Posts Tagged ‘talent’

Enlloc regalen res

dilluns, 21 de agost del 2017

vva

Més enllà del perímetre de la meva fàbrica hi veig un paisatge antròpic que rodola des de la Talaia i turons adjacents. D’aquesta perspectiva en selecciono la postal que enquadra el mosaic de vinyes del Padruell, la masia en Cabanyes, la fàbrica de MAHLE i la mar.

És una foto que sustenta el relat d’una part important de la història de Vilanova. Dels ceps que curullaven bótes de vi i aiguardent per escampar mar enllà, dels Cabanyes que en feien comerç a l’Europa atlàntica o els Puig i altres socis que travessaven fins a Cuba per, un cop feta la butxaca, aixecar fàbriques cotoneres com cal Xoriguer, la primera llavor de la FISA i la MAHLE.

Les fàbriques i la Masia no hi serien sense la mar i els ceps, i aquests no hi serien sense una terra eixuta i antipàtica. Però la mar, la terra, els ceps o els vins no haurien fet tanta feina sense l’empenta i el talent de molta gent. De pagesos amb moltes hores d’aixada, d’obrers d’aquí i d’allà i d’emprenedors arriscats que reemplaçaren les mancances amb enginy, treball i diners. De prohoms il·lustres i d’una classe treballadora que havia de pencar de valent amb moltes angúnies i un malviure.

No va ser fàcil per a ningú. No era senzill ni planer pels masovers i propietaris, ni pels navegants i comerciants, ni tampoc pels capitans d’indústria, les filadores i teixidores. Però van construir un futur que ara és el nostre present. La terra, el comerç i la indústria exigeixen dedicació i molts esforços per veure’n el resultat. Hi ha altres models d’efectes més immediats i de diner fàcil, però no generen riquesa de llarg recorregut per al conjunt de la societat.

Albert Tubau

Treballadors més compromesos?

diumenge, 5 de febrer del 2017

compromisSi volem millorar la productivitat, la retenció de talent o la innovació mitjançant una major vinculació dels treballadors amb les empreses… encara hi ha camí per recórrer. Però abans d’impulsar i cercar d’augmentar la satisfacció de les persones i llur nivell de compromís hem de saber QUÈ volem millorar.

La motivació dels treballadors és un desafiament constant per a l’empresa. És primordial saber canalitzar i dirigir la seva energia cap als objectius de l’organització.

Les persones de l’organització volen sentir-se’n part i restar informades de tot el que succeeix a cada moment. És imprescindible que disposin de la informació necessària per a desenvolupar eficaçment les seves tasques. Se senten més involucrades si tenen la possibilitat d’interactuar i comunicar-se amb la direcció.

Comunicar de forma responsable i eficaç és més necessari del que ens pensem. I cada mànager, dins de la seva àrea de responsabilitat, pot prendre mesures que fomentin la motivació dels seus col·laboradors i augmenti la seva satisfacció. Amb accions senzilles com aquestes n’hi ha prou: tenir comunicació diària amb els col·laboradors; mantenir reunions periòdiques amb cada membre de l’equip; reunir-se amb els col·laboradors després de les reunions de direcció per tal de posar-los al dia de la informació que pugui tenir incidència en la seva feina, i assegurar-se de que entenen les implicacions que això comporta; animar-los a participar fent preguntes, a que sol·licitin ajuda o suscitin qüestions; implementar polítiques de ‘portes obertes’, en les què les persones s’expressin, comparteixin idees i discuteixin qüestions; aplaudir els esforços, crear un ambient de treball basat en el respecte, felicitar els col·laboradors en relació als esdeveniments importants de les seves vides.

No intentem crear el lloc de treball perfecte, en el què els procediments funcionen sense errades i tots som amics. Això no és possible. Sempre hi haurà conflictes, desafiaments, discrepàncies, frustracions. I aquestes són bones. Són obstacles que ens permeten créixer tant a nivell personal com a nivell professional.

Facultem els treballadors per a que superin aquests obstacles. Desafiem-los a prendre decisions i a ser responsables dels seus resultats. Transmetem-los-els que estan facultats per a fer quelcom, perquè se’ls atorga poder fer-ho. Els treballadors se sentiran més compromesos i l’organització esdevindrà més productiva i eficaç en les relacions amb el seu entorn.

Sònia Ramos
TuAlly

Més universitat, més empresa

diumenge, 8 de novembre del 2015
Amb el nou curs acadèmic hem de celebrar el començament dels dos postgraus que ja s’imparteixen al Penedès i el Garraf, de la mà de l’Escola de Direcció d’Empresa i amb el segell de la Universitat de Vic.
D’una banda, el postgrau en Direcció Estratègica i Emprenedoria per a Pimes s’està impartint a Vilanova i la Geltrú. D’una altra, el postgrau en Negocis Internacionals s’està realitzant a Vilafranca del Penedès. A partir del mes de febrer de 2016, aquesta vegada amb la insígnia de la UPC i també amb producció de la mateixa EDE, el Centre Àgora aplegarà un tercer postgrau, especialitzat en Logística Integral i Supply Management. Serà una nova fita en el currículum universitari de l’entorn. És més, pujarem un nou esglaó en l’escalinata de la cultura d’empresa a les nostres comarques.
Apropar la universitat a l’empresa fa que la nostra regió granpenedesenca sigui més atractiva i de major retentivitat per als negocis i el talent. L’etiqueta universitària és un factor competitiu de primer ordre.
Si contemplem el nostre pati de veïns des de la globalitat i tenim en compte la tradició universitària i alhora l’oferta ja existent, tenim l’oportunitat de conjugar tres realitats: el pal de paller històric, com ho és el campus de la Universitat Politècnica de Catalunya; la consolidació de la Universitat Rovira i Virgili i la proximitat de la Universitat Central de Catalunya, dins la qual hi trobem la Universitat de Vic.
No ens hauria de fer mandra desenterrar la concepció de la triple hèlix per molt que avui dia es consideri desmodada. Al Penedès i al Garraf, tots tres estaments, universitat, sector públic i empresa, han de conjurar-se fins a orquestrar un trident capaç de superar les endèmies d’un territori acadèmicament gregari, empresarialment vicari i políticament sucursalista.
Isidre Also Torrents
Secretari general ADEPG
adepg@adepg.cat

img-seccion-2Amb el nou curs acadèmic hem de celebrar el començament dels dos postgraus que ja s’imparteixen al Penedès i el Garraf, de la mà de l’Escola de Direcció d’Empresa i amb el segell de la Universitat de Vic.

D’una banda, el postgrau en Direcció Estratègica i Emprenedoria per a Pimes s’està impartint a Vilanova i la Geltrú. D’una altra, el postgrau en Negocis Internacionals s’està realitzant a Vilafranca del Penedès. A partir del mes de febrer de 2016, aquesta vegada amb la insígnia de la UPC i també amb producció de la mateixa EDE, el Centre Àgora aplegarà un tercer postgrau, especialitzat en Logística Integral i Supply Management. Serà una nova fita en el currículum universitari de l’entorn. És més, pujarem un nou esglaó en l’escalinata de la cultura d’empresa a les nostres comarques.

Apropar la universitat a l’empresa fa que la nostra regió granpenedesenca sigui més atractiva i de major retentivitat per als negocis i el talent. L’etiqueta universitària és un factor competitiu de primer ordre.

Si contemplem el nostre pati de veïns des de la globalitat i tenim en compte la tradició universitària i alhora l’oferta ja existent, tenim l’oportunitat de conjugar tres realitats: el pal de paller històric, com ho és el campus de la Universitat Politècnica de Catalunya; la consolidació de la Universitat Rovira i Virgili i la proximitat de la Universitat Central de Catalunya, dins la qual hi trobem la Universitat de Vic.

No ens hauria de fer mandra desenterrar la concepció de la triple hèlix per molt que avui dia es consideri desmodada. Al Penedès i al Garraf, tots tres estaments, universitat, sector públic i empresa, han de conjurar-se fins a orquestrar un trident capaç de superar les endèmies d’un territori acadèmicament gregari, empresarialment vicari i políticament sucursalista.

Isidre Also Torrents
Secretari general ADEPG
@isidrealso
adepg@adepg.cat