Posts Tagged ‘tecnologia’

Intel·ligència artificial: Ja són aquí

diumenge, 9 de abril del 2017

iaFa pocs dies, vaig llegir a Infojobs, el portal especialitzat en ofertes de treball, un anunci que em va cridar l’atenció. Una empresa de Girona demandava un enginyer informàtic per al “desenvolupament d’un programa d’intel·ligència artificial aplicat a processos de l’empresa”.

Dels avenços de la intel·ligència artificial (IA, a partir d’ara) en van plenes les pàgines de ciència dels diaris, les revistes i moltes seccions de programes de ràdio i televisió. Ara bé, aquest anunci indica que aquesta tecnologia ha traspassat la categoria de futurible per instal·lar-se en el present. Ja són aquí.

Per acabar de normalitzar l’ús de l’IA, el principal problema, al meu entendre, és la dificultat per a saber què fa exactament i com aplicar-la a l’activitat quotidiana. Sembla un acudit dolent això de què no sapiguem on aplicar la intel·ligència encara que sigui artificial.

Com que jo tampoc en sé massa, no n’esperin cap gran cosa del que ve a continuació però m’acolliré a la seva benevolència i al mèrit relatiu de ser dels primers que en parla en aquest blog. Així, com a cosa senzilla i sense massa complicacions, les eines bàsiques de l’IA serveixen per a detectar patrons. I què carai és un patró quan no estem parlant de modistes?  Doncs un patró ve a ser una certa regularitat que ens permet agrupar les “coses” i, com que això que acabo de dir tampoc ajuda gaire, els posaré un exemple. Segur que a la seva empresa hi ha algú que repassa els assentaments bancaris per a identificar-los i relacionar-los amb cobraments i pagaments i coses així. Per a identificar els moviments bancaris disposem d’una data, d’una descripció i d’un import positiu o negatiu. Sovint és evident i ho podria fer un tonto o una tonta i a vegades no és tan evident i cal intel·ligència.

Probablement tots els rebuts del llum tinguin una descripció similar i siguin fàcils d’agrupar. D’altres, sobretot aquells amb descripcions arbitràries fetes per tercers o amb descripcions ambigües tipus “Ingrés per caixer”, costaran més d’identificar, costarà més determinar-ne el patró, i caldrà investigar qui ha fet anteriors “Ingressos per caixer” i a quines dates i amb quins imports per a poder-lo identificar amb una bona probabilitat d’encert. He dit amb una bona probabilitat d’encert, no amb la certesa absoluta d’encert i aquesta és una qüestió essencial dels processos intel·ligents, inclosos els de l’IA: no són exactes. Programes habituals, com l’Excel, per exemple, són exactes però l’IA no ho és i per això cal entendre, a aquests nivells, que són eines d’ajut i no eines amb capacitat d’anar soles. Almenys de moment. L’IA aplicada a la interpretació dels moviments bancaris seria una eina que dialogaria amb l’usuari proposant coses.

- el primer moviment bancari és, gairebé segur, el rebut del llum. Hi estàs d’acord s/n

- el segon moviment bancari podria ser un pagament parcial de la factura 2017-025 . Què et sembla s/n ?

La segona cosa que cal entendre, i aquesta serà més difícil d’entendre, és que l’IA n’aprèn sola. Que no cal explicar-li res, vull dir; que en tindria prou mirant com s’han identificat i comptabilitzat els moviments bancaris del darrer any per, sense fer més preguntes, començar a treballar. La primera domiciliació bancària que arribi corresponent a un servei nou, una quota de la FEGP (el nou nom de l’ADEPG), per exemple, no sabrà què és, però la segona ja sí.

El com s’ho fan les “xarxes neuronals”, que és com es diuen les eines elementals d’IA, per aprendre no és cap misteri però sí que és molt difícil d’explicar. Tan difícil d’explicar que el millor és fer-se’n el càrrec que n’aprenen i prou. Ho sento però és així.

L’altra cosa important a entendre és que l’IA és complicada de programar però tampoc és res de l’altre dijous. Cal, evidentment, gent que en sàpiga però no estem parlant de científics amb bata blanca i cabell espantat. Estem parlant de tècnics que ara mateix surten d’universitats com la que tenim a Vilanova i, per això, per què ja són aquí, l’empresa de Girona que he comentat a l’inici els demanda a través del mecanisme més simple i habitual de tots: un anunci a infojobs.

Conrad Rovira

El pot de pintura

dijous, 23 de desembre del 2010

L’acudit diu que a un pintor l’encarreguen pintar la ratlla central d’una carretera. El primer dia pinta 100 mts, el segon en pinta 50 i el tercer només 25. Quan L’encarregat li pregunta al pintor el perquè de la davallada aquest li respon: “és que cada cop tinc el pot de pintura més lluny”.

A les empeses de tecnologia ens passa una mica això. La nostra funció és transportar coneixement des d’on es produeix cap a les empreses del nostre voltant. Les novetats en el món de les TIC són constants i molt ràpides mentre que les empreses avancen a poc a poc. La distància entre les tecnologies disponibles i la tecnologia en us creix i això fa que el nostre particular pot de pintura cada cop estigui més lluny.

Mentre els smartphones són ja un producte madur, moltes empreses encara no han creuat el llindar del comerç electrònic o dels serveis a través de web. Aquest distanciament entre el que ja és possible i el que és habitual genera un espai que tendeix a créixer i que inevitablement ofereix la possibilitat de ser ocupat. Els candidats principals a ocupar aquests espais són les empreses que primer entenguin i s’atreveixen i arrisquen amb les noves opcions. També tenim possibilitats les pròpies empreses de tecnologia que veient aquest espai buit i sabent com ocupar-lo podem travessar la línia que delimita el nostre “sector” i atrevir-nos amb una activitat nova que, encara que sigui poc coneguda, podem afrontar amb eines potents. La tercera opció és formar grups de treball o empreses mixtes en les quals la part tecnològica no “ven” la tecnologia a l’empresa del sector sinó que participa en el servei en la part que el coneixement i l’us de la tecnologia li permet. Fòrmules de col·laboració d’aquesta mena poden resoldre dos problemes simultanis: la dificultat de la petita empresa de seguir el ritme de la tecnologia i alhora produir grups de treball o empreses no tant petits com els actuals.

Conrad Rovira Pascual
Sistemes informàtics a16 sl.

Surfing

dijous, 7 de octubre del 2010

Els surfistes, en els seus equilibris intenten evitar dos perills, un és que l’onada els rebregui, resultat que es considera digne en la lluita contra l’element, l’altre, humiliant, és perdre l’onada.

Cada vegada hi ha més gent que, en la seva activitat professional, “surfegen” amb la tecnologia. La tecnologia, com les ones, és ràpida i trenca constantment. En volen un exemple? Doncs mirin a la meva feina, la informàtica, fins fa quatre dies la cresta de l’onada era Internet i el “cloud computing”. Doncs bé, això ja s’ha acabat. Ara a la cresta de l’onada hi ha la programació dels I-phone, Androids i altres dispositius mòbils. La diferència entre programar I-phones i el que hem fet fins ara és com passar de conduir una moto a navegar en vaixell. Tant les motos com els vaixells serveixen per desplaçar-se i aquí s’acaben les similituds. Evitar la humiliació de perdre l’onada i quedar “fora del negoci” tecnològic ens obliga als informàtics a adaptar-nos constantment. Tant és així que aquest fet ja no passa de ser una característica més de la nostra feina.

La qüestió que vull comentar és que les eines tecnològiques canvien i evolucionen ràpidament tant si els usuaris són informàtics com si no i que a tot arreu on hi ha un ordinador hi ha una onada que es desplaça ràpid i que pot descavalcar el seu usuari. En són exemples viscuts de prop els casos dels dissenyadors gràfics, que cada vegada més es veuen empesos a traficar amb conceptes abstractes per a la seva mentalitat “artística” com són els llenguatges “xml” per a la transmissió estructurada de dades o els llenguatges procedurals que cada vegada més incorporen aquelles eines que en les seves primeres versions eren simples llapís de dibuix digitals. També les activitats amb un fort contingut de gestió de la informació com són les gestories que no han sabut entendre a temps els potencials d’Internet es troben en posició feble davant una competència digital, que pot ser llunyana, que fa ofertes molt econòmiques per als clients acostumats a l’ús de recursos on-line.

La dificultat de seguir el ritme d’evolució de les eines tecnològiques fa que es produeixi un fenomen que en dic: “Antiexperiència”. A les feines tradicionals l’experiència es considera un valor que va creixent amb l’exercici professional. A moltes noves activitats fortament suportades amb eines informàtiques es produeix el fet que el punt de màxim coneixement d’aquestes eines, i per tant el punt de màxima productivitat és tot just una mica després de finalitzar els estudis que habiliten per a l’exercici de la professió. Després, la manca d’actualització de coneixements i la manca de formació continuada fan que l’onada s’escapi.

L’oferta de cursos de l’ADEG és àmplia, profunda i barata i sovint gratuïta. Any si, any no acostumo a seguir algun dels cursos ofertats, normalment relacionats amb l’ambit de gestió de l’empresa o comercial. L’altre àmbit de formació, el tecnològic, el resolem amb formació online a la UOC, que permet el seguiment de crèdits individuals sense que calgui iniciar cap línia de formació reglada o amb el pica-pica quotidià que proporciona l’estar constantment “connectat”. A Vilanova també ha ha una oferta de formació molt interessant que és el “Campus de la Mediterrània” que, al costat de cursos absolutament “marcians”, ofereix, en col·laboració amb la UPC, un petit apartat de cursos de ciència i tecnologia eminentment pràctics molt interessants. Diverses vegades m’he matriculat en alguns d’aquest cursos i vull denunciar aquí el fet que les tres darreres vegades, consecutives, els cursos han estat suspesos per manca d’alumnes. Em considero doncs afectat per l’anorèxia intel·lectual que afecta la gent, típicament jove, que hauria d’aprofitar aquesta oportunitat.

Conrad Rovira Pascual
Sistemes informàtics a16