Posts Tagged ‘Territori’

FEGP, fricatives i oclusives

diumenge, 30 de abril del 2017

fegpAvui el Gran Penedès ja disposa d’una única organització empresarial arrelada al territori, amb empresaris i empresàries de casa, amb directius i directives que, més enllà del seu negoci, se senten compromesos amb l’entorn i la seva gent. Des de les seus socials del Vendrell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, la nova Federació treballarà de valent per erigir-se com el màxim exponent del món econòmic local, ara de manera unívoca i solvent.

Les prop de 1.200 empreses que avui composen el mapa associatiu de la FEGP són la primera corona d’un creixement progressiu, d’un gran projecte empresarial per a una gran demarcació econòmica. En poc temps, la nova organització veurà doblat el seu nombre d’associats i esdevindrà una de les xarxes empresarials i professionals més potents del país, i es farà escoltar.

Martí Sistané i Santi Carda han estat els artífexs d’aquesta fita. Han liderat el projecte de conjunció amb una intenció ferma: calia ajuntar les dues entitats per bastir una institució sòlida i representativa del mosaic empresarial granpenedesenc. Els dos presidents ho tenien clar i no va ser difícil convèncer els seus equips directius. El full de ruta que es van marcar, des del mes d’agost de 2016 fins al mes de març de 2020, ja ha completat les etapes preliminars i continua avançant. El camí no és fàcil i no són poques les adversitats.

Totes dues entitats, ADEPG i UEP, han renunciat a la seva marca, encara que el cost emocional potser no és el mateix i que el bagatge sigui dissemblant. Ho havien de fer si volien assolir un principi d’acord i dibuixar un projecte d’igual a igual, de manera equitativa, solidària i generosa; sense tenir en compte els blaus i els vermells, les dimensions i les futileses.

Encara és aviat per fer un balanç i -cal dir-ho- res és irreversible a hores d’ara. Uns i altres, però, donen per bo l’obituari de les respectives identitats perquè s’endevina que el resultat és una multiplicació, més que no pas una suma.

L’anècdota de les sigles i de la seva pronunciació és menor. Posats a renunciar, també s’ha subordinat l’eufonia a la significació de l’anagrama. Les lletres g i p havien d’estar presents, per aquest ordre. A banda, el terme “federació” semblava l’alternativa més interessant davant la necessitat de preterir els mots “associació” i “unió”. La conseqüència del sofregit corporatiu ha abocat en un estrany “fegp”, que cadascú pronunciarà com li vingui de gust: amb fricatives i oclusives; velars i bilabials.

Per si de cas, els enginyers de la mélange han previst que els logotips de l’ADEPG i la UEP perdurin durant una bona temporada, en simbiosi inalterable i acompanyant parasitàriament el logotip de la Federació, que encara s’està cuinant. La solució a l’enigma ens la presentaran el proper 22 de juny, en el preàmbul de La Nit de l’Empresa, que, per cert, enguany es farà a la Finca Mas Solers, a Sant Pere de Ribes, i que comptarà amb la presència de Carles Puigdemont, el mateix que en el seu dia, aviat farà un any, va considerar molt adient la convergència de les dues entitats empresarials.

Isidre Also Torrents
Secretari general
@isidrealso

El Gran Penedès com a frontissa integradora

dilluns, 14 de novembre del 2016

granpdesEl Penedès té personalitat històrica i tradicionalment compta amb una unitat econòmica i social. És un territori que basa la seva riquesa en el turisme de mar i d’interior, amb esplèndides vinyes que produeixen excel·lents vins i caves i que disposa de nuclis industrials importants.

Tradicionalment molts sectors de l’àmbit econòmic han entès el seu mercat natural tenint presència efectiva en els principals municipis d’arreu del territori. Si aquest flux econòmic no ha estat major ha estat perquè les infraestructures que donen capil·laritat al territori no han estat a l’alçada; sempre ha primat la connexió Nord-Sud vers les necessitats de mobilitat interna dels municipis que conformen el Penedès.

El Penedès és indubtablement terra de pas, però, malgrat les deficiències històriques en infraestructures de comunicació locals, també és un important eix de comunicació del mar cap a l’interior. Si sumem tots dos eixos observem que el Penedès esdevé un nus clau de comunicació per a Catalunya; converteixen el Penedès en una frontissa integradora amb identitat pròpia que cus el país entre els dos grans mercats de Tarragona i Barcelona, per una banda, i la costa amb la Catalunya central, per l’altra.

Algú podria pensar que és absurd parlar de potenciar els mercats locals al segle XXI, regits com estem per un mercat altament globalitzat, on els avenços en les telecomunicacions ens permeten fer una transacció a qualsevol lloc del món sense moure’ns de casa, però és justament tot el contrari.

Existeixen dues grans teories que tracten d’explicar, des d’una perspectiva econòmica, com influeix i quins efectes té sobre l’entorn local viure en un context global. La primera fa referència a la desvalorització del territori en el context global. La segona, per contra, considera que el procés de globalització origina una revalorització del territori, incrementant la importància dels llocs i les localitats, en tant que conformen l’entramat bàsic que fa possible la competitivitat en establir les condicions per dur a terme la innovació i la aplicació de l’alta tecnologia.

El Gran Penedès esdevé un exemple clar d’aquesta manera d’entendre la globalització, en tant i en quan la relació global-local es manifesta en la mesura que la revalorització del territori implica la revisió i anàlisi detallada de les condicions que es poden trobar per a tal efecte, sent el territori peça fonamental en l’èxit o fracàs de les iniciatives empresarials globals; allò que molts experts defineixen amb el terme glocal.

En el cas del Gran Penedès, gestionar millor els serveis i recursos públics, les infraestructures, els recursos agrícoles i marítims amb els què compta, el turisme, el sector serveis i la indústria, de ben segur aportaran equilibri al territori però també un model de creixement sostenible que ha de ser beneficiós per al Penedès al mateix temps que, aquest benefici, contribueixi al desenvolupament dels altres territoris i del país en general.

Un model local de visió global.

Martí Sistané
President de l’ADEPG

Caixes de vidre

divendres, 2 de octubre del 2015

glass_boxes_by_shortgreenpiggA banda de les grans organitzacions empresarials d’àmbit nacional català i d’aquelles altres que tenen un àmbit d’actuació provincial, Catalunya compta amb un ampli conjunt d’organitzacions empresarials que circumscriuen la seva activitat a una comarca o, en alguns casos, com és el de l’ADEPG, a diverses comarques limítrofs.

En un context econòmic com l’actual, en què el creixement pel que fa a la massa social d’aquestes organitzacions territorials -com la nostra- esdevé clau, més d’un es deu preguntar per què aquestes no amplien el seu àmbit d’actuació a les seves comarques veïnes, oferint serveis i avantatges a les empreses d’aquestes altres comarques.
El mapa patronal català s’estructura en una mena de sistema de “caixes de vidre”, les quals preserven els diferents territoris a una o altra organització empresarial. Aquestes “caixes de vidre”, tot i la seva fragilitat, es conserven gràcies al respecte mutu que ens professem les associacions empresarials de caràcter territorial que desenvolupem la nostra activitat en demarcacions properes, sense endinsar-nos en zones on ja hi ha activa una altra associació empresarial.
Aquest sistema de repartiment del territori que, per altra banda, pot ser molt discutible, a la pràctica, permet una certa estabilitat. És important doncs que, per tal que es mantingui aquesta estabilitat, aquestes organitzacions prenguin plena consciència de la fragilitat d’aquestes caixes de vidre i procurin mantenir intacta la base que les fa possible, és a dir, el respecte mutu.
L’ADEPG ha d’estar sempre oberta a nous horitzons i té l’aspiració de convertir-se en la gran organització empresarial que ocupa la franja territorial que separa les grans conurbacions de Barcelona i Tarragona, i que té com a columna vertebral la C-15.
La nostra organització compta amb estructura, fortalesa i capacitats acreditades per assumir la incorporació de nous àmbits territorials al nostre actual àmbit d’actuació. De fet, des de molts punts de vista, ens resultaria interessant emprendre aquest camí.
No obstant això, l’ADEPG romandrà fidel a l’actual esquema de repartiment territorial mentre es mantinguin intactes les esmentades caixes de vidre.

A banda de les grans organitzacions empresarials d’àmbit nacional català i d’aquelles altres que tenen un àmbit d’actuació provincial, Catalunya compta amb un ampli conjunt d’organitzacions empresarials que circumscriuen la seva activitat a una comarca o, en alguns casos, com és el de l’ADEPG, a diverses comarques limítrofs.

En un context econòmic com l’actual, en què el creixement pel que fa a la massa social d’aquestes organitzacions territorials -com la nostra- esdevé clau, més d’un es deu preguntar per què aquestes no amplien el seu àmbit d’actuació a les seves comarques veïnes, oferint serveis i avantatges a les empreses d’aquestes altres comarques.

El mapa patronal català s’estructura en una mena de sistema de “caixes de vidre”, les quals preserven els diferents territoris a una o altra organització empresarial. Aquestes “caixes de vidre”, tot i la seva fragilitat, es conserven gràcies al respecte mutu que ens professem les associacions empresarials de caràcter territorial que desenvolupem la nostra activitat en demarcacions properes, sense endinsar-nos en zones on ja hi ha activa una altra associació empresarial.

Aquest sistema de repartiment del territori que, per altra banda, pot ser molt discutible, a la pràctica, permet una certa estabilitat. És important doncs que, per tal que es mantingui aquesta estabilitat, aquestes organitzacions prenguin plena consciència de la fragilitat d’aquestes caixes de vidre i procurin mantenir intacta la base que les fa possible, és a dir, el respecte mutu.

L’ADEPG ha d’estar sempre oberta a nous horitzons i té l’aspiració de convertir-se en la gran organització empresarial que ocupa la franja territorial que separa les grans conurbacions de Barcelona i Tarragona, i que té com a columna vertebral la C-15.

La nostra organització compta amb estructura, fortalesa i capacitats acreditades per assumir la incorporació de nous àmbits territorials al nostre actual àmbit d’actuació. De fet, des de molts punts de vista, ens resultaria interessant emprendre aquest camí.

No obstant això, l’ADEPG romandrà fidel a l’actual esquema de repartiment territorial mentre es mantinguin intactes les esmentades caixes de vidre.

Jordi Solé i Tuyà
President de l’ADEPG
@jsole