat

dilluns, 20 de novembre del 2017

decisionsL’empresari ha de prendre decisions i, en conseqüència, assumir riscos. La seva recompensa és el benefici empresarial si la seva gestió ha estat l’adequada o la pèrdua empresarial si no ho ha estat o no ha sabut realitzar-la correctament.

Ser empresari quan l’economia de la nació és de bonança, quan l’estabilitat política està assegurada, quan el mercat respon a les expectatives empresarials, és, diríem, gratificant i agradable. Però ser empresari quan hi ha crisi econòmica, quan l’estabilitat política no està assegurada, quan els mercats oscil·len en forma brusca i inesperada, resulta dur i inquietant. És en aquestes situacions quan es veu l’autèntica i veritable vocació empresarial dels gerents que estan al capdavant de l’empresa, en el moment de prendre decisions en situacions de rics o amb alts índexs d’incertesa.

Al llarg de la història, les decisions empresarials s’han pres sobre la base de criteris estrictament econòmics i en un horitzó de curt termini. D’aquesta forma, l’empresari assumeix el risc comercial de l’activitat, però no els riscos socials que genera en forma d’externalitats negatives.

Avui per avui, però, les empreses estan immerses en un procés d’entroncament amb la realitat social, no només de viure i conviure amb aquesta realitat sinó de formar-ne part activa; fins i tot de transformar-la positivament, incardinant el benefici empresarial amb la millora de la societat, la sostenibilitat i les persones.

Martí Sistané
President de la FEGP

Per començar, els principis

dilluns, 22 de desembre del 2014

EMPRESA-FAMILIAR-960x683Ara que ja albirem una mica de llum al final del túnel és un bon moment perquè cadascú de nosaltres acabi de fer -molts segurament ja ho hem fet- els darrers exercicis de reflexió profunda i sincera, ja sigui col·lectivament o individual, per prendre plena consciència de quines varen ser les actituds i els valors que ens varen mancar, i que ens va abocar a patir una de les pitjors crisis econòmiques dels darrers cent anys.

Aquesta presa de consciència és imprescindible per tal que, a partir d’ara, persones i empreses ens impliquem en la reconstrucció d’una societat avançada, prenent com a base valors que mai haguéssim hagut de perdre.

Cal recuperar les millors i bones pràctiques en la gestió empresarial. No em refereixo només a aquelles que han possibilitat la consecució de determinades fites, sinó a les millors pràctiques des del punt de vista de l’ètica, que incorporen principis i valors com l’honestedat, la integritat, la justícia i la solidaritat.

La gestió emprant les millors pràctiques, en un marc global ètic, que vagi més enllà de l’articulat de les lleis -que sempre es queda curt en aquest àmbit-, és el que ens assegurarà la sostenibilitat de l’empresa en el sentit més ampli: amb l’entorn, amb la societat, amb les persones.

El perfil d’empresari que requereix el segle XXI és aquell que persegueix la maximització de l’activitat econòmica i generació de riquesa, però amb propòsits fonamentals, mantenint compromisos no-econòmics a través de codis d’ètica i anant més enllà de la responsabilitat social corporativa -que sovint té un mer caire instrumental-, i malgrat que això, en algun moment, pugui anar en detriment dels beneficis econòmics.

Amb el convenciment que l’ètica no és quelcom afegit, sinó un component essencial de l’empresa, l’ADEG dedicarà l’any 2015 a promoure les bones pràctiques i l’ètica en els negocis.

Jordi Solé Tuyà
President de l’ADEG
@jsole

Sí als Jocs Olímpics d’Hivern a Barcelona

dimecres, 27 de gener del 2010

En els temps que corren, on la desafecció i la desconfiança són valors en alça, fer una asseveració com la del títol té matisos temeraris. De tota manera, a vegades cal prendre part per l’opció més desagraïda. I per a defensar aquesta posició no ens basarem en defensar la idea de les crítiques, encertades però dirigides a les formes, sinó que ho valorarem en positiu, pel fons de la idea.

Postular-se per uns jocs olímpics d’hivern vol dir dir-li al món que aquest país és un país de turisme hivernal. I això no és poc: milers de turistes d’alt poder adquisitiu fan vacances a la neu i actualment no consideren els Pirineus com a destí. Per tant, significa posicionar-se, entrar en l’imaginari dels consumidors com a destí hivernal.

I ens cal? Doncs sí. Hem sentit repetidament que el model turistic de sol i platja dóna signes d’esgotament, que cal desestacionar el turisme, i que cal buscar oferta de més valor afegit. El turisme hivernal dóna de ple en en centre d’aquestes necessitats i, a més, porta afegits altres beneficis a nivell d’equilibri de país i de desenvolupament de comarques tradicionalment poc afavorides. Les olimpíades d’hivern, ben executades i posades en el context adequat, poden ser el catalitzador d’aquest desenvolupament.

Hi ha qüestions colaterals que no són futileses: la sostenibilitat
d’aquest model turístic, l’efecte del canvi climàtic sobre la
innivació al Pirineu, el finançament del conjunt d’aquesta aposta… No són qüestions menors i requereixen un debat, i aquest seria un bon lloc per començar-lo.

En canvi, no cal debatre més si és un projecte ideat d’avui per demà, si és de l’interès electoral de l’alcalde de Barcelona, o si les maneres d’anunciar-ho fent que els principals actors se
n’assabentessin per la premsa van ser les més adequades. Aquests són debats possibles i on és fàcil prendre partit en contra de les maneres. Però fixem-nos per un moment en el fons, que aquest és el debat que ens interessa. Sobretot per la seva dimensió econòmica.

David Andreu
ADQA